“Qui és qui” del microrelat en català

30.01.2016

Tot i tenir les arrels ben plantades al segle XX, l’interès pel microrelat en català comença a créixer a la primera dècada del XXI, i va en expansió. Ens queixem que encara no hi ha estudis ni bibliografies que en facin una radiografia completa, però malgrat tot, podem dibuixar ja un mapa dels principals noms i obres catalanes editades (deixem de banda antologies).

Flavia Company

Flavia Company

Sens dubte Internet ha estat responsable d’aquesta expansió. Un dels dinamitzadors del microrelat en català a l’àmbit electrònic és Jesús M. Tibau, amb el bloc “Tens un racó dalt del món”. Tibau ha publicat sis llibres de narrativa que contenen microrelats: Tens un racó dalt del món (Montflorit, Barcelona 2001), Postres de músic (Empúries, Barcelona 2005), El vertigen del trapezistaUna sortida dignaI un cop de vent els despentina i El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions, Valls 2008, 2009, 2011, 2014 respectivament).

Jordi Masó Rahola impulsa el gènere des del bloc “La bona confitura”, lloc de trobada de microrelataires catalans o traduïts al català des del 2010; va commemorar el seu quart aniversari amb l’edició d’un llibre amb aquest títol (Bubok, 2014). Individualment ha publicat els llibres de microrelats Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic, Granollers 2012) i Les mil i una (ARC, Premià de Dalt 2014).

L’escriptora i professora de microrelats Flavia Company utilitza aquest gènere per apropar-se al públic juvenil a No em ratllis (Cruïlla, Barcelona 2013) i Al teu rotllo (Cruïlla, Barcelona 2015).

Joan Pinyol té tres llibres de microrrelats: Noranta-nou maneres de no viure a la lluna (7 i mig Editorial, Alzira 2001), Micromèxics (Bròsquil Edicions, València 2007) i Glops (Petròpolis, 2009). Damià Bardera combina relats i microrelats a i alguns contes per llegir-los dàmagat, fauna animal, els homes del sac, els nens del sac y contes de propina, tots a l’editorial El Cep i la Nansa (Vilanova i la Geltrú 2010, 2011, 2012, 2013 y 2014 respectivament). I Josep Pastells Mascort en té a Lúltim alè de Fidípides (Adhara, Alacant 2009) i Vides lascives (Bromera, València 2013).

Creix el nombre d’autors que treuen llibres únicament de microrelats, tot sovint per mitjà de l’autoedició: Judith Argemí i Montamat, Pinzellades (Tabelaria, Barberà del Vallès 2002); Maite Crespo, Quimeres breus (Cossetània, Valls 2009);  Núria Cadenes, AZ (3i4, València 2009); David Vila i Ros, Ni ase ni bèstia (La Busca, Castellterçol 2010) ; Lluís Julián Barrachina, Tretze històries entre insòlites i fantàstiques (Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona 2010); Javier B, Dislèxia (E.D.A, Benalmádena 2010); David Valle García, Viure. Premis literaris 2008-2011 (Lulu, 2011); Carles Bellver, L’home del calendari (Tria, Barcelona 2011); Sergi G. Oset, Paràsits mentals (Bubok 2012); Joan Fontanals Orpí, 300 Unicorns (El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú 2012); Daniel Ruiz-Trillo, 40 plaers. Petites coses que fan la vida més dolça (Paralelo Sur Edicions, 2012); Mercè Bellfort, Relats sentits (Bubok, 2013); Sònia Moll, Creixen malgrat tot les tulipes (Viena Edicions, Barcelona 2013); Violant Barquet, La pell bruna i altres relats (Edicions Els Llums, Barcelona 2014); Marta Pérez i Sierra, Bavastells (Walrus 2014).

