Sapere aude a les biblioteques catalanes

3.01.2017

A tu, l’últim d’en Mendoza. Per a vostè, Imma Monsó. Crec que tu et mereixes Svetlana Aleksiévitx. El teu moment vital t’està demanant poesia?: Jaume Pons-Alorda, Mireia Calafell o Josep Pedrals.

Foto: Jamie Taylor

Ens agrada pensar que els bibliotecaris són persones llegides i que el seu criteri ens ajudarà a millorar el nostre en desplegar-nos un nou ventall de lectures interessants.

En les biblioteques públiques de Catalunya la prescripció o recomanació lectora és estratègica: un professional cal que sàpiga connectar el públic  amb un títol concret, un autor, una col·lecció editorial. Però tenim molt camp per córrer. I és que com ha demostrat un estudi sobre públics realitzat per experts de la UOC i el Servei de Biblioteques, en l’imaginari de la majoria de persones els bibliotecaris passen la jornada laboral llegint darrere un taulell.

Entre el desig i la realitat, hi ha un repte i una necessitat. El repte: al professional de les biblioteques se li demana de ser prescriptor de lectura, però malgrat que sigui inversemblant, la formació inicial dels tècnics bibliotecaris no contempla una especialització en literatura, ni l’accent formatiu es concentra en la preparació per estar al dia del sector editorial actual. La necessitat: la formació continuada és clau per aquests professionals.

Quatre propostes per millorar

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya fa quatre anys que afronta el repte amb iniciatives organitzades amb els agents més implicats en el foment lector: en primer lloc, amb la Institució de les Lletres Catalanes, els cursos virtuals de prescripció literària d’en Toni Sala, l’Ada Castells, l’Esteve Miralles i en Pep Molist; també els cursos de prescripció de cinema i música amb l’Àlex Gutiérrez i en Bernat Dedéu. Seguidament,  les trobades 10×10, on prop de 90 editors i bibliotecaris ja han analitzat les novetats del sector perquè cada nou llibre trobi el seu lector.  En tercer lloc, els cursos de prescripció humanística i científica amb la Marta Solís, en Joan Manuel Soldevilla, en Josep M. Dacosta i en Miquel del Pozo. I, més recentment, amb la Maria Bohigas, la Blanca Llum i en Francesc Serés, els cursos de prescripció literària d’adults.

Només de la mà d’especialistes podrem proveir d’eines i coneixement als orientadors en la lectura que tots esperem trobar a les biblioteques públiques. La recomanació ha de partir dels clàssics i les novetats que acaben de sortir del forn; de la narrativa de ficció, però també del teatre, la poesia, la música i el cinema, així com de les obres d’assaig o, fins i tot, dels llibres d’autoajuda.

Una nova aposta de formació en prescripció lectora

Fem ara una passa més en el llarg camí de la millora de les biblioteques públiques. Conscients de la necessitat d’oferir una formació més sòlida en aquesta matèria, hem unit esforços amb la centenària Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB per crear el Postgrau de Prescripció Lectora, amb l’alineació d’interessos i recursos de la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Català de les Empreses Culturals-Àrea del Llibre, amb la participació de més de 30 especialistes en orientació lectora, i amb la coordinació de dos pesos pesants: els professors Lluís Agustí i Teresa Mañà. La meitat de les places d’aquest postgrau estan reservades per a professionals de les biblioteques.

Primer com a bibliotecària apassionada per la funció social i cultural de les biblioteques públiques, i darrerament com a cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat: sempre he tingut present que la prescripció lectora és imprescindible per crear ciutadans més i millor llegits, i per tant, més informats i més cultivats. Per fomentar, prenent les paraules del conseller Santi Vila, el Sapere aude: l‘atreveix-te a pensar que presideix metafòricament l’entrada de cada biblioteca pública del país.

Si la prescripció lectora ha de ser l’element sine qua non en les nostres biblioteques públiques, les bibliotecàries i els bibliotecaris de Catalunya tenen ara una nova oportunitat per estar a l’alçada del que n’esperem tota la ciutadania.