SOS. Literatura a l’ensenyament

17.05.2016

                                                                                        «La cultura ens farà lliures!»
(Pintada en una paret de Sabadell)

Des de la nostra responsabilitat professional i ciutadana, ens sembla del tot imprescindible i urgent que la població, les institucions i tota la societat civil sigui conscient que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.

Classroom aula buida

La literatura ha estat bandejada, en els darrers anys, menyspreada i infravalorada. Sens dubte, tant el pes de les lleis del mercat sobre una societat que històricament ha desenvolupat uns hàbits de lectura precaris, com la pèrdua de valor simbòlic de la literatura i la cultura en general, han ajudat a provocar aquesta situació.

En el camp de l’ensenyament, observem alarmats una tendència a la residualització de la literatura. Ara mateix, es volen reduir les hores de llengua i literatura del batxillerat, precisament quan es tracta de consolidar la formació de l’alumnat per accedir als estudis superiors. I, a més, es desvirtua i entrebanca la possibilitat de centrar un curs d’aquest nivell en els continguts literaris, tal com contempla el currículum, amb l’objectiu inconfessable de prioritzar el treball lingüístic per superar la prova de selectivitat.

Davant l’acció depredadora dels governs espanyols, la seva ignorància i desdeny, esperàvem dels nostres governants una actitud més compromesa en la defensa del coneixement de la nostra literatura. I, alhora, no volem deixar d’alertar del descrèdit i banalització en què pot caure el saber literari si s’adopten discursos pedagògics en què es predica que el professorat no hauria de transmetre coneixements. A vegades, fins i tot, les decisions salvatges imposades per Madrid han servit d’excusa per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.

Perquè és de cínics plorar, plànyer-se i omplir-se la boca dient que es defensa la llengua pròpia, mentre es redueix a gairebé no res la seva literatura, que és la forma de cultura viva que fa possible la vitalitat d’un idioma.

Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques que s’escuden rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie del neoliberalisme.

És per això que, tot proclamant el desig de construir una Catalunya millor, volem reclamar:

1. UN PAÍS QUE RECUPERI LA DIGNITAT TOT REVALORITZANT LA NOSTRA LITERATURA: fent que l’ensenyament i el coneixement de les obres literàries estiguin a l’abast de tota la població escolar de manera preeminent i no com a auxiliar de l’aprenentatge de la llengua.

2. UN PAÍS QUE VALORI I FACI RESPECTAR EL SEU PATRIMONI LITERARI, perquè en ell hi batega la identitat ancestral, actual i diversa del nostre poble. Perquè és absurd i estúpid demanar que respectin i valorin des de fora el que nosaltres no valorem ni respectem.

3. UN PAÍS QUE SÀPIGA que la literatura ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i el futur.

4. ASPIREM A UN PAÍS que sàpiga que, a més de pintors, músics i arquitectes universals, tenim autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrere. Un país on la gent sàpiga qui són Llull, March, Martorell, Verdaguer, Víctor Català, Carner, Pla, Rodoreda, Villalonga, Espriu, Vinyoli, Fuster, Estellés i tants altres, de la mateixa manera que es coneixen els noms de Gaudí, Casals o Miró.

5. ASPIREM A UN PAÍS de gent que aprengui a escriure, pensar i ser d’una manera més plena i enriquidora de la mà del testimoni savi, sensible i bell de les obres literàries dels qui ens han precedit.

PER AIXÒ, PERQUÈ VOLEM PODER COMPARTIR EL NOU PAÍS QUE ENTRE TOTS HEM DE FER POSSIBLE:

EMPLACEM el professorat dels diversos nivells de l’ensenyament a exercir amb coratge la seva funció cultural, a prendre consciència de la seva responsabilitat en la construcció d’una societat que necessita els coneixements sòlids i el sentit crític que les autoritats del ram no fomenten.

EXIGIM que la literatura recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat, així com en la universitat. Molt especialment, exigim que recuperi la dedicació lectiva necessària en el batxillerat, tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys, i que prenguin mesures efectives per tal que la presència de la literatura en els plans d’estudis deixi de ser un reducte testimonial.

RESPONSABILITZEM les autoritats i els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de destrucció del país, que comença per la banalització i arraconament de la seva cultura literària –en aquest cas estretament lligada a la llengua–, que amb la seva inacció serien còmplices de l’oblit i d’una decadència cultural irreparable.

I ENCORATGEM A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS, GRUPS, ASSOCIACIONS I CIUTADANS QUE RECLAMIN ALS RESPONSABLES POLÍTICS I LES INSTITUCIONS UN COMPROMÍS ACTIU DE REVALORACIÓ DE LA LITERATURA. PERQUÈ SOM CONSCIENTS QUE ELS CONEIXEMENTS HUMANÍSTICS QUE PROPORCIONA SÓN UN DELS FONAMENTS SENSE ELS QUALS NO SERÀ POSSIBLE UN PAÍS QUE VOLEM MÉS CULTE, MÉS LLIURE I MÉS HUMÀ.

