Coneixeu els Caskey de Perdido, Alabama?

Confesso que vaig aixecar la cella quan al llibret publicitari de Blackie Books vaig veure com Robert Shaplen, periodista de The New Yorker, definia la saga Blackwater de Michael McDowell com «una sàvia combinació de Dumas i Lovecraft; barreja entre Stephen King i Gabriel García Márquez». Confesso, també, que un cop llegits els dos primers volums de la saga –La riuada i El dic– subscric punt per ratlla la seva afirmació i no puc estar-hi més d’acord quan diu que és «despietadament addictiva».

Inèdita fins fa poc a Europa, Blackwater és una de les obres mestres de McDowell, reconegut autor de novel·les de terror gòtic que el mateix Stephen King va assenyalar com l’«escriptor més refinat dels EUA». Però el terror de McDowell no és un terror gòtic qualsevol, sinó que l’autor, nascut a Alabama el 1950, es va especialitzar en el gènere del Southern Gothic, el gòtic del sud, que barreja el naturalisme i el romanticisme fosc amb certes dosis d’humor i una marcada crítica social. Elements destacats al llarg de tota la saga Blackwater.

Dividida en sis volums –La riuada, El dic, La casa, La guerra, La fortuna i Pluja– la saga narra les vicissituds d’una de les famílies més benestants de Perdido, una petita comunitat d’Alabama travessada per dos rius, el Blackwater i el Perdido. La història de la família Caskey ens revela una comunitat matriarcal on les dones prenen les principals decisions i mantenen una lluita soterrada pel domini durant diverses generacions. De fet, la saga s’inicia el Diumenge de Pasqua de 1919, amb una terrible riuada que assola el poble, i abraça més de mig segle d’història, amb la posterior reconstrucció i puixança del llogarret.

Publicada originalment el 1983, els sis volums de la saga es van publicar de forma consecutiva, a raó d’un per mes, per exprés desig de l’autor. McDowell era un devot de l’enquadernació rústica, és a dir, dels llibres de butxaca, de tapa tova, i de les novel·les per entregues i va escriure desenes de títols, la majoria amb pseudònims, de temàtica històrica, policíaca i de terror. També va fer una breu incursió al món cinematogràfic de la mà del director Tim Burton –per a qui va escriure els guions de Beetlejuice (1988) i Malson abans de Nadal (1993)– abans de morir prematurament, a 49 anys, per complicacions derivades de la SIDA.      

L’edició catalana de Blackwater, amb una excel·lent i rica traducció a càrrec d’Anna Llisterri, publicarà els volums en intervals de quinze dies. Així, aquest mes de febrer ja podrem trobar a les llibreries els dos primers títols i, en una clara aposta de Blackie Books de cara a Sant Jordi, la saga sencera estarà enllestida just abans de la diada del llibre i la rosa. De moment, La riuada ja ha sortit, i El dic estarà disponible a finals de febrer.

L’escriptura de McDowell és fecunda i fluida i descriu amb profunditat els personatges de la família Caskey alhora que crea i retrata unes atmosferes úniques per a cada passatge de les novel·les. El lector és incapaç de posicionar-se a favor d’un personatge o altre i va canviant les fidelitats a mesura que avança la trama, sempre dominada per la constant i amenaçadora presència de l’Elinor Dammert, la misteriosa dona apareguda a Perdido després de la terrible riuada del 1919.

L’Elinor deslloriga la majoria d’accions del relat i, de forma directa o indirecta, sempre està implicada en els principals misteris de la ficció. No oblidem que estem parlant d’una saga de terror. No obstant això, el terror de McDowell és força mesurat i de caràcter atmosfèric i, sobretot, psicològic, amb pocs passatges truculents i amb un excel·lent domini de les tensions i el ritme que fa que la novel·la s’alenteixi o avanci a batzegades segons els interessos de l’autor.

Aquesta mal·leabilitat del temps narratiu, juntament amb l’estructura episòdica característica de les novel·les per entregues, és el que dota al conjunt d’una gran addicció. Feia temps que no devorava un llibre com ho he fet amb els dos primers volums de la saga. A més a més, els llibres presenten una característica ideal per als qui llegim al transport públic, entre transbords: capítols breus, concisos i compartimentats.

El lector avança amb rapidesa per les vides dels Caskey, aquesta família de terratinents, propietaris d’una de les tres serradores que donen feina a més de la meitat de Perdido. Coneix les seves inquietuds i secrets, els seus anhels i desitjos, i observa com la família creix o minva –segons el cas– a mesura que passen els anys. Els dos primers volums –els que he llegit fins ara– abasten des del 1919 al 1927, i en el decurs d’aquests vuit anys, la fisonomia del poble i de la família Caskey canvia per complet. Friso per descobrir fins on ens durà la imaginació de Michael McDowell en la resta de volums que encara han de venir.

I una darrera observació, l’edició de Blackie Books, que parteix de la reedició feta el 2017 per Valancourt Books, editorial independent estatunidenca que els darrers anys ha recuperat bona part de l’obra de McDowell, és d’una preciositat i delicadesa remarcables. No només la traducció és excel·lent, sinó que el disseny de les cobertes, amb serigrafies metal·litzades creades per l’il·lustrador madrileny Pedro Oyarbide per a l’edició francesa de la saga –publicada l’any 2022– converteix cada volum en una petita joia per a les lleixes de casa. Un petit gran regal literari que està cridat a conquerir el cor de molts lectors aquest any.