Sashimi de magdalena proustiana

Els misteris de la cuina dels Komagawa ha sigut un èxit continuat de vendes des de fa deu anys al Japó. La popularitat d’aquesta novel·la situada en un restaurant de Kyoto ha generat la publicació addicional de vuit novel·les i fins i tot una sèrie de televisió. Aquest estiu, La Magrana ens porta la traducció al català de la mà d’Ismael Funes Aguilera de l’obra mestra de Hisashi Kashiwai: una novel·la de gustos exòtics amb la proximitat pròpia del menjar de l’àvia.

Dificultat de lectura: 🍽️ 🍽️

Temps: 3-4h.⏱️

Ingredients:

• Tres paquets de cuina japonesa variada.
• Una parella de personatges principals ben encaixats.
• Dues tasses de secundaris originals i alhora propers.
• Una cullaradeta lleugera de veu narrativa.
• Mijta dotzena d’històries nostàlgiques.
• Una micona d’afany detectivesc.

Preparació:

Hisashi Kashiwai selecciona com a plat principal i eix vertebrador d’aquesta novel·la episòdica el Nagare i la Kioshi Kamogawa (pare i filla). Els dos protagonistes han obert un enigmàtic restaurant difícil de localitzar al mapa que ofereix la possibilitat de recrear qualsevol plat que els clients hagin tastat al llarg de la seva vida. Kashiwai combrega amb la idea proustiana que el menjar ens desperta records a través dels sentits. Com a expolicia, el xef Nagare utilitza una investigació que delectaria Hèrcules Poirot per a esbrinar cadascun dels ingredients i procedència i trobar així els matisos exactes. Un cop aconseguida la recepta, el cuiner detectiu l’acompanya d’una lliçó de vida zen per complaure el client, la filla i, sobretot, els lectors.

Un cop preparada la parella dels Komagawa, Kashiwai els amaneix amb el conjunt de visitants del restaurant. Cada capítol presenta un nou client i es pot llegir de manera independent. L’autor utilitza unes gotes subtils i precises (per no eliminar els altres sabors) de veu narrativa focalitzada, servint-se del punt de vista d’aquests secundaris perquè anem descobrint els dos protagonistes: una figura paterna amb condiments de mestre shaolín i una filla rebel i decidida però amb un to una mica adolescent (tot i passar dels trenta). En alguns moments, però, el Nagare i la Kioshi no poden fugir dels clixés sobre Japó que animes i pel·lícules com Kill Bill han fet bullir al nostre imaginari.

El següent pas de l’autor japonès en la recepta narrativa és posar a escalfar-ho tot en una Kyoto atemporal, tot i que no deixa d’estar ambientada en el món actual de la tecnologia mòbil i les ressenyes gastronòmiques. Com en qualsevol novel·la de bon gust, l’entorn és més que un estri per coure la història i es converteix en un altre personatge a través dels carrers i temples (budistes i xintoistes) descrits amb una destresa evocadora digna de tres estrelles Michelin.

Finalment, Kashiwai emplata un total de sis històries de nostàlgia com els sis trossos de tonkatsu que menja la Suyako, protagonista de la quarta narració. Acompanyen també trames com la d’un vidu que vol tornar a tastar el plat que feia la seva difunta esposa, el menú de la cita d’un amor de joventut o el sushi de la infància del primer ministre. Si bé cada una de les trames s’unta en una salsa diferent, l’estructura de la novel·la, repetitiva com un mantra oriental, pot acabar embafant aquells paladars que busquin quelcom més d’acció i dinamisme. 

En definitiva, Els misteris de la cuina dels Komagawa és una lectura que es pot devorar d’una tacada o anar degustant per peces, ja que es mastega amb facilitat mentre anem descobrint nous plaers. Si Proust evocava tota una vida a partir d’una magdalena, Kashiwai (qui, a més d’escriptor, és dentista) ho aplica a un dia a dia senzill, des de la humilitat de la tradició nipona. Com si recollís l’essència de la mateixa idea i la tallés fina i crua en forma de sashimi.