Transparències educatives

En un dels llibres més celebrats del filòsof de moda Byung-Chul Han, La societat de la transparència, l’autor afirmava que el valor que atorguem a la transparència en les societats occidentals es deu, precisament, a la pèrdua de confiança entre nosaltres. En conseqüència, els ciutadans reclamem transparència a les institucions perquè no ens fiem de la seva gestió.

El filòsof alemany –d’origen sud-coreà– deu tenir raó, no seré pas jo qui li esmeni la plana amb la qüestió de la transparència. El que em fascina, no obstant, és el cinisme amb què algunes administracions –el Departament d’Educació Nostrat n’és el màxim exponent i paradigma avantatjat– incorporen el valor de la transparència en els seus habituals discursos i bravates però, ai, las!, no practiquen amb l’exemple. Exigeixen, autoexigeixen i recepten transparència però ells, de transparència, ben poca, o només de façana, transparència per a allò que els interessa.

Com que la transparència és un valor promocionat fins i tot pel propi Departament d’Educació de Catalunya, jo em conformaria amb una llista amb noms, cognoms i anys d’experiència en una aula, i que aquesta llista fos ben visible.

Fixem-nos, per exemple, en les dades de baixes laborals –per depressió, per ansietat…– i de suïcidis vinculats a la professió docent. On són? Jo encara les espero, aquestes dades.

Fixem-nos, també, en els noms i cognoms de les persones que es dediquen a redactar paràgrafs oficials tan indigestos com aquest:

5.2 Preveure de manera ordenada algunes accions amb bastides per enfrontar-se  als reptes d’aprenentatge proposats usant els processos de metacognició.

Aquest text tan ridícul, el trobem a la pàgina 6 del document de la Generalitat de Catalunya Educació bàsica. Competències transversals. Competència personal, social i aprendre a aprendre (CPSAA). És només un exemple, n’hi ha moltíssims més, i pitjors.

Deixant de banda que tot el text hauria d’anar emmarcat dins un immens i colossal «[sic]», aquí m’interessa remarcar el fet que, si volem saber qui n’és l’autor, aleshores resulta que no hi ha autoria. Ho tenim magre, a l’hora de saber qui ho ha redactat.

Em pregunto: el DEN (Departament d’Educació Nostrat), en un dels seus inefables i prescriptius exercicis de transparència, podria fer públics els noms i cognoms de les persones que han redactat tot aquest seguit de normatives a les quals els professors, en teoria, ens hem de cenyir? Per què no en veig mai l’autoria, d’aquest tipus de documents, tan esperpèntics? Per què no es poden demanar responsabilitats ni fer preguntes als autors d’aquests documents tan absurds, tan abusius i tan incomprensibles?

Exigeixo noms i cognoms. Autoria, sisplau! Transparència! Però continuem. Tots aquests càrrecs visibles i no tan visibles que viuen del (i en el) Departament d’Educació, quina experiència tenen a l’hora de trepitjar una aula?

Com que la transparència és un valor promocionat fins i tot pel propi Departament d’Educació de Catalunya, jo em conformaria amb una llista amb noms, cognoms i anys d’experiència en una aula, i que aquesta llista fos ben visible. I quan dic experiència en una aula, vull dir precisament això, «experiència directa» i no succedanis com ara coordinacions variades, direccions i comissions de vés a saber què.

Sóc conscient que tot això és molta feina i que els nostres buròcrates-digitals, tecnòcrates-de-les-pantalletes i pedagogs-de-saló en tenen altra, de feina. No sé ben bé quina, però segur que en tenen molta (potser empescar-se-les per justificar els injustificables resultats de l’últim informe PISA).

Ara bé, si les Autoritats Educatives fessin pública una llista així, tindrien la possibilitat d’acabar amb les suspicàcies que genera el fet de (mal)pensar que molts d’aquests càrrecs dirigents (no n’hi deu haver cap que cobri menys que un «simple» docent) no tenen cap mena d’experiència a l’aula. O potser és que sóc jo, el malpensat? En els currículums dels alts càrrecs consultats (els que he pogut consultar, atès que alguns del enllaços no funcionen), d’experiència docent, més aviat poca, o directament nul·la (vegeu, per exemple, el currículum del flamant Director General d’Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, que per a més inri ha estat vinculat a les Fundacions privades Bofill i Pere Tarrés).

També m’agradaria poder disposar, òbviament, d’informació concreta (com ara qui decideix què, qui es responsabilitza de què, quins lobbies hi ha que pressionen l’Administració…) i no d’informació genèrica, que és el que sols trobar al web del Departament. Allò que dèiem de la transparència de façana…

I ja que hi som pel tros, entestats a reclamar transparència –és a dir, a fer la carta als Reis–, per què no ens expliquen: a) quina tasca fa exactament un inspector d’Educació avui dia;  b) quin és el procés real, el de debò, per entrar a formar part del Cos d’Inspectors d’Educació de Catalunya; c) quin horari fa un Inspector d’Educació.

Tornant al text d’abans, el text normatiu, ara efectuaré «un repte d’aprenentatge usant el meu propi procés de metacognició» i em preguntaré: tot això dels Inspectors és públic? Els ciutadans hi tenim accés? On ho puc trobar? O potser sóc jo que, burro de mi, no tinc ni la CD (Competència Digital) ni la CC (Competència Ciutadana) ben assolides i no me’n surto?