“Qui és qui” del microrelat en català

Tot i tenir les arrels ben plantades al segle XX, l’interès pel microrelat en català comença a créixer a la primera dècada del XXI, i va en expansió. Ens queixem que encara no hi ha estudis ni bibliografies que en facin una radiografia completa, però malgrat tot, podem dibuixar ja un mapa dels principals noms i obres catalanes editades (deixem de banda antologies).

Sens dubte Internet ha estat responsable d’aquesta expansió. Un dels dinamitzadors del microrelat en català a l’àmbit electrònic és Jesús M. Tibau, amb el bloc “Tens un racó dalt del món”. Tibau ha publicat sis llibres de narrativa que contenen microrelats: Tens un racó dalt del món (Montflorit, Barcelona 2001), Postres de músic (Empúries, Barcelona 2005), El vertigen del trapezista, Una sortida digna, I un cop de vent els despentina i El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions, Valls 2008, 2009, 2011, 2014 respectivament).

Jordi Masó Rahola impulsa el gènere des del bloc “La bona confitura”, lloc de trobada de microrelataires catalans o traduïts al català des del 2010; va commemorar el seu quart aniversari amb l’edició d’un llibre amb aquest títol (Bubok, 2014). Individualment ha publicat els llibres de microrelats Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic, Granollers 2012) i Les mil i una (ARC, Premià de Dalt 2014).

L’escriptora i professora de microrelats Flavia Company utilitza aquest gènere per apropar-se al públic juvenil a No em ratllis (Cruïlla, Barcelona 2013) i Al teu rotllo (Cruïlla, Barcelona 2015).

Joan Pinyol té tres llibres de microrrelats: Noranta-nou maneres de no viure a la lluna (7 i mig Editorial, Alzira 2001), Micromèxics (Bròsquil Edicions, València 2007) i Glops (Petròpolis, 2009). Damià Bardera combina relats i microrelats a i alguns contes per llegir-los dàmagat, fauna animal, els homes del sac, els nens del sac y contes de propina, tots a l’editorial El Cep i la Nansa (Vilanova i la Geltrú 2010, 2011, 2012, 2013 y 2014 respectivament). I Josep Pastells Mascort en té a Lúltim alè de Fidípides (Adhara, Alacant 2009) i Vides lascives (Bromera, València 2013).

Creix el nombre d’autors que treuen llibres únicament de microrelats, tot sovint per mitjà de l’autoedició: Judith Argemí i Montamat, Pinzellades (Tabelaria, Barberà del Vallès 2002); Maite Crespo, Quimeres breus (Cossetània, Valls 2009);  Núria Cadenes, AZ (3i4, València 2009); David Vila i Ros, Ni ase ni bèstia (La Busca, Castellterçol 2010) ; Lluís Julián Barrachina, Tretze històries entre insòlites i fantàstiques (Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona 2010); Javier B, Dislèxia (E.D.A, Benalmádena 2010); David Valle García, Viure. Premis literaris 2008-2011 (Lulu, 2011); Carles Bellver, L’home del calendari (Tria, Barcelona 2011); Sergi G. Oset, Paràsits mentals (Bubok 2012); Joan Fontanals Orpí, 300 Unicorns (El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú 2012); Daniel Ruiz-Trillo, 40 plaers. Petites coses que fan la vida més dolça (Paralelo Sur Edicions, 2012); Mercè Bellfort, Relats sentits (Bubok, 2013); Sònia Moll, Creixen malgrat tot les tulipes (Viena Edicions, Barcelona 2013); Violant Barquet, La pell bruna i altres relats (Edicions Els Llums, Barcelona 2014); Marta Pérez i Sierra, Bavastells (Walrus 2014).

I per si fos poc, d’altres anuncien ja la publicació dels seus inèdits: Josep-Ramon Bach, El ventríloc tartamut –amb pròleg de Jordi Masó-; Jordi de Manuel, Kurts; Raquel Casas Agustí, Animalons i altres monstres; i Mercè Bagaria, el prometedor volumen Les vides del dia.