L’hora del mecenatge

Parlar de números i de diners sempre costa. És una situació incòmoda per a molts a l’hora de buscar feina o de negociar inversions en un projecte perquè no tenim gaire normalitzat, a la nostra societat, exposar en públic les nostres nòmines i despeses. Tanmateix, caldrà que l’àmbit cultural comenci a fer-ho si vol assolir el llargament reivindicat 2% cultural. La cultura, la recerca i les entitats socials necessiten ampliar el seu capital si volen desenvolupar, amb garanties, els seus projectes. Per aconseguir-ho, caldrà mobilitzar no només recursos públics, sinó, també, privats. I és aquí on entra en joc la famosa Llei de Mecenatge.

Fa temps que als programes electorals de tots els partits, i als discursos públics i privats de diversos sectors, la Llei de Mecenatge apareix com el desllorigador d’un dèficit de finançament crònic i com l’impulsor d’un canvi de paradigma revolucionari. Però el mecenatge comporta un debat complex on tenen molt de pes les seves implicacions ètiques i morals –és filantropia?, és voluntat de reconeixement social?, cal incentivar-lo amb avantatges fiscals?–, i on sovint les fronteres que separen el mecenatge altruista del patrocini interessat es dilueixen amb facilitat.

No hem de perdre de vista, a més, que a l’estat ja n’hi ha una, de Llei de Mecenatge: la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge. Aquesta llei, aprovada just als inicis de l’era digital, sota el mandat de José María Aznar, enmig d’una època de bonança econòmica, aviat complirà 20 anys; i ha quedat absolutament desfasada malgrat els retocs que hi va fer el plenipotenciari ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro durant el mandat de Mariano Rajoy o les modificacions aprovades d’urgència l’any passat per pal·liar els danys econòmics de la pandèmia.

És per això que entitats com la Fundació Catalunya Cultura (FCC) fa temps que en reclamen una actualització. Aquesta organització, creada el 2014 per una trentena d’empreses, vol crear un nou marc de col·laboració entre el sector privat, la societat civil i l’àmbit cultural. Actualment impulsa 178 projectes culturals per tot el territori català i entre els seus objectius fundacionals hi figura l’assoliment d’un nou marc legal i fiscal de mecenatge tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.

Perquè, com en tants altres àmbits, de Lleis de Mecenatge n’hi ha d’estatals i d’autonòmiques. La principal diferència és que les autonòmiques, quan apliquen deduccions fiscals als donants, només ho poden fer sobre els impostos cedits, com ara en els trams de l’IRPF, mentre que les estatals poden jugar amb tot el rang impositiu al seu abast, com ara amb l’Impost de Societats.

Perseguint aquesta reforma, la FCC va impulsar la Plataforma pel Mecenatge, una plataforma que reuneix unes 125 entitats que reclamen una llei d’incentius fiscals més àmplia que l’actual per fomentar la participació de la societat civil en les activitats d’interès general. Entre d’altres, s’hi han adherit institucions com el Gran Teatre del Liceu, el Festival Castell de Peralada, la Coordinadora Catalana de Fundacions o el Cercle de Cultura vinculat al Cercle d’Economia.

Sabíeu que, d’acord amb la llei, qualsevol ciutadà que faci una donació de fins a 150€ a les entitats que persegueixen una finalitat d’interès general pot arribar a obtenir una deducció de fins al 80%?

El 2016, emmirallant-se en la llei aprovada el 2003 a França pel ministre de Cultura i Comunicació Jean Jacques Aillagon, la FCC i la Plataforma pel Mecenatge van començar a impulsar la seva proposta de reforma de la Llei de Mecenatge estatal. Paral·lelament, en l’àmbit català, van intentar que el Parlament de Catalunya igualés l’àmbit social i de la cultura amb els de la recerca, la promoció de la llengua catalana i el medi ambient que, des del 2008, ja gaudeixen d’un tractament fiscal afavorit en el tram autonòmic de l’IRPF pel que fa a les deduccions per a donatius de particulars.

Més enllà de les deduccions, però, una de les peces clau de la Llei Aillagon era la creació d’una Mission du Mécénat, una institució encarregada de promoure el patrocini i el mecenatge i de difondre informació sobre el seu sistema tributari entre les institucions públiques, les empreses i els particulars. El resultat fou un augment espectacular d’empreses donants, amb un paper destacat de les PIMES franceses, aparellat a un increment exponencial de les donacions que, en una dècada, van créixer gairebé un 700%: dels 150 milions d’euros de mecenatge de 2004, als 1.200 milions de 2014.    

I és que un dels principals problemes que té el mecenatge al nostre país és que els ciutadans i les empreses desconeixen força la seva regulació i funcionament. Sabíeu que, d’acord amb la llei, qualsevol ciutadà que faci una donació de fins a 150 € a les entitats que persegueixen una finalitat d’interès general pot arribar a obtenir una deducció de fins al 80%?

