L’univers íntim d’Orhan Pamuk

Amb traducció al català d’Oriol Valls, l’editorial Més Llibres publica els Records de muntanyes llunyanes de l’escriptor i periodista Orhan Pamuk (Istanbul, 1952), Premi Nobel de Literatura l’any 2006. Des de fa més d’una dècada, l’autor escriu i dibuixa cada dia als seus quaderns. A manera de dietari personal, hi anota els esdeveniments de la jornada i reflexiona sobre l’actualitat, s’interroga sobre la construcció dels seus llibres i dialoga amb els seus personatges, confessa les seves pors i preocupacions, narra els seus encontres i reflexiona sobre l’amor, la felicitat i la solitud.

L’escriptor turc mostra per primera vegada els continguts dels seus quaderns en una selecció personal garbellada entre milers de pàgines: «Haig d’escriure sobre el plaer que sento escrivint per sobre d’un dibuix. Entre els set i els vint-i-dos anys pensava que seria pintor. Als vint-i-dos va morir el pintor que hi havia en mi i vaig començar a escriure novel·les. El 2008, vaig entrar a una botiga i en vaig sortir amb dues bosses enormes plenes de llapis i pinzells; després, entre el plaer i el temor, vaig començar a dibuixar en quaderns petits. No, el pintor que hi havia en mi no era mort», escriu.

Els quaderns d’Orhan Pamuk són commovedors. L’autor es revela amb modèstia i sensibilitat. El lector se submergeix en la gènesi dels seus llibres. Seguim pas a pas la construcció d’una novel·la, la progressió de la història, les vacil·lacions i, sobretot, el poder imaginatiu de l’escriptor. Els colors són essencials i es transformen en emocions que testimonien els estats d’ànim del pintor. Veure i dibuixar paisatges és viure, consolar-se, reconciliar-se amb el món portant la poesia a la vida quotidiana. L’aquarel·la permet accedir a un món imaginari, plasmar les impressions dels somnis i redescobrir els records de les muntanyes. Pamuk agrega nous colors i paraules a una imatge o text en una pàgina després que hagin passat mesos o fins i tot anys. Les pàgines del quadern es converteixen en llenços rics amb il·lustracions úniques on s’entrellacen paraules, colors i formes i s’exploren nous significats.

L’objectiu de Pamuk a Records de muntanyes llunyanes és ben clar i l’explica ell mateix: «És per entendre aquest paisatge aparegut en somnis que he ordenat les pàgines il·lustrades dels quaderns no segons el temps, sinó segons el sentiment».