La gran novel·la de l’exili català

Amb edició a cura de Sam Abrams, l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner aposta per la publicació del llibre Aquest serà el principi, en edició completa i sense escapçar, i amb cent pàgines inèdites sobre l’edició de 1986 (que una editorial petita va haver de retallar per tal de reduir despeses). Es tracta de la novel·la més important d’Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002), i ocupa un lloc singular dins el conjunt de la literatura catalana moderna. Es tracta d’una obra que sobresurt per l’excel·lència artística, la complexitat textual i la subtil barreja de subgèneres que van de la novel·la històrica al relat autobiogràfic. Aquest serà el principi narra de manera excelsa el periple vital d’uns personatges que es veuen abocats a afrontar una sèrie d’esdeveniments col·lectius de gran transcendència, com ara la fi de la dictadura de Primo de Rivera, l’entusiasme de la República, o la Guerra Civil i el posterior exili gens plàcid. La novel·la captura amb precisió les emocions i els canvis enfrontats per aquests individus en un context històric complex.

La mateixa Anna Murià, al pròleg, afirma que aquesta obra «és la més important de la meva vida». Ho argumenta per una doble via. En primer lloc, per la gestació, pel gran angular: el procés d’escriptura de la novel·la va durar més de quaranta anys. Recordem que l’heroi narratiu de la Murià era Thomas Mann i Els Buddenbroock amb la seva crònica històrica de gran envergadura. En segon lloc, perquè la trama abasta molta història viscuda i compartida en escenaris diferents, i també parla dels companys d’exili a través de noms inventats com Berta Mariner (Mercè Rodoreda), Haima (Andreu Nin), Abel Urgell (Armand Obiols), Roger Galceran (Pere Calders), Víctor Monclar (Agustí Bartra) i ella mateixa, Martina Ordal.

Som davant d’un llibre que en podrien ser quatre d’autònoms. En conseqüència, també tenim quatre maneres de llegir l’obra com si fossin quatre tels de ceba. La matrioixka principal és un artefacte narratiu, una història en què, a través d’uns personatges, s’encarnen unes reflexions sobre l’ànima humana i sobre les relacions humanes. Basat en una estratègia narrativa de tall clàssic, Murià situa un grup de joves concrets i els fa sobresortir de la història i del temps. Els presenta, els transforma i els relaciona entre ells. D’aquí que es pugui parlar d’Aquest serà el principi com d’una gran novel·la d’amor i de desamor, de gelosia i de rivalitat. La mirada d’Anna Murià sobre aquests temes és intel·ligent i compassiva, mai cruel ni complaent. La vivesa del llenguatge i la riquesa narrativa d’Anna Murià es vehicula a través d’una tercera persona, però amb les aparicions sobtades d’una primera persona que apropa el relat a qualsevol lector de qualsevol racó del món.

‘Aquest serà el principi‘ és la crònica d’una determinada generació que pertany a un món social, ideològic i cultural d’un temps que ens impacta.

I el més curiós del llibre és que, en paral·lel a aquesta narració de sempre i de tot arreu, Aquest serà el principi també és la crònica d’una determinada generació que pertany a un determinat món social, a un món ideològic i cultural d’un temps que ens impacta. Un relat situat en el mateix moment que Vida privada de Sagarra però des d’un contraplà, tant en la mirada social com femenina. En tercer lloc, també hi llegim la crònica sobre l’essencial de la peripècia vital més o menys camuflada d’unes persones concretes amb noms i cognoms, esmentades més amunt. Murià ho fa aprofundint en les seves relacions en l’àmbit humà, però no cau mai en la tafaneria barata. I per acabar, el rovell de l’ou del millor llibre d’Anna Murià és, sens dubte, i d’acord amb Vicenç Villatoro, el pròleg de Sam Abrams, que relliga les tres Annes que hi ha al llibre: l’escriptora de novel·les, la que és capaç d’explicar una època i la que fa de la seva vida i de les vides que l’envolten una peripècia literària de primer ordre. Literària i reactiva, perquè l’Anna reacciona davant de la guerra i de l’exili i el moment en què la consigna era recuperar la memòria col·lectiva. La versió de l’Anna, allò que va viure, la microhistòria és, evidentment, tan legítima com les versions oficials. 

L’obra d’Anna Murià és un complex narratiu metatextual. Quan a Aquest serà el principi parla de les criatures i de la infantesa, ens dispara a una obra anterior dedicada a la seva filla, el Llibre d’Eli. Quan narra el tema nuclear de la parella que sabem que són ella i Agustí Bartra ens remet a la Crònica de la vida d’Agustí Bartra. La memòria prodigiosa de l’Anna Murià en la reconstrucció històrica de coses que van passar feia quaranta anys es relaciona a la perfecció amb el llibre d’entrevistes de Quirze Grifell: Anna Murià, viure. La seva obra és, per tant, un tot orgànic. I la celebrem.