Com en diem, dels buenorros, en català?

Un tuit de la Bel Olid del 23 de març demanava, ras i curt: «Maneres de dir “buenorro” en català?». Quan el vaig llegir l’endemà, ja tenia més de 300 respostes. De seguida m’hi vaig enganxar, i vaig veure que hi havia aportacions sensacionals. N’he volgut fer una selecció d’entre les que em sembla que resolen més bé la pregunta plantejada. No dono el nom dels qui proposen cada alternativa per no fer feixuga la lectura; es poden trobar fàcilment seguint el fil del tuit inicial.

Algunes de les propostes, com ben plantat o castís, tot i que són perfectament genuïnes, s’allunyen del to col·loquial i marcadament informal que té buenorro en castellà. L’equivalent ideal s’hauria de mantenir en un registre semblant. Per anar bé, hauria de ser una expressió que no deixaríem anar mai davant de segons qui, sinó que només la diríem a algú amb qui hi ha tota la confiança del món per ser “políticament incorrectes”. Però mantenir aquest grau de correspondència de registre no sempre és possible…

Si ens aferrem a la mateixa paraula castellana, partint dels bàsics està bo o tio bo arribem a uns quants derivats que reforcen aquesta qualitat: està rebò, està boníssim o, a Mallorca, està bonot. Seguint amb els sufixos, trobem tiarro i tiparro, i en veurem encara més.

Moltes alternatives proposades parteixen del món culinari: del peix (quin bacallà!, quin llobarro!, quin palangre!), de la carn (un bistec, un filet, un bon pernil), de coses dolces (un crosanet, un caramelet, un sugus, un torró o torronet o, al País Valencià, un guaiabet). També, simplement, està per menjar-me’l.

Les referències gastronòmiques tornen a aparèixer en el terreny de les comparacions: està com un formatge, està com un pa (o com un pa de quilo), està més bo que el pa de pessic. Però no són les úniques; també trobem comparacions amb altres elements: està com un déu, està com un tren.

Una bona carretada d’expressions mantenen el verb estar: al marge de les que ja hem vist i de les que sortiran més avall, està al punt, està massís (o massissot), està que t’hi cagues, està per sucar-hi pa, està potent (o potentíssim), està de bon pessigar i, en generacions més grans, està de bon veure.

Hi ha fórmules que es fixen en el punt de partida: està ben parit, si l’han fet amb ganes! D’altres exclamen quin tros d’home! (o quin tros de tio!) i, a Banyoles, quin llamp d’home! També un bé de Déu, fa caure de cul o bon gènero (així, amb aquesta o pronunciada u en els dialectes orientals).

De vegades, però, una mateixa realitat es pot expressar des d’un altre punt de vista. És el cas de les dones que verbalitzen no pas la qualitat de l’home objecte d’admiració, sinó la reacció que experimenten en observar-lo: se m’aigualeix la xona, és veure’l i em cauen les calces, fa caure la patata a terra, la figa me fa palmes (típica del País Valencià).

Com aquestes últimes, altres fórmules amb connotacions clarament sexuals són: està per a fer-li-ho, està per a fer-lo pare, està per fer-li un favor (amb l’afegitó opcional i donar-li les gràcies), si l’agarre l’espatarre, està per fer-li un vestit de baves o aquest bollicao està per llepar-li fins el cromo. Sempre hi ha el recurs de l’escurçament, però el resultat és el mateix: un melfo (‘me’l follaria’). Amb un to una mica més rebaixat, té un rotllo, té una rebolcadeta.

Acabo amb algunes expressions de les àvies, que són un autèntic tresor, especialment quan les deixen anar sense pèls a la llengua: un bon manso, guapo de xisclar, vitamines per a la vista!, el dimoni ens en cagués un al llit!

La riquesa expressiva en català, doncs, no és pas curta. Hem vist alternatives d’aquí i d’allà, més tradicionals o més actuals, unes força explícites i d’altres més subtils. La majoria són aplicables tant a un home com a una dona. I la llista podria continuar…

Queda clar que l’espontaneïtat fa del Twitter un canal que respon molt bé a la necessitat de crear tirallongues d’aquesta mena. El que també ens aniria molt  bé és tenir un lloc on poder dipositar totes aquestes aportacions: és una llàstima que siguin tan efímeres. De tant en tant, l’Optimot fa crides semblants per arreplegar vocabulari i fraseologia en aquest registre informal amb l’etiqueta #Variants_Col·loquials. Estaria bé poder emmagatzemar fils com el del buenorro conjuntament amb aquests de l’Optimot. I, posats a somiar, parir algun dia una web potent amb tot aquest llenguatge estripat.