José María Mascort. El paisatge d’una vida en un quadre

Si us agraden les històries, aquesta us fascinarà. Feia uns dies us explicàvem, amb pinzellades, la vida de Ramon Mascort. Doncs ara toca desenterrar la del seu oncle, que com a mínim, està a l’altura. El pintor pleinairista José María Mascort (Barcelona, 1890-1947) arriba ara a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí i ho fa gràcies al llegat de Catalina Sastre Masó, que va donar el seu fons privat d’obres de l’artista a la Fundació Mascort.

No és la primera vegada que la Casa Galibern acull una mostra dedicada a José Maria Mascort. De fet, aquesta serà la tercera exposició monogràfica. “José María Mascort. Llegat Catalina Sastre”, conté un centenar d’olis i pastels que expressen el costumisme màgic que es respirava llavors en la plana del Baix Empordà. El pintor, tot i que de procedència barcelonina, va ser un enamorat d’aquesta terra i de la seva gent, i un defensor de la seva essència bucòlica, social i rural. Per primera vegada, doncs, tindrem l’oportunitat de contemplar el fons que custodiava Catalina Sastre, esposa de José Montaner Mercader, que era, com Ramon Mascort, nebot del pintor.

Així ho mostra la seva obra. José María Mascort reproduïa els paisatges més sincers de la comarca demostrant una sensibilitat magistral, gairebé naïf. Aquesta innocència xoca amb una tècnica treballada, a través de la qual comunica i manifesta el seu amor cap a un territori. No és per menys: no hem d’oblidar que Mascort va ser deixeble de Joaquín Sorolla i Fèlix Mestres (del qui va aprendre a la Llotja, a Barcelona).

La llum de l’Empordà

La comissària de l’exposició, Rosa M. Creixell Cabeza, ens explica que “Mascort no estava còmode pintant en el taller”, sinó que preferia sortir i recórrer la seva estimada comarca fins a trobar un punt on aturar-se, contemplar i, finalment, immortalitzar-lo. Tal com recorda Ramon Mascort, president de la Fundació: “se sentia bé a Torroella, i es va integrar a la perfecció”. De fet, va reclinar, amb els anys, marxar als epicentres de l’art a Europa: “estimava aquesta zona: coneixia la gent, els pagesos i els treballadors. I cada dia sortia a pintar per els seus voltants i indrets”, assegura Ramon Mascort.

En un quadre de J.M. Mascort es poden respirar els colors dels masos, el domini de la il·luminació natural o la reproducció de les textures dels contorns de les muntanyes, del mar i dels cels més melancòlics. També predomina el paisatge per sobre de la presència humana (que apareix puntualment de fons i en algun retrat, tot i que no és la norma). Això no és casual perquè, d’alguna manera, humanitzava el paisatge i li atribuïa estats d’ànims, sentiments i emocions propis del subjecte humà.

Precisament, l’autor “coneix molt bé el paisatge”, remarca Creixell. I podríem anar més lluny: no només el coneix, sinó que el sent i el viu. Això es nota: no només retrata la quotidianitat de les escenes. També imprimeix sobre la tela una expressió rural, una manera de viure i una sensació de calma i harmonia única i terapèutica per als ulls dels visitants (com és el cas de les seves pintures dels Aiguamolls o l’Escala, per exemple). En el recorregut de la mostra destaca sobretot l’evolució pictòrica, ja que hi ha obres tant de la seva joventut com de la seva maduresa. I no es va limitar a pintar només els voltants de Torroella. En els seus quadres també trobarem racons de la Garrotxa i els Pirineus, o localitzacions que avui bé podrien esdevenir un anunci d’Estrella Damm, com Ullà o l’Estartit.

Ramon Mascort també reconeix que, des de ben petit, es va sentir “fascinat per la màgia de la seva pintura, de la combinació de llums i colors que es fonien amb la realitat”. És una descripció molt encertada, ja que J. M. Mascort va saber trobar en certa manera el secret de l’equilibri entre la realitat i la dimensió onírica típica del pleinairisme. Entre la màgia passional i la tècnica més acurada. Entre una creativitat alliberada, fruit de l’amor per un paisatge, i la raó més lògica i conscient.

“José María Mascort. Llegat Catalina Sastre” també és un homenatge a Catalina, i a la vida i a la biografia de J. M. Mascort. Per això, la visita inclou dues sales dedicades exclusivament a aquestes figures. L’exposició, així, esdevé una ruta imperdible a través del passat més humil, més modest i a la vegada més genuí d’un personatge molt estimat per la població torroellenca. Es podrà visitar de forma gratuïta fins al 13 d’octubre. Per a més detalls, horaris i visites podeu consultar la web de la Fundació.