El llegat de les cendres

El llegat de les cendres (Novum) ens transporta a la Barcelona del segle XIV, una època convulsa per una ciutat que encara patia les conseqüències de la pesta negra. Aquesta malaltia afecta principalment la vida de molts homes, i les dones aprofitaran el buit de poder per agafar les regnes col·lectivament i treballar plegades. En aquest context, Coia Valls recupera el personatge de l’Alèxia, la filla d’El mercader (2012), que esdevindrà la protagonista del relat. La novel·la també tracta amb un gran rigor documental el lesbianisme durant l’edat mitjana.

Valls se serveix de la novel·la històrica, el seu gènere predilecte, per explica la història de l’Alèxia, una noia que ha perdut el pare i haurà de fer-se càrrec del negoci familiar. L’obra parteix d’una injustícia social que guiarà el desenvolupament del relat: les dones no podien heretar els negocis familiars dels homes. En aquest context, l’autora ens presenta l’Alèxia, una dona que agafarà el lideratge del col·lectiu femení per intentar capgirar aquesta situació tan injusta.

El personatge de l’Alèxia és ple de contradiccions. Per una banda, és un exemple de lideratge i valentia; però per l’altra decau i es mostra dèbil en la solitud. Valls ha baixat l’Alèxia d’aquell pedestal on l’havia situat a El Mercader: “Volia fer-la arromangar i afrontar la vida arran de terra”. Els personatges són un cop més el punt fort de la novel·la, ja que la literatura de Valls es caracteritza per la profunditat psicològica dels protagonistes.

La novel·la abraça l’empoderament femení, una actitud que es veu reflectida en la Casa dels Obradors. Aquest espai ficcionat en el qual se centra bona part de la novel·la, simbolitza la unió del col·lectiu femení. La Casa dels Obradors serà el lloc físic en què les set dones, liderades per l’Alèxia, s’associaran i col·laboraran plegades en la lluita per defensar els seus drets i trencar amb el sistema social i legal.

A El llegat de les cendres, l’autora reusenca aborda amb profunditat el lesbianisme en plena edat mitjana. Una tema que a la primera de canvi pot semblar inversemblant, però que Valls tracta gràcies a una extensa documentació. Coia Valls explora el conflicte interior que vivien aquestes dones en una època en què la seva condició no estava plenament acceptada.

Segons Valls, un dels missatges que ha volgut transmetre amb aquesta novel·la és que “l’essència és indestructible”. Sota aquesta màxima l’autora construeix un relat en què símbols com el foc i les cendres són reveladors: “El foc crema i destrueix, però també il·lumina i purifica; les cendres no són únicament la destrucció, també porten la memòria col·lectiva i són la llavor d’una nova vida”.