Misteri i art figuratiu. L’obra de Miguel Condé a la Galeria EUDE

La Galeria EUDE, situada en el mític carrer Consell de Cent núm. 278, celebra els seus 40 anys d’activitat i planificació cultural, al llarg del quals han passat per les seves parets gran quantitat d’obres gràfiques d’artistes nacionals com Picasso, Miró, Ràfols Casamada i internacionals com Beuys, Hockney o Moore. Una galeria dedicada a tot tipus d’art, que destaca per la sensitivitat de les seves propostes expositives i per l’interès que desperta en espectadors i adquiridors.

Col·laborant amb la Galeria Ignacio de Lassaletta, EUDE ens ofereix l’exposició «Miguel Condé gravats i originals», que es podrà veure fins al 23 d’abril. Actualment s’exposa una part de l’obra del nord-americà Miguel Condé, que ja des de molt jove es va dedicar a l’aprenentatge i la producció de l’art de manera independent i autodidacta. A través de creacions de gran o petit format, amb tècnica única o mixta, l’artista ens parla del seus pensaments i preocupacions. Els seus gravats i dibuixos constitueixen una reflexió introspectiva sobre el paper de la societat i la seva decadència al llarg del progrés humà.

L’espai, dividit en tres zones, exposa, a banda i banda, un conjunt d’obres realitzades en diferents etapes de la vida del pintor, algunes més anteriors i d’altres d’una època més actual; així la disposició, senzilla i acotada, és necessària tant per l’observació, com per l’adquisició i venda de les peces artístiques. D’aquesta forma cada obra es presenta com a part d’un tot, part d’un món propi que pertany al propi autor.

A través d’una plàstica i un estil molt personal, l’artista crea imatges amb una amalgama entre el temps passat i el present, i hi afegeix tot un seguit de representacions de personatges simbòlics, ja siguin arlequins, matemàtics o amants, expressant, així, una radiografia de la comunitat i la cultura actual. Il·lusió i realitat, ironia i avantguarda; el circ com a imatge de la societat.

Miguel Condé ens manifesta la tensió que s’esdevé entre els correlatius bell i lleig; seguint, tal i com afirma l’artista, la influència de la temàtica de Picasso i del matís dramàtic aportat per la pintura del Greco. Les seves imatges, amb alta potència narrativa, ens parlen d’una dicotomia, és a dir, d’una doble tensió entre realitat i somni, donada, en part, per la combinació del blanc i negre que evoca als diaris, i els tocs de color que il·luminen la imatge; afegint aquest matís de fantasia tant significatiu en l’obra gràfica del mestre.

Els anys passen, però l’artista esdevé fidel al seu modus operandi, al seu estil, al seu art, fet que podem observar gràcies a l’evolució, la progressió i la variació dels diversos motius que es desenvolupen al llarg de la seva obra. Amb l’esperit allunyat de l’espectador i una mirada perduda, els personatges de Condé atresoren una història pròpia que sembla contar-se infinitament en cadascuna de les obres.

Al fons de la galeria, en un àmbit molt més recollit que els altres, podem observar un documental biogràfic on, el mateix Miguel Condé, fa la seva crònica i explica els seus viatges, les seves impressions i pensaments, el seu dia a dia, les seves influències, el seu treball… La projecció del vídeo serveix com a mitjà directe perquè els visitants coneguin la vida i l’obra de l’artista. La galeria també disposa d’una vitrina on es poden observar algunes de les noticies que s’han anat publicant als diaris des de la inauguració de la mostra; una bona forma d’adquirir un fons de documentació i d’aproximar als visitants les opinions que s’han escrit sobre la mostra i la galeria.

Com a conclusió, m’agradaria parlar de la sort que vaig tenir de poder conèixer l’artista en persona quan vaig visitar l’exposició. He de dir que la seva presència, i la de la seva dona, contemplant el vídeo de la seva pròpia vida em va resultar commovedora. El vaig saludar i, amb una distància respectuosa, em vaig quedar observant aquella personalitat que, des de ja fa uns quants anys no ha deixat d’omplir quadres, tallers, museus i galeries amb una obra única i enigmàtica.