El tornado de Marco Mezquida

Ara fa exactament deu anys, un jove pianista menorquí debutava com a líder del seu propi trio, en companyia de Marko Lohikari (contrabaix), i Carlos Falanga (bateria). My Friend Marko, publicat pel prestigiós segell Fresh Sound New Talent, és com s’anomenava el treball d’un músic que ja aleshores havia deixat de ser una «jove promesa»: coliderava diversos projectes, havia participat en un munt d’enregistraments com a acompanyant i feia feina amb grans noms del nostre jazz. D’aleshores ençà, ha plogut a bots i barrals i Marco Mezquida (Maó, 1987) ha signat desenes de discos i ha assolit èxits de primer ordre. De la trentena de títols com a líder o colíder —coma sideman en té 70—, n’hi ha uns quants a trio, amb diverses combinacions: amb contrabaix i bateria —Insòlit, Pieris—, saxo alt i piano —MAP— o, els darrers temps, amb el violoncel·lista Martín Meléndez i el percussionista Aleix Tobias. Enguany, ha tornat al piano-trio de tota la vida, pel que fa a la instrumentació, amb dos companys de viatge, com Falanga, Lohikari i tants d’altres. Ara bé, el que fa especial aquest encontre d’alta volada és la confluència de tres artistes, Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Ramon Prats, amb una personalitat única, intransferible, reconeixible des de la primera nota. Amb ells ha propiciat un cicló rítmic, melòdic, harmònic i harmoniós de proporcions majestuoses; i des de diferents angles, òptiques i passatges: de la galerna a la brisa marina o, cosa que és el mateix, de la força hercúlia al lirisme més exquisit.

A Tornado el singular univers de Mezquida com a creador, bastit a partir de la curiositat infinita, de la voluntat expressa d’esdevenir inclassificable, plana sovint a diverses revolucions per minut, en un exercici d’excel·lència interpretativa «al 33,3 %,» que diria el bateria Marc Miralta, és a dir, com un triangle equilàter. En aquest sentit, cal destacar el mateix recorregut del repertori: de l’inici trepidant de «Tornado», «Bon ball tenim» i «Fellini» a la calma tensa de «I Love You» i «Self Portrait», amb alguna petita digressió free. «Pasión» representa un contrapunt bell, quasi baladístic, abans de continuar amb la profunditat ressonant de «Taifú (Japanese Typhoon)», l’aire gospelià de «Beibita» i la juganera —i emotiva— «First Dance». A la recta fina, la molt contemplativa «Otosan» i un plany, «Adiós abuela».

Mezquida ha forjat un disc «amb i per al japonès Masa Kamaguchi, al contrabaix, i el català Ramon Prats, a la bateria,» explica a les notes del disc, un treball, afegeix, «a partir de tres personalitats musicals molt expressives i fortes.» Una nova fita en la seva brillant trajectòria.

[El pròxim 20 de desembre Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Ramon Prats presentaran Tornado a L’Auditori de Barcelona en col•laboració amb el Voll-Damm Festival Jazz de Barcelona].