Fato

10.10.2012

‘Fato’ és una paraula d’aquelles que es porten de naixement i es fan servir per instint. ‘Fato’ és polivalent, val per a designar tot de coses, molt d’això i allò. ‘Fato’ ha de fer embalum, ser una cosa física. Em sembla fins i tot que és el nom d’un menjar típic de no sé on. En tot cas, també val per a menjar: ‘Tot aquest fato no me’l menjaré’.Tantes imprecisions són expresses: és per instint que saps si tal cosa o tal altra es pot considerar ‘fato’. I per instint notes que grinyola quan està feta servir a la babalà. A ‘La segona hora’ de Rac1 fan una secció hilarant que es diu ‘Al Youtube hi ha molt de fato’. Doncs el nom grinyola. Perquè el ‘fato’, de bones a primeres, s’ha de poder tocar. I si no és així, és que m’enganya l’instint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Els mots de l’Alcover Moll | Núvol

  2. El meu pare, de La Noguera, sempre dia d’un llooc on hi hav ien moltes coses, pòtser desarreglades, aqui hi han molt fato
    jo ho vaig cercar al Alcover i vaig troibar que venia de “una carro ple de fato” o sigui un carro del pagés ple de verdures i hortalisses,
    Parlo de memoria

  3. He arribat ací després de llegir la paraula al llibre Pa Negre, d’Emili Teixidor. La feien servir els adults com una mena de paraula comodí perquè els xiquets no entengueren d’allò que parlaven, totalment imprecís.