Des de Nova York amb amor 

Hi ha una etapa de les nostres vides, a cavall de l’adolescència i la maduresa, on tot es viu intensament. Els amors i els desamors, però, sobretot, les amistats. Que ben mirat, també són una mena d’enamorament. Potser, fins i tot, més profund i perenne que el que experimentem amb les nostres relacions sexoafectives. La literatura i el cinema tendeixen a identificar aquesta etapa vital amb l’adolescència, però jo crec que, en realitat, aquesta etapa s’allarga i continua fins ben entrats els vint, en plena època universitària (independentment de si es cursen estudis superiors). Una cosa semblant deuen pensar les cosines Jillian i Mariko Tamaki en virtut del que ens expliquen a Roaming, la seva darrera novel·la gràfica, on ens presenten una història d’amistat i amor de tres universitàries primerenques amb el teló de fons de la ciutat de Nova York. L’Editorial Finestres l’ha publicat en català amb una excel·lent i fluida traducció a càrrec de Montse Menesses, que transmet a la perfecció el to jovial de l’obra. Roaming esdevé, així, el primer títol d’ambdues autores editat en la nostra llengua.   

Canadenques d’ascendència asiàtica, les cosines Tamaki fa temps que treballen juntes —Jillian com a il·lustradora i Mariko com a guionista— i han esdevingut dues de les creadores de còmic americà més premiades de la darrera dècada. Molt marcades per la lluita feminista i l’experiència multiracial, les seves obres tendeixen a mostrar una diversitat de personatges força destacable amb l’objectiu que el major nombre possible de lectors s’identifiqui amb les seves històries. Roaming s’allunya una mica del to i el dibuix de les seves anteriors creacions conjuntes, però conté l’essència de la trajectòria que les ha convertit en dues destacades autores de còmics d’autor per a adolescents. Sigui com sigui, la profunditat i universalitat de les seves reflexions, sovint presentades en històries de pas a l’edat adulta (el que en anglès es coneix com el gènere coming-of-age), fa que els seus àlbums interpel·lin a tothom.     

Un dels primers grans èxits de les cosines Tamaki, que també tenen una remarcable i premiada carrera per separat —Mariko, fins i tot, ha fet guions per a DC i Marvel—, va ser Skim (Ediciones La Cúpula, 2009), on es tractaven temes com el suïcidi i el dol adolescent a través de la mirada d’una noia gòtica d’un institut catòlic femení privat. L’any 2015, el seu àlbum This One Summer (editat en castellà per Ediciones La Cúpula com a Aquel verano) va ser reconegut amb el prestigiós Premi Eisner a Millor Novel·la Gràfica. No obstant això, als EUA va patir una forta campanya de censura per part de certs sectors reaccionaris i conservadors que sostenien que l’àlbum era del tot inadequat per a un públic adolescent arran de les seves reflexions sobre la sexualitat, l’avortament i el consum de drogues.

A Roaming, tercera creació conjunta de les cosines Tamaki, trobem una història més amable centrada, sobretot, en el despertar sexual d’una de les seves protagonistes i en els canvis que experimenten les amistats en el pas cap a la maduresa. Ambientada el 2009, abans que la crisi econòmica causés estralls arreu, la novel·la gràfica rememora uns temps feliços contemporanis que ja no tornaran. Una època de bonança on Obama acabava de ser elegit president dels EUA i on l’angoixa climàtica i la inestabilitat global no eren tan acusades com ara. A la innocència i la il·lusió de les seves protagonistes, que compleixen el somni de visitar Nova York per primera vegada, si afegeix la nostàlgia d’un món on les xarxes socials —i la crispació digital— encara eren a les beceroles. L’enyorança d’aquella època s’encavalca amb l’estranyesa de reviure la pròpia adolescència a mesura que ens endinsem en el viatge de la Zoe i la Dani. Dues amigues de l’institut que es retroben en aquest primer viatge a Nova York, després que ambdues hagin començat les respectives carreres universitàries. Les acompanyarà la irreverent, desimbolta i trasbalsadora Fiona, una companya de classe de la Dani que desafiarà la fermesa de la seva amistat. 

Amb un traç amable i arrodonit i un dibuix viu a tres tintes, les il·lustracions i paisatges novaiorquesos de Jillian Tamaki recorden les acolorides i expressives il·lustracions del dinosaure Tom que el dibuixant valencià Daniel Torres va desplegar als anys noranta a la desapareguda revista infantil Pequeño País. Aquest vincle és, potser, una mica rocambolesc, però les expressions facials —i sobretot les celles— dels personatges de Tamaki, de seguida em van traslladar al traç de Torres, un dels universos gràfics per excel·lència de la meva infantesa. Aquest atac de nostàlgia, sumat a l’aire de felicitat i gaudi que impregna tota l’obra, fa que Roaming sigui un àlbum altament recomanable. 