És per això que l’esborrany de la Llei de Mecenatge elaborat per la FCC, en col·laboració amb un grup d’experts entre els quals figuren l’advocat  Miquel Àngel Vallés o l’expert en mecenatge i fundraising David Camps, proposa la creació d’un Comissionat del Mecenatge seguint el model francès.

En general, la FCC vol simplificar el procés de mecenatge agilitzant-lo; ampliar els rangs de donacions amb major deducció fiscal, i clarificar i unificar les tipologies d’entitats i activitats que poden ser subjecte de donacions, a través d’uns criteris únics, públics i compartits, per tal d’evitar algunes males praxis dels últims temps. També vol fomentar el consum cultural mitjançant deduccions fiscals per l’adquisició de béns i serveis culturals (fins a un 20% de l’IRPF de despeses, inclòs l’IVA) i regular millor el micromecenatge que actualment es troba en uns llimbs legals.

Es pretén que, més enllà de les Fundacions sense ànim de lucre i les associacions declarades d’utilitat pública, es reconegui com a entitats beneficiàries del mecenatge els Consorcis Públics, les ONGD inscrites a l’AECID, i les universitats públiques i els centres de recerca adscrits sempre que no tinguin una finalitat lucrativa. A més a més, es planteja la reforma dels Convenis de Col·laboració, per fer-los més oberts a altres supòsits de donació que incloguin a persones físiques i no només jurídiques, i es proposa regular com a donacions l’aportació de certs serveis professionals i empresarials.

Actualment, el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit una proposició de reforma de la Llei 49/2002 impulsada pel PDeCAT.

També es vol acabar amb l’arbitrarietat que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), aprovats per llei anualment, siguin els qui designin quines activitats i esdeveniments són considerades Activitats Prioritàries, i per tant tenen dret a un 5% de deducció addicional per a les seves donacions, i quines són designades com a Activitats d’Excepcional Interès Públic (AEIP), subjectes a altres deduccions especials que a vegades poden assolir el 100% de la quota de diversos impostos.

La FCC vol acabar o, com a mínim, reformar en profunditat les AEIP, i defensa que sigui la mateixa Llei de Mecenatge qui reguli i defineixi els sectors que sempre tindran dret al 5% de deducció addicional, entre els quals inclou: la pobresa, la infància i l’adolescència, les persones amb discapacitat, la protecció, conservació i/o custòdia del medi natural, el foment de la investigació científica i el desenvolupament i innovació tecnològica, la cultura popular, la creació cultural i la recuperació i difusió del patrimoni cultural.

La gran aposta de la FCC, però, radica en l’àmbit de les deduccions fiscals. Actualment, el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit una proposició de reforma de la Llei 49/2002 impulsada pel PDeCAT, que el passat mes de març va obtenir el suport de 245 diputats (PSOE, Vox, UP, ERC, Cs, JxCat, PDeCAT, Més País, Compromís, CC, BNG, PRC i TE) per seguir endavant amb la tramitació parlamentària. La proposta del PDeCAT defensa, entre d’altres, elevar el percentatge de desgravació de la quota de l’IRPF, però la FCC vol anar més enllà i pretén elevar, no només el percentatge de desgravació de la quota, sinó la base sobre la qual s’aplica aquesta deducció fiscal més gran; passant dels primers 150 € actuals, als 300 €.

La intenció de la FCC és presentar diverses esmenes a la proposta de reforma endegada pel PDeCAT per tal d’impulsar el seu propi projecte de Llei de Mecenatge. Per assolir-ho, emprendran accions d’incidència política en col·laboració amb altres associacions i fundacions sense ànim de lucre de la resta de l’estat, que també es podrien beneficiar d’aquesta reforma en cas que tiri endavant. S’espera que la Llei de Mecenatge es pugui aprovar abans que s’acabi l’actual legislatura, l’any 2023, ja que una immensa majoria dels partits que van obtenir representació parlamentària a les passades eleccions s’hi van comprometre.

El principal perill és que el projecte de reforma quedi encallat sine die en el procés de presentació i acceptació d’esmenes; per això es demana una pressió cívica i social per fer-lo avançar. Ja que, com asseguren l’advocat Miquel Àngel Vallés i la directora de la FCC, Maite Esteve, el que cal és “simplificar la llei i generar seguretat jurídica”. La filantropia i el mecenatge han de servir per complementar i reforçar les inversions públiques en determinats sectors clau que permetin mantenir i incrementar el benestar de la societat, però en cap cas poden substituir el finançament públic; per això, també és vital que, més enllà de la Llei de Mecenatge, s’assoleixi d’una vegada per totes, el tan reivindicat 2% cultural.