L’art de Ponent reneix al nou Museu Morera

El Museu Morera ja ho té tot a punt per obrir al públic dissabte a la seu definitiva. Després de més de 100 anys de nomadisme per llocs com l’antic convent del Roser o el Casino, el museu s’ubica finalment en un espai propi a l’antiga audiència provincial en un edifici de cinc plantes.

El Museu Morera va néixer l’any 1914, però no es va inaugurar fins al 1917. Impulsat per la Diputació de Lleida i la Paeria, el detonant de la seva creació va ser la donació del pintor Jaume Morera, motiu pel qual el museu va passar a dir-se Museu d’Art Jaume Morera. Es pot dir sense por que va ser un dels primers museus d’art contemporani de l’estat espanyol.  Ara, cent anys després, el museu conserva el seu cognom i passa dir-se Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, uns termes que acoten millor el seu abast actual.

El nou Morera s’erigeix amb la vocació de fer un relat de país des de la perspectiva dels artistes de ponent. Explicar l’art modern i contemporani des de Lleida és tot un repte que ara per fi es pot desplegar dins un contenidor adequat i sembla que definitiu. Tot i que s’ha enriquit la col·lecció amb artistes de projecció nacional o internacional, des de Santiago Rusiñol fins a Antoni Tàpies, la força del relat pivota sobre autors locals que dialoguen amb peu d’igualtat amb altres artistes del país. Així, les fotografies de Palmira Puig o Ton Sirera dialoguen amb les d’Agustí Centelles, Francesc Català-Roca, Oriol Maspons o Xavier Miserachs.

La història del museu havia estat marcat fins ara per la provisionalitat. Situat inicialment al Mercat de Sant Lluís, i traslladat després a l’antic Hospital de Santa Maria, encara va passar pel convent del Roser i el Casino Principal. Més de 100 anys després, ha trobat el seu lloc a la ciutat a l’edifici de l’antiga audiència, a la Rambla de Ferran, a cinc minuts de l’estació de l’AVE. Arriba després de 5 anys d’obres de rehabilitació i amb una inversió de 5,8 MEUR. Això sí, el projecte ha concitat la concurrència de totes les administracions que s’hi podien implicar: Estat espanyol, Generalitat, Diputació de Lleida i Paeria.

El nou Morera es distribueix en tres plantes dedicades als serveis tècnics i tres a exposició, que busquen la màxima connectivitat entre els diferents espais a través d’un pati interior diàfan. També hi ha una terrassa amb vistes a la Seu Vella, situada a la sisena planta, on també s’estan acabant les obres per fer-hi un espai educatiu per a les escoles i una sala d’actes.

‘Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art’

El Morera neix amb l’exposició ‘Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art’ que ressegueix els canvis artístics i culturals que s’han esdevingut al llarg del segle XX i fins a l’actualitat i posa l’accent en les obres d’art que permeten explicar moments rellevants de la història de Ponent i Catalunya. “La millor carta de presentació del Morera és mostrar la col·lecció, que ara es desplega en tres de les sis plantes del museu, diu Jesús Navarro, que ha fet una tria de 470 obres entre les 5.000 peces del fons del Morera i les ha endreçat en un recorregut que segueix tan un fil cronològic com temàtic”. Així, l’itinerari dibuixa la gènesi del mateix museu, que va néixer a partir de la col·lecció de Jaume Morera, l’artista que va llegar a la ciutat la seva pròpia col·lecció, que incloïa obres d’artistes contemporanis, amics del pintor com Aureliano de Beruete, Baldomer Gili i Roig o el seu mestre Carlos de Haes, que obre la primera secció de l’exposició, que abraça el període que va del 1900 al 1930. Navarro ha optat per encarar la pintura de paisatge de Morera i els seus coetanis amb els primers fotògrafs. Estableix així un dels principis d’aquesta presentació de col·lecció, que no fa jerarquies entre llenguatges i fa conviure en el cinema amb la pintura, el vídeoart amb l’escultura o el còmic amb la fotografia.

La segona part, titulada ‘Temps de conflictes’, abraça el període entre el 1931 i el 1945, i recorre l’Europa d’entreguerres i les avantguardes. Hi trobareu obres d’artistes com Enric Crous, Antoni Garcia Lamolla, Leandre Cristòfol i Josep Viola, alguns dels quals van participar a l’Exposició Logicofobista, celebrada el maig del 1936 a les Galeries Catalònia de Barcelona i que va aixecar força polèmica.

La Guerra Civil també té un paper rellevant a l’exposició del nou Morera. Aquí, en el pla audiovisual, hi trobem el curtmetratge Alas negras (1937), que documentava el bombardeig de Lleida, al costat de les fotografies d’Agustí Centelles, pioner del fotoperiodisme modern, que va captar com ningú el dolor causat per tanta destrucció. Acompanyant aquests documents, hi trobem mostres del cartellisme amb treballs de Carles Fontserè i una escultura d’Apel·les Fenosa, que transmet la desesperació d’una mare amb el seu fill en braços.

A continuació s’aborden els anys de la postguerra, entre el 1946 i el 1967. En aquest àmbit m’ha interessat especialment la sèrie de gravats sobre El Canyeret, un barri de Lleida, de Josep Benseny, una figura clau en la represa cultural a Lleida de postguerra. Benseny hi aprofita els efectes del linòleum per accentuar la pobresa d’uns carrerons que va il·luminar a mà el mateix artista.

