El Grup del Maduixer recorda Cirici

L’octubre del 2014, el Grup del Maduixer es va tornar a reunir per recordar Alexandre Cirici. Va ser el mateix Cirici qui havia batejat, molts anys abans, aquest conjunt d’artistes format per Antoni Llena, Albert Porta, Àngel Jové, Sílvia Gubern i Jordi Galí amb el nom del Grup del Maduixer. Amb motiu del centenari del naixement de Cirici, els cinc artistes van retrobar-se en un acte als jardins del palau de Can Sentmenat, on van donar a conèixer obres que havien creat inspirant-se en el seu mestre. El resultat d’aquella cita queda plasmat al llibre Recordar Cirici, que l’Escola Eina presenta aquest dimecres a les set de la tarda.

“Volíem recordar l’esperit dels inicis de l’escola Eina, a finals dels anys 60. Era un moment en què l’art conceptual estava a punt de consolidar-se i, alhora, l’escola s’acabava de crear”, explica l’historiador de l’art i professor d’Eina, Àlex Mitrani, que subratlla que “en tots aquests processos hi havia l’Alexandre Cirici implicat”. Amb l’objectiu de demostrar la vigència d’aquells ideals, el Grup del Maduixer es va reunir sota la idea de crear obres noves inspirades en Cirici.

En aquella trobada Antoni Llena va presentar Mirall, un penell giratori en forma de màscara que transforma els raigs de sol i que sorgeix d’una altra peça ideada el 1969. La intervenció de Jordi Galí, L’ús de l’inútil, va constar de diverses banderoles penjades entre dues palmeres i regalimaven pintura a l’estany dels jardins, creant una mena de pintura mòbil i canviant. Sílvia Gubern va optar per idear una performance, A C P, a través de la qual va convertir una escultura del jardí en una musa inspiradora i va reivindicar així el paper creador de la dona. L’artista Evru va exposar Duruvo, un llibre autoeditat amb una mitologia pròpia. El cinquè treball, a càrrec d’Àngel Jové, va ser una pintura sobre paper acompanyada d’una escultura-objecte que l’artista va anomenar Sense títol.

Malgrat que algunes d’aquelles obres eren efímeres, l’Escola Eina les plasma al llibre mitjançant fotografies i textos amb les impressions i els comentaris dels mateixos artistes. “Va ser un acte creatiu amb propostes molt diverses i obertes. Tot i l’heterogeneïtat, els treballs dels artistes estaven units per la figura de Cirici“, reflexiona Mitrani. Només una de les peces, Mirall d’Antoni Llena, encara es pot visitar als Jardins de Sentmenat, ja que l’artista la va donar a l’Ajuntament de Barcelona.

Per recordar i reviure aquelles accions artístiques, en la presentació del llibre de dimecres es projectarà un vídeo gravat durant la trobada. També hi participaran alguns membres del Grup del Maduixer, que exposaran els seus testimonis i les seves vivències amb Cirici. Segons Mitrani, la intenció d’aquest acte és retre un homenatge al creador però fer-ho “d’una manera diferent als actes honorífics i protocolaris“.