Mona Hatoum, art per a un món global a la Fundació Joan Miró

Aproximar-se a l’art contemporani pot despertar cert recel, sobretot en aquells menys avesats a visitar exposicions on l’artista apel·la directament a l’espectador per completar el missatge de la seva obra. En aquests casos el públic tem sentir-se cohibit, desconcertat o sobrepassat davant la peça, però és precisament en aquesta mescla de sensacions on, segons el meu parer, rau l’experiència de l’art. Una interessant experiència artística és la que ofereix fins el 24 de setembre la Fundació Joan Miró amb l’exposició Projeccions de l’artista palestina Mona Hatoum (premi Joan Miró 2011).

L’obra de Mona Hatoum és una projecció en si mateixa; és el fruit d’un lúcid procés mental, d’un joc amb l’intel·lecte que permet representar les idees que configuren l’imaginari íntim i personal de l’artista en forma d’obra d’art. El tret identitari de Mona Hatoum, allò que actua com a denominador comú de la majoria de les seves creacions és la consciència del fet global.

Hatoum va néixer al Líban el 1952. A l’esclatar la guerra civil al seu país natal l’any 1975, l’artista es trobava a Londres realitzat una estada formativa. La guerra l’obligà a romandre a la capital britànica i a començar-hi una nova vida. Sens dubte aquest fet esdevindrà un condicionant per a la seva trajectòria artística, – vastament produïda i exhibida a occident – i pel missatge de les seves creacions, les quals tenen un component altament polític i demostren una gran sensibilitat pels conflictes contemporanis.

Des de l’elegància i la subtilesa de les seves instal·lacions, Hatoum projecta la complexitat del món i materialitza conceptes universals brindant a l’espectador la possibilitat de desxifrar els seus propis missatges en cada obra. De la quarantena d’obres presents a l’exposició, Suspended (2011) és una de les més emblemàtiques. Formada per un conjunt de 35 gronxadors en el seient dels quals hi ha representats parcialment els mapes d’algunes de les principals capitals mundials, l’artista projecta els fluxos migratoris característics del món global. Tot i així, el visitant pot anar més enllà en la lectura de l’obra: per què no imaginar la coalició d’aquestes ciutats oscil·lants com a reflex del caos polític internacional?

L’infinitat de lectures que brinda el treball de Hatoum i el trencament de les jerarquies espacials, és un dels elements que meravellen de l’exposició ja que provoca que el visitant es desinhibeixi i s’enfronti amb l’art sense complexos.

Al marge de destacar el potent argument conceptual del treball de Hatoum, també són interessants les picades d’ullet a tota la tradició artística del segle XX (el dadaisme, el minimalisme, l’art-land, etc.).  L’exposició ofereix un conjunt variat i ric d’obres, ideal pels espectadors que vulguin deixar-se embolcallar per l’univers de Hatoum, familiaritzar-se amb la trajectòria d’una artista consagrada i comprovar que davant l’art tothom és benvingut a dir, pensar i sentir a la seva manera.

Twitter Susanna Tobeña Pujol: @stp_culturabcn