Us podeu adherir al manifest del col·lectiu Pere Quart a la plataforma Change.org

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 Comentaris
  1. Ja calia donar un toc d’atenció a la societat en general. Si com a catalans no ens coneixem a nosaltres mateixos com pretendrem que els altres ens reconeguin? La mera construcció d’un nou Estat no ho resolt tot. Però el que és més: si la nostra societat es torna acrítica amb l’estatus quo actual, com pretenem crear una societat més elevada i sociable? Crearem un nou Estat per repetir els errors de l’anterior (excepte el de colonialisme, del qual diria que no pequem)? Massa aprofitat en la política català, i massa unionisme disfressat d’independentisme (conformistes amb el règim autonòmic, els ‘processistes’).

    Ara bé, caldria treballar la incorporació de les Humanitats en les noves tecnologies, perquè el que no pot ser és que hi siguin presents tots els camps del saber excepte les Humanitats, on hi tindrien un pes rellevant i una gran incidència si es fessin ús de les xarxes socials i d’altres elements per consolidar aquesta societat oberta, sociable i crítica a la qual volem aspirar (de la qual només se’n pot esperar res més que el progrés social i humà, vaja, poca cosa, oi? ).

  2. Un manifest molt interessant però estaria bé que també parlèssim dels nous escriptors, potser d’aquesta manera els alumnes veurien la literatura com quelcom més proper i accessible.

  3. Parleu de : “la nostra llengua, la nostra literatura” eca…

    Què reclameu per la llengua i la literatura occitana denominada aranesa en Aran, al dins “d’una Catalunya millor”?

  4. En el programa acadèmic del MIT hi ha ensenyaments d’arts… la sentència wertiana del “Además de inútiles, molestan”, no li és exclusiva. Sentència falsa, ni que sigui amb dades econòmiques a la mà… Renunciem a l’educació estructuradora de persones, a l’articulació del país, malmetrem una generació sencera, amb un ensenyament reduït a una economia a curt, amb habilitats a precari, no innovadores ni creatives, mentre el talent continua fugint. Tan ignorant, incapaç, és qui desconeix la llei de la gravetat com qui ignora Llull.

  5. lloc web no sé pas que vol dir. Una mica d´ajuda aniria prou bé. Gràcies
    Dintre de les arts sempre descuidem la Ceràmica de creació i aquest nostre país té ceramistes de gran qualitat. Potser que els valorem.

  6. Arran d’aquest manifest he sentit i llegit molts comentaris de gent queixant-se; només vull dir que els avenços es fan pas per pas i col·laborant, no escrivint i lamentant-se rere una pantalla. Aquesta és una molt bona iniciativa i se li hauria de donar suport, si algú creu, tot i així, que ell podria fer les coses millor, l’animo a mobilitzar-se enlloc d’escupir bilis gratuïtament… Si és que ja comencem a semblar lingüistes ploramiques.

  7. Trobo que no sou vosaltres a qui us toca estudiar. I no en teniu ni idea del què suposen aquestes assignatures. Si el que voleu és que reonem, perdoneu-me, però l’assignatura de literatura és de les que hi ajuda menys. No em serveix bàsicament de res saber-me tots els autors de l’història de Catalunya. I no m’interessa, ho sento. Estimo el meu país i la seva cultura, però trobo que obligar-nos a estudiar tots aquests conceptes que a hores d’ara ja s’estan oblidant, no ajuda. Ensenyeu a interpretar textos com Déu mana i no fent-nos tips de redactar comentaris de text. Ensenyeu-nos a escriure, a estimar la lectura, a no fer tants errors ortogràfics, i llegim plegats i entenem algun autor important. Però que la meva nota de bat depengui de si la meva interpretació d’un text s’adiu amb la que s’esparava, no trobo que sigui deixar reflexionar o fer pensar a ningú.

  8. Déu vos guard,
    Les humanitats i la literatura haurien de ser el tronc principal de l’ensenyament. Els mestres haurien de recomanar autors antics, més que no pas moderns (parlo d’autors d’abans de la guerra) i més que recomanar haurien d’encomanar la passió per la lectura, perquè d’aquí se’n deriva la passió per la escriptura. No podem escriure bé si no llegim molt i ens fem amb als bons autors, que ja sabem quins són. D’autors moderns també n’hi ha de bons (em refereixo sempre a literatura catalana i traduccions al català). però n’ha, molts, que si bé són bons en el fons. es perden en la forma, i la forma és la que dóna cos a la literatura.
    Llegir i escriure ens ajuda a ordenar el pensament. De fet, es diu que només som paraules. D’altra banda, Hi ha qui diu que hem d’escriure tal com parlem, però hem de parlar bé!, perquè el que està clar en els mots està clar en la vida (Miquel Martí i pol)
    Llegiu tant com pugueu, perquè per molt que ho feu, mai llegireu prou!
    Salut i literatura.
    jvb.