Qui més qui menys se sentirà identificat, en algun moment o altre, amb alguna de les situacions emocionals de les seves protagonistes. Perquè tots hem estat joves i tots hem passat per les mateixes situacions. Roaming és un relat universal de passions a flor de pell, magníficament il·lustrat, i amb una abundància sorprenent de composicions de pàgina on fins i tot el color del fons de cada plana té un significat concret: les nits, els records, la fantasia. Tothom ha viatjat en alguna ocasió amb amics i ha viscut, en pròpia carn, les aventures i desventures de conviure diversos dies amb el mateix grup reduït de persones. Però només les cosines Tamaki són capaces de treure-li tant de suc a una situació com aquesta.

Gairebé tothom s’ha enamorat per primera vegada i ha experimentat el furor i la vergonya del primer petó, de creuar els primers límits sexuals i de qüestionar-se, per primer cop, les sòlides conviccions i lligams d’infantesa. Tots hem vist trontollar una llarga amistat per una fotesa de no res o per una qüestió intranscendent que, en cert moment, ens semblava cabdal. Totes aquestes experiències es reviuen de bell nou amb la lectura de Roaming, i és una joia fer-ho, perquè, irremeiablement, connectes amb el teu passat i redescobreixes sensacions extremes —amb aquella passió de la joventut— que creies amagades i apaivagades per sempre més.          

El psicòleg i escriptor Gabriel J. Martín, pioner a Espanya de la psicoteràpia afirmativa gai —concepte encunyat el 1982 pel doctor estatunidenc Alan Kent Malyon— sosté que en molts casos, les persones LGBTI tendeixen a retardar la descoberta sexual més enllà de l’adolescència perquè, en aquella etapa, la immensa majoria estan bregant amb la seva pròpia identitat i identificació social. És cert que moltes persones homosexuals tendim a experimentar «les primeres vegades» ben entrats als vint o, fins i tot, els trenta anys, i que tota aquella litúrgia sexoafectiva heterosexual que la literatura i el cinema pressuposa en els adolescents —els teens anglosaxons— ens és del tot aliena en l’edat que se suposa que l’hauríem de viure. Afortunadament, això està canviant, però, sens dubte, aquesta és una de les raons per les quals productes amb perspectiva LGBTI i adreçats a un públic adolescent, com Heartstopper, Young Royals o el film Amb amor, Simon, solen gaudir d’un èxit notable en franges d’edat que s’escapen del seu públic objectiu. A la llum d’això, no és d’estranyar que dues de les protagonistes de Roaming experimentin el seu romanç lèsbic a principis de la vintena i que ho facin amb tota la candidesa i el delit de l’adolescència. 

El guió de Mariko Tamaki sap calibrar molt bé els punts de tensió del relat perquè el lector acompanyi la passió naixent a mesura que aquesta es desenvolupa i, posteriorment, entengui i empatitzi amb les diferents reaccions de les tres protagonistes davant d’aquest desbordament emocional. Combinant vinyetes i dobles pàgines d’una creativitat enlluernadora, Jillian Tamaki il·lustra amb precisió l’estat emotiu de totes tres al llarg dels cinc dies que es troben a Nova York. Una ciutat que esdevé el testimoni mut de les seves tribulacions. Malgrat que la Zoe, la Dani i la Fiona van als EUA a fer turisme, les cosines Tamaki tenen la gran astúcia d’escamotejar-nos els grans monuments novaiorquesos. Sempre apareixen en segon pla i de forma circumstancial, perquè la magnificència monumental de la ciutat no distregui el lector d’allò que realment importa en la història de Roaming: els lligams d’amistat i la relació interpersonal de les seves protagonistes. 

La història hauria pogut desenvolupar-se, perfectament, en un llogarret anònim del Canadà, però no tindria la mateixa força perquè l’anonimat i la indefensió de la gran metròpoli realça la força i la vulnerabilitat dels sacrificis i les traïcions que s’han de fer per amor o per amistat. En el fons, assistim a un relat intimista enmig d’un dels grans escenaris mundials. Però davant del drama personal de les tres protagonistes, l’amplitud multicultural de Manhattan és del tot insignificant. En el nostre món hipercomunicat, activar la itinerància de dades del mòbil —i enfrontar-se a l’estratosfèrica factura que se’n pot derivar— pot arribar a ser la mostra més gran d’amor possible cap a una altra persona. Afortunadament, dins de la Unió Europea gaudim, des del 2017, d’una itinerància (roaming) gratuïta, però en altres llocs del món —i en altres temps— no és així, i això ens permet fantasiejar amb aquesta prova d’amistat brillantment ideada per les cosines Tamaki, un dels tàndems més fulgurants de la historieta americana.