Josep Llunas, retrat històric del primer anarquista català

Josep Llunas i Pujals va ser el primer líder anarquista català. Amb aquesta autoritat podem parlar d’una de les figures cabdals de l’anarquisme en la Catalunya de finals del segle XIX. Llunas va fundar i dirigir la revista Tramontana, una publicació referent dins del moviment anarquista, en què recull els seus pensaments sobre la societat de l’època. A través d’aquest assaig i del personatge de Josep Llunas, Jordi Martí i Font reivindica la idea que el dissident també és català. Catalunya no ha estat només terra de Pujols i Cambós, aquest país també ha vist créixer grans moviments revolucionaris de classe catalans, afirma Jordi Martí.

Nascut l’any 1852 a Reus, Llunas va rebre les seves primeres influències anarquistes durant el període del Sexenni Democràtic (1868-1874). Des de ben jove va desenvolupar un pensament ideològic que es vertebrava sobre dos idees fonamentals. Per una banda, la transformació de la societat a l’anarquisme, i per una altra el col·lectivisme associatiu. Llunas va ser un dirigent anarquista que va defensar l’acció pública, l’organització sindical i la col·laboració entre les forces d’esquerra, però que a la vegada defugia la violència i l’acció insurreccional pròpia de l’anarquisme. Entenia que l’economia havia d’acabar per esdevenir col·lectivista i des del seu internacionalisme va defensar l’ús del català. Llunas és un referent en aquest sentit. En una època en què el català era un idioma de segones, el líder anarquista emprava el català en les seves conferències, en els seus articles periodístics i al llarg de la seva obra acadèmica.

Llunas va formar part de la primera generació d’obrers internacionalistes. Es va nodrir d’aquests pensaments en l’ambient republicà de l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Tot i això, no va militar en un sindicat anarquista fins després de l’adhesió de la seva societat d’ofici, la Societat Solidària d’Obrers Impressors, a la Primera Internacional. Més tard, Llunas assumirà un rol cabdal dins de l’internacionalisme català. L’any 1872 esdevindrà secretari de l’exterior del Consell de la Federació Local de Barcelona. Tot i que era fonamentalment bakunista i internacionalista, no seguia les actituds insurreccionaries i antirepublicanes de la direcció del FRE, el sindicat que liderava el moviment anarquista a Espanya en aquell moment. Llunas era més pròxim a les idees de retorn a la Primera República i fins i tot s’arriba a afiliar voluntàriament en la guerra contra els carlins a Caldes de Montbui (1873). Amb el cop d’estat del general Pavia l’any 1874, Llunas, com la major part del moviment obrer, va passar a viure en la clandestinitat. Tanmateix, el silenci de Llunas no va durar massa temps, ja que l’any 1881 convençut que calia tornar a organitzar el moviment sindical, va fundar la renovada FTRE.

El naixement de la publicació periòdica La Tramontana, dirigida per Josep Llunas, marcarà un abans i un després en la trajectòria professional de l’intel·lectual. La revista que va arribar a publicar 711 números, entre el 1881 i el 1896, ens permeten aprofundir en la visió políticosocial de Llunas i en la història de Catalunya del darrer terç del segle XIX. La Tramontana va ser un fenomen social en si mateix, ja que la publicació es va convertir en el nexe d’unió dels diferents moviments d’oposició contraris a la Restauració borbònica. Tot i que tradicionalment la publicació ha estat descrita com una revista anarquista, també va acollir pensaments i opinions republicanes, federalistes, maçones, anticlericals o catalanistes.

Malauradament, dos atemptats anarquistes acabarien indirectament amb la publicació. L’atemptat contra el Teatre del Liceu el novembre de 1893 va ser un cop dur per la revista. Llunas serà detingut per formar part del moviment anarquista i la publicació quedarà suspesa fins a nou avís. Tot i això, La Tramontana va tornar a editar-se, però aquest cop de forma intermitent. Finalment, l’atemptat de Processó de Corpus de l’11 de juny de 1896, i la creixent persecució de tots els elements anarquistes per part del govern de la restauració, van obligar a clausurar definitivament la publicació. Tot i que es van produir alguns intents per editar de nou la revista en els anys 1903, 1907 i 1913, cap d’ells va prosperar amb èxit. Durant els quinze anys en què es va prolongar la publicació, hi van col·laborar articulistes reconeguts de l’època com Eudald Canibell, Cels Gomis, Anselmo Lorenzo.

Llunas, de bracet amb La Tramontana, va ser un dels líders del lliurepensament, un corrent politicosocial que va aflorar a Catalunya en l’últim terç del segle XIX. Aquest moviment, que combatia contra l’església i l’estat borbònic, acollia totes les posicions progressistes contràries a la Restauració. Ideologies tan oposades com la maçoneria, el republicanisme, el catalanisme, el federalisme i l’anarquisme compartien espai polític sota els paraigües de La Tramontana. Llunas com a ideòleg i La Tramontana com a mitjà van ser dos elements cabdals per impulsar aquest moviment.

Emprenedor de cap a peus, Josep Llunas va dedicar els darrers anys de la seva vida al periodisme esportiu. L’any 1897, i fins a la seva mort l’any 1905, va fundar i dirigir les primeres publicacions esportives catalanes, Barcelona Sport i Los Deportes. Tanmateix, unallarga malaltia l’obligarà a deixar la feina i acabarà morint el 23 de maig de 1905 amb cinquanta-tres anys. En les dècades posteriors, la seva figura va caure en l’oblit, i tan sols el record personal d’Eduardo Canibell i Anselmo Lorenzo van permetre preservar la seva memòria. No va ser fins ben entrat el segle XX, en la dècada dels vuitanta, quan els estudis
de Josep Termes i Joaquim Molas van recuperar la figura d’un dels promotors de l’anarquisme a Catalunya.