Rosó, un hit naif però representatiu d’un país a l’alçada del J’attendrai francès, de l’Oh, sole mio! italià o del Lili Marlenne alemany. Per això la decisió, conscient o inconscient, dels Obeses de triar-la, precisament ara i avui, em sembla fascinant i encertada per una cultura de masses actual que es relliga amb la precedent.

La setmana passada, Lluís Bassets, director adjunt d’El País, oferia una nova caricatura, fent-nos triar entre Agustí Calvet Gaziel o Eugeni Xammar. En un article propi d’un país binari com el nostre (on de cada cosa només n’hi pot haver o 0 o 1), Bassets contraposava el Gaziel “periodista del segle” i “sencer”.

Fa cent anys de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el primer conflicte a escala internacional. Joan Safont la recorda d'una manera ben particular, a través dels records familiars, concretament, a través de la vida del seu besavi, Franciscu Sisa Albert.

Joan Estelrich Artigues (Felanitx 1896 – París 1958) va ser una figura seductora i controvertida. Ara la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, que dirigeix Xavier Pla, ha organitzat la jornada “El món d’ahir de Joan Estelrich (Dietaris, cultura i acció política)”. Joan Safont hi ha assistit i ens en fa la crònica.

Manuel Cuyàs publica El nét del pirata (Proa), memòries d'un jove que ha estat mestre, gestor cultural i periodista. Joan Safont l'ha anat a veure a casa seva i han resseguit junts el barri on va créixer, al nucli de la Plaça Santa Anna de Mataró.

L’any 1958, Giorgio Bassani publicava Il Gattopardo a la casa editorial Feltrinelli. Giuseppe Tomasi, Príncep de Lampedusa, un melancòlic aristòcrata lletraferit, havia intentat debades publicar en vida una obra massa escèptica i decadent per l’ideologitzada postguerra mundial de la Itàlia republicana.

Dilluns es va celebrar a la Sala Beckett una presentació dramatitzada de la nova traducció de 'Càntic dels càntics', obra de Narcís Comadira i Joan Ferrer que ha estat publicada per l'editorial Fragmenta. Joan Safont hi va ser i ens ho explica.