Carles Porta: “Els dolents són uns ximples”

Carles Porta va presentar dissabte al BCNegra en primícia un breu tast de la sèrie de vuit capítols sobre el cas de Tor que s’estrenarà el mes d’abril. Aquest esdeveniment tan esperat anirà acompanyat d’un nou llibre sobre aquesta escabrosa història del Pirineu, on recull nous documents i testimonis del cas extrets de més de 70 entrevistes que ha realitzat per preparar la sèrie.

La seva dedicació al True Crime es remunta a l’any 1997, quan va dedicar un capítol de 30 minuts a la història de Tor. Anys més tard va traslladar aquell documental al paper en una crònica que va publicar La Campana. Porta explicava que li va costar trobar la manera d’escriure fins que Pep Coll li va recomanar que ho expliqués en primera persona. Va seguir el consell i es va incloure a ell mateix com a investigador dins de la història, com si fos un personatge més de la història descarnada. Tant la Isabel Martí com en Josep M. Espinàs es van entusiasmar amb la força i la versemblança del relat, i el van publicar l’any 2005. Va ser un èxit fulgurant i va ser una confirmació que el True Crime era una veta a explorar.

Des d’aleshores se n’han venut 60.000 exemplars. L’any passat va sortir una nova edició il·lustrada amb fotografies en què Porta incloïa per primer cop els noms reals dels personatges del llibre. “Ara que ja els tinc entrevistats per la sèrie, m’han donat permís per posar els noms”, explicava dissabte. Fa doncs 27 anys que arrossega aquesta història i l’any vinent surt un segon llibre sobre el cas on explica fets i informacions que no tenia quan va publicar Tor. Tretze cases i tres morts.

“A mi m’obsessiona la realitat. El nostre objectiu a Crims no és resoldre casos, sinó explicar històries. Partim del periodisme per anar cap al cinema o la literatura”.

Porta va explicar com es va gestar el programa Crims. Quan va proposar de fer un pòdcast de True Crime a Catalunya Ràdio, li van dir que sí al cap de quinze dies. Van arrencar amb els sis capítols del cas Helena Jubany, que va assolir 200.000 escoltes. L’èxit del pòdcast va propiciar la versió televisiva, que es va estrenar amb el cas de Brito i Picatoste i un pic d’audiència estratosfèric, que podia arribar al 30% del share.

Preguntat si se sent més periodista o narrador, Carles Porta respon: “A mi m’obsessiona la realitat. El nostre objectiu a Crims no és resoldre casos, sinó explicar històries. Partim del periodisme per anar cap al cinema o la literatura. L’important és que el relat atrapi, sempre des de l’elegància i el respecte. Per això som tan transversals, sinó seriem més de niche de crònica negra. Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar assassins i no els hem entrevistat, perquè volem explicar històries, no rejutjar els casos”.

“A Crims no tenim experts, tenim protagonistes, que procurem treure de la seva zona de confort, del llenguatge específic i portar-los al relat. L’objectiu és humanitzar aquell expert, donant protagonisme a la seva acció. Arribem a les emocions primàries de la gent, sense fer pornografia. I la gent es manté atenta i no marxa ni quan arriba el tall de publicitat. L’important és que la història flueixi. Hi ha moltes hores de guió i de muntatge rere un capítol de Crims”, va remarcar porta, insistint que hi ha una gran quantitat de talent treballant darrere el seu careto. “L’equip de True Crime Factory que documenta i escriu els guions està format per un equip de 30 persones que han anat guanyant-se la confiança dels familiars de les víctimes i dels professionals que ofereixen el seu testimoni: jutges, advocats, policies de tots els cossos (Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil), que els faciliten l’accés a les informacions que necessiten”. Porta va destacar també el paper clau d’Anna Punsí i dels realitzadors de l’empresa Goroka (Santi Baró i Laura Tremoleda), que treballen el muntatge i l’espai sonor fins a l’extenuació.

El dolent fascina, però no confessa

Carlos Zanón va posar sobre la taula el tema del mal. “Els dolents són minoria, però la maldat es veu molt”, va contestar Porta. “La maldat existeix, però n’hi ha poca. En canvi, de bondat n’hi ha molta, però no la sabem veure ni apreciar. Per això els telenotícies ens expliquen històries negatives. Per això també en una pel·lícula sempre cobra més l’actor que fa de dolent”, va observar Porta. “D’altra banda, els delinqüents solen ser molt ximples, però volem creure que són llestos. En realitat la majoria de dolents són ineptes i molt tontos. Si fossin intel·ligents haurien resolt els seus problemes d’una altra manera. Quan detecto una persona tòxica al meu equip, l’acomiado de manera fulminant”, va rematar.

“El dolent fascina però no confessa, com passa a les pel·lícules”, observava Porta. “A la vida real, els criminals no acostumen a confessar. Si us hi fixeu, en la majoria de capítols de Crims no hi ha confessió. El dolent no vol acceptar el seu crim i acaba creient-se les seves pròpies mentides. Potser no podrien viure si fossin conscients del que van fer. En certa manera s’han auto perdonat”.

Per acabar, Zanón va plantejar si és possible perpetrar el crim perfecte. “S’han de donar dues condicions, perquè hi hagi un crim perfecte. S’ha de donar la confluència d’una mala investigació i un cop de sort a favor de l’assassí”, va concloure Porta.