Reinterpretant els clàssics

Barcelona, Vic i Madrid seran la seu de la 13ª edició del FLIC, que aquest any se celebra sota el lema “Reinterpretant els clàssics”. En aquesta nova edició s’aposta per reivindicar els clàssics literaris a través de les seves múltiples versions. 44 clàssics reinterpretats, com la Bíblia o El Paradís Perdut, seran la base sobre la qual es teixiran el conjunt d’activitats que proposa el FLIC 2023. Barcelona donarà el tret de sortida al festival amb una cita escolar, en la qual més de dos mil alumnes de 15 escoles participaran en activitats. Els centres eductius i la Fabra i Coats seran els espais en què es desenvoluparan aquest seguit d’activitats. El projecte continuarà el seu curs al disseny Hub Barcelona, on es duran a terme activitats d’àmbit familiar el cap de setmana de l’11 i 12 de març.

El festival arribarà a Madrid el primer cap de setmana de juny en el marc de la Fira el llibre, mentre que a Vic ho farà el mes de novembre amb la celebració d’unes jornades de caràcter familiar. El festival, coorganitzat Tantàgora Serveis Culturals, ja ha confirmat l’assistència d’autors com Roser Ros, Blai Senabre, Pere Ginard, Concha Pasamar, o Carme Solé Vendrell. Els organitzadors se senten satisfets amb els resultats de l’edició anterior, a la qual van assistir més de 10.000 persones. El festival s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments culturals per al públic infantil i juvenil.

La (re)interpretació a debat

La (re)interpretació és el tema que centra les activitats d’enguany. Una temàtica que desperta opinions contràries entre els que l’entenen com una forma de transmetre els valors actuals, i uns altres que defensen l’originalitat de l’obra. La literatura recull els costums que es couen al carrer sigui l’època que sigui. És una forma de transmissió de la cultura social del moment, un valor intrínsec en la ploma de tots i cada un dels escriptors. El tema d’enguany sorgeix d’una pregunta de la directora del festival, Magalí Homs: “Què passa quan ens arriba a les mans una peça literària que té uns valors amb els quals no ens sentim còmodes, però alhora no podem negar la seva vàlua literària excepcional?” – No hi ha una decisió clara, les interpretacions provoquen controvèrsia -responia Homs. Per altra banda, Josep Ferran Vives, director general de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques, explicava que l’objectiu de les biblioteques és acumular totes les versions. “Si ens quedéssim únicament amb l’obra original, no es podrien transmetre els valors contemporanis. A partir del contrast entre versions aprenem”.

Hàbit lector

En els darrers anys ens lamentem de la manca d’un hàbit lector entre els joves. Tot i això, com aclareix Ferran Vives, últimament la societat ha posat en el centre de mira la lectura i la comprensió com unes habilitats fonamentals a desenvolupar en tot el procés educatiu. En el darrer torn de paraula Almudena Flecha, cap de l’Àrea de Promoció del Llibre i la Lectura, ha tornat a ressaltar el valor de la lectura. Sota el lema de “Lectura infinita”, el Ministeri de Cultura i Esports ha creat un pla de lectura que es basa en dos pilars: la participació “infinita” de tots els agents i el foment de la lectura fins al punt en què es converteixi en un hàbit. L’objectiu del Ministeri és donar visibilitat a aquesta mena de projectes. Com explicava Flecha,  el FLIC és un dels projectes que ajuda a integrar la lectura en els hàbits dels més menuts. Finalment, la ponent ha detallat que s’està treballant per poder reunir tots els projectes de foment de la lectura, com el mateix FLIC, en un mateix centre, per intercanviar i aprofundir en sinergies.