  9. Benvolguda Consellera Meritxell Ruiz :De fet jo també en penso el mateix que en pensen els que escriuen el manifest de ” SOS. Literatura a l’ensenyament”, hi estic totalment a favor d’aquest manífest, i penso que hi ha un gran desconeixement sobre els autors de la Literatura i de la Poesía, sols per a en Jacint Verdaguer i Santaló, que en va fer l’esforç de no acceptar el càrrec de capella de la Catedral de Barcelona, i també de capellà de la Reina, per a possar-s’he a l’abast de poder seguir a peu el Pirineu i treure’ns del seu cor el meravellòs i fantàstic “Canigó”, i la seva “Atlàntida”, tan en prosa com en poesía, penseu que les poesíes d’en Jacint Verdaguer i Santalò, no son quasibé conegudes per als estudiants, i el día disset de Maig en va fer cent setanta u any que en va nèixer, i en aquells temps el català ja minsava per l’ús d’una llengua impossada, ell amb el negar-se a acceptar aquests càrrecs en va fer l’esforç de fer reeixir i fer reneixer la llengüa catalana, penso que en sería força correcte que és prenguessín les mesures per a que en les clases de Secundària, i després al Batxillerat tinguessín les hores que és demanen en aquest Manifest, i que és prenguin totes les messures per a que la fútura generació, i les generacions fútures en puguin coneixer els nostres escriptors-poetes des del príncipi fins als si vaguin afeguint en la actualitat, no podem deixar que el nostre passat “Literari”, en quedi al bàgul de l’oblit. Per tan que en quedi constància de la meva reclamació junt als que han signat el “Manifest SOS. Literatura a l’Enseyament”, i que la Consellera Meritxell Ruix en prengui totes les mesures per a concedir el que en el “Manifest”, és demana dins de tot l’àmbit de la Educació, inclossa la universitaria. M’acomiado de la Consellera Meritxell Ruix pregant-l’hi que en façi tots els esforços que és puguin portar a terme per a salvar de l’oblit la nostra antiga Literatura i Poesia, enviant-l’hi en la espera de lleguir les notícies favorables a aquest “Manifest”, una amable i cordial salutació.b
    Ramona Ibarra i Solà

  10. Totalment d’acord. Jo trobo que molta canalla d’ESO no tenen UN GRAU ADEQUAT DE COMPRENSIÓ ni tampoc tenen cap interés per llegir (Literatura, assaig, filosofia, etc) Soc del 60 i l’ho que més agraeïxo és tenir un llibre per llegir

  11. Benvolgudes Benvolguts: El meu escrit vull que en quedi com a reclamació sobre el “Manifest SOS Literatura”, per tan reclamo amb aquest meu escrit que en volem un país que ha de fer l’esforç per a recuperar tot revaloritzant-l’ha la nostra literatura, per tan volem un país que haurà de fer l’esforç per a que no és perdi dins del bàgul de l’oblit la nostra literatura que prové de bastants segles anteriors, i que ella ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i que és transmeti al present tornant-s’he en el pròper futur, aspirem a un país que sàpiga que a més de pintors músics i arquitectes universals, en té autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrrera, per tan volem un país on la gent sàpiga qui són els següents autors: Ramón Llull, Ausies March, Jacínt Verdaguer i Santaló, Victor Català, Carner, Mercé Rodoreda, Villalonga, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Fuster, Estellés i tants d’altres de la mateixa manera que és coneixen els noms de Gaudí, Casals i Miró, per tan aspirem a un país de gent que aprengui a escriure a pensar i ser d’una manera més plena i enriquidora de la mà del testimoni savi, sensible i bell de les obres literaries dels segles anteriors que en han precedit, i també de les actuals, jo en tinc un cert coneixement que moltes de les persones actualment no en coneixen la gran majoria dels autors que ús he anomenat, per tan reclamo que no llençeu per la finestra l’esforç que en van fer aquest autors per a salvar la nostra llengua i la nostra literatura. Us escric un poema d’en Jacínt Verdaguer i Santaló.
    Jo

    bri
    fi
    de lli.
    Mon tronc
    és un jonc;
    ma flor,
    un rubí.

    Tinc
    cinc
    fulles
    en la flor,
    totes belles
    i vermelles
    com un cor.

    Jacínt Verdaguer i Santaló
    Ramona Ibarra i Solà (lliri de pastor)

  12. Sóc professora. No hi ha nivell. No hi ha interès. Si Llull sortís a GH,ho podriem intentar. Però l’amor a les obres literaries,l’interès per a visitar museus,la curiositat per a la fotografia… ve de casa. A les aules podem potenciar,informar,animar. Però estem tan lluny d’aquests adolescents estranys que viuen escrivint amb botons i que parlen llegint-se… intente’m-ho,i tant,però que la societat ens ajudi,si us plau.