Mercè Saurina i el viatge de tornada a casa

Hi ha un patró en la narrativa catalana dels últims anys que té a veure amb la fugida dels protagonistes cap a altres països. Molts personatges aprofiten les comoditats de la globalització per anar a estudiar, a treballar o a reflexionar a fora del país. Sovint hi creen una família i unes arrels que després hauran de decidir si conservar o no, un cop arribi la inevitable tornada. De fet, en el millor dels casos el més interessant és la tornada, perquè revela el motiu de la fugida. El trauma original. El retorn a la comarca és, des dels temps d’Ulisses fins ara, el focus narratiu del viatge. El moment en què l’heroi s’ha d’adaptar de nou a la seva terra. Tot això ho veiem de maneres diferents a les últimes novel·les de Jordi Font, Arià Paco o Maria Climent. I ara també a la darrera publicació de Mercè Saurina, Fugint dels camps de blat, Premi Just Manuel Casero de l’any 2023.

El llibre de Saurina, editat per Empúries, s’adequa perfectament a les característiques del premi, que la Llibreria 22 de Girona convoca des dels anys vuitanta per posar en valor la noble tasca d’escriure una novel·la curta. Saurina hi encaixa no només perquè és una autora gironina, sinó també perquè ha fet una història pensada per tenir poca extensió: explica el viatge de tornada d’una dona empordanesa que viu a Longyearbyen, un dels pocs indrets habitables de l’arxipèlag noruec de Svalbard. La Clara és una dona «tancada com un musclo» que porta tota la vida fugint i evitant qualsevol mena de compromís afectiu. La providència l’ha conduït a viure en aquesta part recòndita de Noruega, una espècie de no lloc gelat que ens pot recordar a l’última temporada de True Detective, especialment per la presència d’ossos polars i aquesta sensació de nit eterna. Mentre agafa els tres vols de tornada que la portaran de nou cap a l’Empordà, anirem llegint a tall de flashbacks la història que l’ha duta fins aquí i entendrem el sentiment de culpa que l’ha paralitzat al llarg de la vida.

Ara que els lectors són cada vegada més hiperactius, el premi Casero pot ajudar a crear textos breus i de qualitat.

Bona part del suc de la novel·la es troba en la peculiaritat de la seva protagonista, que com el títol indica té una relació problemàtica amb els camps de blat del poble i sempre fa el possible per fugir-ne. Per por de trobar-se amb aquests camps ha renunciat a l’amor de la seva vida, a passar estona amb la família i fins  i tot a tenir fills. El lector entén des de l’inici que tot plegat té a veure amb la mort inesperada del seu germà petit i amb un sentiment de responsabilitat que no és capaç de treure’s de sobre, però la gràcia del mite que crea Saurina és que la història, més enllà de la part psicoanalítica,  també explica moltes coses sobre el món globalitzat que ens envolta actualment, així com una reconciliació per part de la Clara amb la terra que l’ha criada. És l’Ulisses globalitzat que trobem en aquesta novel·la i en d’altres. Un Ulisses que ho té molt fàcil per marxar fora, però que no acaba de saber mai si viatja o si fuig, i em sembla que era Walter Benjamin que deia que la felicitat depèn en gran mesura de la redempció amb el passat d’un mateix. La Clara, a mesura que torna del seu periple noruec, buscarà aquesta redempció en la seva família, així com un retrobament sanador amb els camps de blat de l’Empordà. 

Amb tot, també val la pena remarcar el treball de personatge que ha fet Saurina. Fugint dels camps de blat és un llibre que es llegeix molt ràpid, però que se’t queda a dins durant uns quants dies, perquè l’autora furga profundament en la psique de la protagonista i no s’atura fins que tots els fantasmes de la seva vida s’han esfumat. El mèrit té a veure amb tot el que és capaç d’explicar-nos en tan poques pàgines: ara que els lectors són cada vegada més hiperactius, el premi Casero pot ajudar a crear textos breus i de qualitat. En aquest cas, el lector acaba el llibre satisfet. Abans de tancar-lo, però, s’haurà d’afrontar a un epíleg que funciona com un relat a part, on Saurina escriu la crònica escabrosa d’una tragèdia rural perquè acabem de lligar tots els fils.