Das Festival: catarsi emocional dels catalans

Un ventet dels que s’agraeixen fa onejar una senyera a la porta d’un envelat, com si saludés als qui s’acosten a la festa. La veu del duet Arannà, format per Laura Magrinyà i Anna Sala, ataca amb una balada de Frank Sinatra. Tot està a punt perquè en plena onada de calor, el poble cerdà de Das, a la falda del Moixeró, es torni a convertir en un oasi cultural.

No només per la frescor notòria –és el municipi amb la temperatura més baixa registrada fora de les àrees d’alta muntanya–, sinó perquè després d’un 2020 sense poder-se celebrar per culpa de la pandèmia, ha pogut tornar-se a celebrar-se el Das Festival, l’esdeveniment literari que ha fet que els estiuejants de muntanya aparquessin per unes hores la piscina i les excursions en bicicleta.

Enguany el festival literari impulsat per l’Ajuntament de Das i el digital de cultura Núvol ha tornat amb força renovada. L’actor Xavier Bertran, l’assessora d’imatge Marta Pontnou i l’escriptor Toni Sala han estat els plats forts de la tarda, que s’ha traslladat a la carpa de la festa major, on en comptes del ball del fanalet s’ha dut a terme una mena de catarsi emocional dels catalans, sota l’atenta mirada des del més enllà del seu fill més il·lustre, el filantrop i lliurepensador Rossend Arús i Arderiu.

Tots ells, fins i tot en els textos més allunyats del nostre temps, han assajat una definició del caràcter del nostre poble –allunyat de les categories clàssiques de la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia definides per Josep Ferrater Mora–, que de ben segur que a molts ens ha obligat a un exercici introspectiu. 

A Lo primer any republicà Arús no deixava res per verd de la Catalunya del seu temps, amb reminiscències actuals que no cal ni assenyalar. El veterà Xavier Serrat i la jove Cristina Elizalde Maragall, han llegit fragments d’aquesta obra dedicada al 1872, el primer any en què l’estat espanyol no fou una monarquia, i on el publicista maçó l’emprenia amb els editors que escanyaven els escriptors i s’afartaven de publicar textos de pèssim gust literari sobre la destronada Isabel II i el sexe del clergat i amb la impossible regeneració d’Espanya, amb uns polítics de “carejat progressisme” que portaven el país cap al precipici. Arús, que dona nom a un dels carrers principals del poble, descendia per part de mare d’aquesta contrada cerdana, i en va pagar l’Ajuntament i les escoles, com també havia fet a l’Hospital de Llobregat, d’on era el seu pare.  

Un altre dels blancs de les crítiques d’Arús eren els Jocs Florals que, a parer seu, premiaven el qui parlava d’una forma més extravagant. Potser del certamen n’hauria sortit com a mestra en gai saber la Vanessa Poetessa, protagonista d’un dels ‘Reinventats’ de Xavier Bertran, el singular catàleg de personatges sorgits del confinament que el popular actor ha anat desgranant a Núvol i que ha interpretat en dues tandes de monòlegs.

Humor gruixut que ha fet fins i tot riure els més grans, que ocupaven les cadires de plàstic reglamentàriament separades per mantenir la distància social, i que han gaudit de la conversa entre l’editor de Núvol i ànima del festival, Bernat Puigtobella, i una de les noves –i potents– veus sorgides precisament dels temps de pandèmia, l’assessora d’imatge Marta Pontnou. Fidel al seu estil de no passar desapercebuda, vestida de verd i groc cridaners, amb la seva cresta característica, Pontnou ha entrat en matèria sobre com som i com hauríem de ser els catalans, advocant per agrair i celebrar els elogis, fer-se selfies per proclamar que un se sent guapo sense amargar-se’n i treure’ns de sobre la tieta que tots els catalans portem a dins. Apel·lant a l’esperit de Núria Feliu, a qui ha definit com la nostra protoBeyoncé, la responsable de l’estilisme dels dirigents d’ERC ha reivindicat les pubilles de cuixa forta i el poder matriarcal de les padrines. “Si volem una República, ens cal una dona empoderada i empolainada”, ha proclamat la de Santa Coloma de Queralt.

El benemèrit Arús també va ser un dels pioners del turisme en aquesta comarca que avui ocupa un dels primers llocs després de la Costa Brava en la preferència dels estiuejants catalans. La conversa de Puigtobella amb l’escriptor Toni Sala, ha escurçat per unes hores la Collada de Tosses i ha ofert al públic la possibilitat de viatjar als inicis del turisme a la Vall d’Aro, on el mateix Sala havia portat “guiris” a fer un volt a cavall. Sala, que ha publicat aquest any Una família, ha definit el seu llibre i la comunicació soterrada que estableix amb el seu pare, el seu avi matern i la seva mare, fent servir les paraules de l’Orestíada d’Èsquil, quan diu: “Els fills de l’heroi són les veus que el salven de la mort, igual que els suros que fan flotar les xarxes i fan emergir el peix”.

Responent a la voluntat explícita de psicoanàlisi col·lectiva, Sala ha assegurat que els catalans tenim una gran dificultat per exterioritzar els nostres sentiments, una incapacitat que al seu parer també ens protegeix i ens defensa. Uns catalans a qui, com a bon lector de Josep Carner, Sala aplica la política de la pietat, en un moment en que, al seu parer, la vergonya –que no és un sentiment frívol– ho envaeix tot.

“Has d’entendre que el mal fa llum a la felicitat”, diu un dels tres textos de Sala musicats per Arannà que s’han pogut escoltar mentre, a poc a poc, s’anava enfosquint el vespre i cloent una nova edició del Das Festival i les famílies d’estiuejants anaven ocupant terrasses i preparant sopars.