Sexe anal i Pilar Primo de Rivera

No és cap novetat que hi hagi forces polítiques, socials i econòmiques que vulguin categoritzar les dones entre bones i dolentes. Així s’ha organitzat històricament el sistema patriarcal i així es continua perpetuant. Christo Casas, de fet, ho explicava millor que jo aquests dies a Twitter, arran de la polèmica sobre el sexe anal que ha fet aflorar tota mena de discursos reaccionaris: “La mujer que deseaba el sexo anal era una mala católica y la que lo desea ahora es una mala feminista. En ambos casos, se reprime la liberación sexual y la disidencia de un mandato sexual heterocentrado”. La moral, de nou, com a ariet contra la llibertat sexual, de la mà del puritanisme i el reaccionarisme.

És clar que aquests discursos criminalitzadors de certes pràctiques sexuals parteixen tot sovint d’una perspectiva molt estreta de la feminitat. Una idea de què és ser dona totalment essencialista i reaccionària en què s’entén i es defensa que el nostre desig sexual és passiu, coherent sempre, gens controvertit i, si pot ser, amb finalitats reproductives. És per això que la pràctica del sexe anal els sembla tan terrible, perquè s’allunya d’una visió cisheteronormativa del sexe, perquè no és útil per al sistema capitalista patriarcal, ja que no té una finalitat reproductiva, i perquè és, en definitiva, de desviades i pervertits.

Si analitzem bé els arguments donats per algunes d’aquestes senyores conservadores, ens parlen de pràctiques misògines i denigrants, humiliants i pornogràfiques, com si la pràctica en si mateixa ja dugués aquests atributs de manera inherent. Com si no visquéssim en una societat coercitiva en què les relacions de poder, socials i econòmiques, determinen absolutament qualsevol moviment que fem. En aquesta onada moralitzadora a la qual estem assistint darrerament (com per exemple amb el documental Generació Porno), es posa al crit al cel i s’assenyalen algunes pràctiques com a perilloses, obviant el context en el qual vivim, així com la desigualtat i l’explotació que impregna tots els àmbits de les nostres vides.

“El sexe vaginal també pot ser denigrant, humiliant i misogin. Absolutament qualsevol pràctica sexual pot ser-ho, perquè vivim en un món patriarcal i capitalista que mercantilitza i limita el nostre desig i això també es reprodueix en les nostres relacions socials si no hi fem front.”

L’exemple més clar de mirar el dit que assenyala i no la lluna és aquesta croada contra certes pràctiques sexuals no hegemòniques, com si aquestes fossin origen i causa dels nostres mals. Doncs sento dir-los, senyores conservadores i transmisògines, que el sexe vaginal també pot ser denigrant, humiliant i misogin. Absolutament qualsevol pràctica sexual pot ser-ho, perquè vivim en un món patriarcal i capitalista que mercantilitza i limita el nostre desig i això també es reprodueix en les nostres relacions socials si no hi fem front.

Així doncs, assumir que algunes pràctiques sexuals no són mai desitjades per part de les dones, reforça una mirada patriarcal i coercitiva de la sexualitat. Margaret Atwood deia “fins i tot fingir que no estàs satisfent fantasies masculines és una fantasia masculina. Ets una dona amb un home dins observant una dona”. Categoritzar les pràctiques en bones o dolentes segons la moral alimenta una visió del sexe que sempre satisfarà l’ordre establert i no deixarà mai espai per a relacions sexuals (i, per tant, socials) lliures i iguals. Davant de discursos securitistes o limitants, que aposten per coartar la nostra llibertat pel “nostre bé”, cal defensar més que mai la llibertat. Assenyalar pràctiques sexuals, o jutjar el fet que les adolescents experimentin, no deixa de ser fer la feina bruta del poder que ens corregeix i ens redreça mitjançant la por, el càstig social i, en última instància, la violència.

Finalment, crec que és important dir que el tabú i l’estigmatització són molt perillosos. Porten a la desinformació i aquesta, inevitablement, a la inseguretat. És important estar ben informada i saber que convé canviar de preservatiu i/o objecte penetrant quan es canvia d’anus a vagina. També és de vital importància fer-se proves d’ITS, netejar-se amb aigua i gaudir. Segurament si Sílvia Carrasco no hagués estat tan ocupada denunciant estudiants per ocupar un rectorat (el cas repressiu 27iMés), sabria que els anus sí que es dilaten i sí que poden lubricar.