El nou Morera també ha de servir per descobrir a la resta del país figures com l’escultor Leandre Cristòfol, que a diferència d’altres artistes que es van exiliar, com Antoni Garcia Lamolla o Palmira Puig, va tornar a Lleida després de la guerra i va viure un exili interior. Molts lleidatans encara recorden les seves classes de dibuix a l’Institut. El museu permet resseguir l’evolució de l’obra d’aquest escultor, que travessa el segle XX, des dels retrats femenins de la vida pagesa fins a la sèrie inquietant de Ralentís espacials, una de les seves aportacions més personals i rellevants a l’escultura contemporània, presentats l’any 1959 al Cercle de Belles Arts.

D’aquesta etapa també cal destacar el debat al voltant de l’abstracció. A partir dels anys cinquanta, un cop abandonat el compromís polític del surrealisme, l’abstracció s’obre pas com a tendència artística majoritària, tot i que la societat lleidatana de l’època s’hi va mostrar refractària. Aquí cal destacar la figura de Lluís Trepat, que l’any 1955 va viatjar a París convidat pel pintor i amic Joan Vilacasas, i es considera l’introductor de l’art abstracte a Lleida.

També es dedica un bon espai a l’informalisme a Lleida, on destaca el  grup d’artistes conegut com el Grup Cogul, creat l’any 1964 per Albert Coma Estadella, Ernest Ibañez, Víctor Pérez Pallarés, Albert Vives, Jaume Minguell i Àngel Jové.

El quart bloc cronològic de l’exposició, titulat Transicions, abraça el període comprès entre els anys 1968 i 1995. Després d’una llarga postguerra, emergeix l’esperit transgressor de la contracultura. A Lleifa la Petite Galerie, de l’Alliance Française, es va convertir en un focus de les darreres tendències artístiques catalanes a través de l’obra d’autors com Joan Brossa, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet, Àngel Jové, Sílvia Gubern, Antoni Llena i Albert Coma Estadella.

En aquest àmbit destaca també l’atenció dedicada al còmic i a la irradiació que es va fer d’aquest art des de revistes com El Jueves, El Papus, El Cuervo o el Víbora entre d’altres. “Hem de ser eclèctics”, diu Navarro, que en aquest període també ha pogut incorporar obres de la col·lecció nacional d’art contemporani o una obra del fons del MACBA, com Primera mort, considerada la peça més antiga de videoart realitzada a l’Estat espanyol, signada entre d’altres pel lleidatà Àngel Jové.

El darrer tram de l’exposició, ja a la primera planta, aplega les pràctiques artístiques contemporànies, des del 1996 fins a l’actualitat. Artistes com Ignasi Aballí, MP&MP Rosado i Alberto Peral treballen des del qüestionament del concepte d’art, i d’altres com Evru, Marina Núñez, Antoni Abad, Núria Güell i Olga Olivera-Tabeni centren les seves propostes en la introspecció, el propi cos o el compromís social i polític. Les obres d’Albert Bayona i Jordi V. Pou són dos exemples del treball creatiu a partir de nous formats com la Intel·ligència Artificial.

Navarro ens ha parlat de la necessitat de dialogar amb el Centre d’Art La Panera, centrat en l’art emergent contemporani i que pot ser una font de noves adquisicions per a la col·lecció. Navarro també vol obrir-se a intercanvis amb altres centres d’art i museus. “La nostra missió expositiva s’ha de dur a terme en col·laboració amb altres museus d’altres ciutats de l’Estat espanyol. Hem resolt un greuge històric centenari. Ara hem de posar en marxa aquest museu”, diu Navarro.

Una gran reforma arquitectònica

El company Oriol Bosch de l’ACN ha pogut parlar amb Jaume Terés, l’arquitecte municipal que s’ha encarregat del projecte de reforma de l’antiga audiència. Terés ha estipulat un sistema d’espais interiors “connectats” amb els exteriors, generant una “gran artèria” que vol “fusionar l’art i la identitat”. En aquest sentit, el Morera s’ha configurat a partir dels “buits de l’edifici historicista” i s’estructura a partir d’un pati central que articula les 5 plantes de l’edifici. La planta baixa està concebuda com “l’àgora”, a continuació venen les tres d’exposició, la quarta destinada a l’administració de l’equipament, i una cinquena polivalent amb l’aula educativa, una sala d’actes i el mirador cap a la Seu Vella.

Precisament la cinquena planta s’ha fet tota nova ja que allí era on hi havia el domicili de l’antic president de l’audiència provincial quan l’edifici tenia aquestes funcions. Es va enderrocar aquest immoble i ara hi ha una estança molt lluminosa i sense parets. Segons Terés, el que ha costat més del projecte ha estat incorporar les restes medievals de les adoberies del segle XII que es van trobar al subsol de l’edifici quan va començar la reforma. Aquest ha estat un dels motius del retard en la finalització de les obres i també de l’encariment. A més a més, les restes han reduït l’espai d’emmagatzematge del museu.

El director del nou Morera, Jesús Navarro, ha destacat que tenir un “edifici propi” representa un element important per situar el museu al mapa. La nova instal·lació permetrà ampliar els serveis al públic i desplegar “totes les potencialitats” del museu.

Portes obertes durant un mes a partir de dissabte

El Morera tindrà portes obertes durant un mes a partir de dissabte dia 13 d’abril. No es pot fer una inauguració formal de l’equipament fins passades les eleccions. A partir de mitjan de maig, l’entrada costarà 5 euros i els diumenges al matí es faran visites guiades per l’exposició. Un divendres al mes es podrà visitar la Sala de Reserva del museu per conèixer els processos de conservació i restauració de les obres d’art. També es faran tallers familiars per apropar l’art als més petits.