Postmodernitat

Esquerra revolucionària políticament correcta, unilateralisme unsolpoblista, provincianisme turistificador, diglòssia orgullosament inconscient, normalització lingüística esporàdica, pacifisme emblanquidor d’agressions, antiracisme radical valencianòfob, supremacisme negre anticatalà, indígenes transplantats de mentalitat colonial, catalans islàmics d’esquerres, islamisme independentista castellanoparlant, globalització empetitida i declinant, internacionalisme -suposadament- no nacionalista, cosmopolitisme supremacista, inspecció -educativa, laboral- teletúbica, Departament d’Educació (i màrqueting), progressisme moral i privatització material, aprenentatge constructivista caòtic, sindicalisme de classe corporativista, reindustrialització desglobalitzadora, periodisme subvencionat i ultramilitant, país ocupat en calma, Mallorca distòpica, feixisme de guant blanc, ancianitat botulínicament rejovenida, independentisme radicalment no nacionalista, catalanisme bilingüista espanyol, panarabisme sionista, règims integristes xiïites (Iran) aliats de països cristians (Armènia) per confrontar estats xiïtes (Azerbadjan) aliats de l’islamisme sunnita (Turquia) amb suport tàcit jueu (Israel), liberalisme estatunidenc imperialista, wokisme aiatol·lànic desbridat, trumpisme ultradretà aïllacionista, feminisme radical transexcloent, transsexualisme interseccional espanyolista, comunisme antiimperialista proPutin, realisme màgic macondià, autodeterminació sexual plena però autodeterminació nacional capada, fantasia èpica medievalitzant, feminisme marxista catalanòfob, conservadorisme burgès putaespanyista, frivolitat mediàtica marginal, alta cultura popular, trencadís modernista gaudinià, cubisme futurista picassià, metròpolis pandèmicament silencioses, dretanisme baixamaner, llogarrets d’empadronament massiu, prosa poètica anodina, vigatanisme verdaguerià falangista, del terrorisme de baixa intensitat als complexos identitaris terrorífics, el Joan Manuel Serrat d’Eurovisió (mateixa existència, diferent essència) assajant un castellà castís amb els nets, llibertat sota panòptic, heterodòxia dogmàtica, Moros i Cristians a Nova York, poesia èpica vulgar, tecnologia punta obsolescent, patriotisme constitucional primoriverista, esquerra independentista aconflictiva, de la trilita i l’acollim l’immigrant però foragitem l’ocupant al pensament fràgil, patriarcat paternalment igualitari, covid distòpica persistent, sardana remasteritzada per The Tyets, nòmades digitals mentalment sedentaris, neofusterianisme de comboi faller, blaverisme desassilvestrat i acadèmic, Rocallaura-Tòquio en nanosegons, socialisme (català?) zaplanista, comunisme homòfob i masclista, dreta il·lustrada LGTBI friendly, nacionalisme cívic aculturat, ecologisme nimby radioactiu, vehicularitat del català amb llibertat de càtedra lingüística, immersió en castellà a Secundària i l’FP, octubrisme insurreccional estratègicament i emocionalment sotmès a líders messiànics (o a la Divina Providència), desarrollismo demagògicament racista, justícia arbitrària i caos jurisprudencial, videojocs de joystick mortífer, plurilingüisme de iure monolingüització de facto, judaisme antisionista propalestí, judeïtat filohitleriana, ultraliberalisme econòmic salpebrat de proteccionisme cultural, Podem negar l’autodeterminació, foralisme navarrès tricòrnic, galleguisme fraguista (franquista), bilingüisme subordinant harmònic, Barcelona fashion capital de la inidentitat, femelles falleres parlant castellà, entrepà de calamars amb pa amb tomàquet, Benidorm vila pesquera i macroabocador d’expats, i un etcètera d’hibridacions tan infinites com marejadores.

Angoixa inacabable. Paradoxes sòlides. Desancorament estable. Complexitat històrica singular que acompanya la predicció -molt profètica, poc encertada- de Fukuyama. La llarga i envitricollada història de Günter Grass.