L’admiració de Marta Pessarrodona

Dimecres 1 de desembre, a les sis de la tarda, tindrà lloc l’homenatge a Marta Pessarrodona. L’acte, presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, se celebrarà a la Sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès i s’iniciarà amb una projecció audiovisual. Després dels parlaments institucionals i una entrevista de “Marta a Marta”, realitzada per Marta Nadal, està prevista una taula rodona amb Àlex Susanna, Andreu Gomila, Àngels Gregori i Jordi Julià. Un recital poeticomusical de Lleona, amb Glòria Coll Domingo i Maria Callís a partir de poemes de Marta Pessarrodona, i unes paraules de la mateixa autora clouran l’acte. L’entrada serà lliure, però caldrà inscripció prèvia. Teresa Costa-Gramunt ha llegit el volum de poesia completa editat recentment per Viena.

Aquest 18 de novembre de 2021 Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) ha complert vuitanta anys. Amb aquest motiu i per celebrar-ho, Viena Edicions acaba de publicar Tot m’admira. Poesia completa (1965-2021). Sens dubte és un bon moment per atalaiar el conjunt de la seva obra poètica. Autora premiada (Creu de Sant Jordi i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre d’altres), escriptora de reconegut prestigi cultural, s’ha prodigat en gèneres com la narrativa, la biografia, l’assaig, la crítica literària i la traducció.

Vista llibre a llibre, i ara recollida en el volum de títol afortunat, Tot m’admira, en la poesia concisa de Marta Pessarrodona sempre cal endevinar-hi diverses «capes de sentit», com escrivia Àlex Susanna al pròleg de Variacions profanes (2019). Àlex Susanna, que des de fa temps admira i aprecia la poesia de Marta Pessarrodona, és qui ha tingut cura d’aquest volum de «Collected Poems», conformats pels deu llibres publicats fins ara que s’acompanyen dels seus respectius pròlegs o epílegs (entre ells, el pròleg que li va dedicar Gabriel Ferrater l’any 1968), amb l’afegit d’aquells primerencs 8 poemes publicats l’any 1965 amb un pròleg de la seva admirada Paulina Pi de la Serra. El llibre es clou amb l’inèdit Tríptic civil. Aquests tres poemes obren la porta a un nou recull.

I és que els poetes sempre escriuen, però un dia o altre bé han de poder veure com qui contempla un retaule, les figures i paisatges de la seva obra reunida que com un mirall transparenta el seu món, aquell univers íntim que ens fa únics. Per aquest motiu resulta tan atraient la lectura del pròleg que la mateixa Marta Pessarrodona ha escrit com a frontispici de Tot m’admira. No són unes memòries exhaustives, és clar, que, d’altra banda, Pessarrodona ja avisa que no escriurà perquè tot allò més personal, tant endogen com exogen, ja és en els seus versos. Però sí que es tracta d’un llarg passeig memorialístic per la seva trajectòria vital i intel·lectual salpebrada de mestres, d’amors, d’amistats, d’estudis, de viatges i de grans i profitoses estades en grans ciutats com Londres o Berlin, que d’una manera o altra han incitat Marta Pessarrodona a l’escriptura, la seva vocació de pedra picada ja des de nena.

Totes les vies han portat Marta Pessarrodona per aquest camí i ella no se n’ha apartat en cap moment, fins i tot en els dies més greus, més abissals, més trasbalsadors de la seva biografia, de la qual dona notícies esclaridores que prou fan entendre els agents inspiradors dels seus poemes ja des dels inicis, ja des d’aquells quatre versos amb què clou el poema La gran meravella, del seu primer llibre, 8 poemes (1965): Oh, nits!/ Càntics d’innocència/ i James Bond/ esbrinant futileses. No us perdeu com l’autora es fa ressò de la poètica transcendent del visionari William Blake (1757-1827) i els seus Cants d’experiència i Cants d’innocència, que les generacions de la contracultura aleshores descobrien i duien sota el braç, i els contraposa a la frívola i intranscendent figura de James Bond, una icona cinematogràfica de moda als anys seixanta.

Té raó, Àlex Susanna quan, a propòsit d’aquest pròleg autobiogràfic de Marta Pessarrodona, escriu: «L’existència d’aquest text crec que hauria d’obrir a partir d’ara les successives edicions que es facin de la seva Poesia Completa, entre altres raons, perquè il·lumina la seva obra com cap pròleg aliè podrà mai fer-ho: ens hi descobreix moltes de les claus per acabar d’entendre una poesia sovint críptica de tant el·líptica o elusiva; difícil de tan compactada; desconcertant de tanta intertextualitat com s’hi produeix». N’he posat un exemple més amunt. A Tot m’admira, la seva per ara obra completa, n’és plena, d’aquesta intertextualitat, perquè així és Marta Pessarrodona en estat pur.