I per si fos poc, d’altres anuncien ja la publicació dels seus inèdits: Josep-Ramon Bach, El ventríloc tartamut –amb pròleg de Jordi Masó-; Jordi de Manuel, Kurts; Raquel Casas Agustí, Animalons i altres monstres; i Mercè Bagaria, el prometedor volumen Les vides del dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

20 Comentaris
  1. Benvolguda Susanna, trobo ben interessant aquest reportatge/inventari sobre el microrelat en català.
    I, fins i tot m’atreviria a dir que una mica incomplet, ja que, tot i que vaig néixer el segle passat, em mantinc viu i productiu en el present i. mal m’està dir-ho, també he publicat alguns volums d’aquest gènere.
    Per exemple: Bonsais de paper (Edi-li ber, 1993) amb 45 textos. El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994), amb 200 textos. I Jocs d’infants (Proteus, 2011) amb 100 textos. A part, n’he escampat uns quants més entre diaris i revistes.

    • Em sap molt greu aquest lapsus, que si em recorda de la trobada amb els lectors de la Biblioteca Gabriel Ferrater de Sant Cugat, li semblarà encara més inexplicable ja que em va regalar i dedicar els Jocs d’infants… També vaig dur el club virtual de lectura de microrelats de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà, i li vaig dedicar quatre setmanes a comentar els títols que ara, amb tota la raó, m’assenyala. El motiu és que aquest article era molt més llarg, i vostè hi sortia completament referenciat a la part dedicada al segle XX. Aquí, per abreujar, només hi ha els llibres publicats passat l’any 2000. Disculpi sis us plau la maldestra retallada: efectivament, m’he menjat els Jocs d’infants, que havien de ser-hi de totes totes!

  2. M’he descuidat d’esmentar la plaquette Bonsais de paper, número 10 de la col·lecció del Cafè Central, amb 15 textos, que vaig escriure engrescat pel seu barman, Antoni Clapés. L’experiment em va estimular a ampliar-ne el contingut fins aquell altre Bonsais de paper, que he esmentat abans.

  3. Gràcies per la feinada, Susanna! Només una correcció: el meu recull “Les mil i una”, tot i que va ser publicat en una primera versió en l’editorial de l’Associació de Relataires en Català, va sortir l’any passat en una edició revisada —i definitiva— a l’editorial Témenos.

  4. Jo també he escrit uns quants microrelats i alguns de molt bons, però no els coneix ningú, és clar, tret de quatre amics i la família. Perquè una cosa és escriure i l’altra publicar.

    • En un article breu com aquest, en algun lloc s’han de posat els límits. Només he intentat fer una compilació de llibres publicats en paper a partir de l’any 2000, deixant a banda obres col·lectives. Cal un estudi, és veritat, de tota la creació digital que hi ha en aquests moments (llibres digitals, blogs, concursos…). Aquestes dades només volen ser una introducció, que espero que el temps vagi farcint.

  5. No t’has de disculpar de res, Susanna! Comprenc que el teu article s’hagi centrat en el segle XXI, ja ho indiques al principi, però ja que el títol també era “Qui és qui en…” m’ha semblat oportú fer constar que jo també hi sóc.
    Moltes gràcies i tot l’afecte.

  6. Com no els té publicats no pot sortir a la teva llista, però també hi ha l’Albert Garcia Elena, a qui vaig conèixer no fa massa a un premi; em va dir que havia guanyat uns 70 premis de microliteratura.

  7. Bon article, està molt bé que se’n parli. El problema de la microliteratura és que és un estadi de transició previ a l’aforística i el silenci. T’obliga a un esforç de síntesi que allibera la idea de tota càrrega fins apropar-se al bit, a la denotació pura i contingent de significat; i és aquesta puresa que és tan addictiva la que et mena a la vessant hiperbreu (una frase, totalment a barraca), i d’aquí a l’aforisme i després al silenci, perquè acabes sent un ionqui de la necessitat d’estar concentrat, que és una forma estranya de dir que estàs de caça.

    • La veritat és que ho vaig veure justament uns dies després de publicar aquest article, a través del blog de La Microbiblioteca… i ho vaig afegir a les meves notes, moltes gràcies!

  8. Com a aprenent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i amb autoedició, com bé dieu, modestament, això sí, amb molta il·lusió vaig publicar “Els vint primers contes” (cada conte en català i en castellà) a l’editorial “Letras de Autor”, Madrid. Octubre-2014.
    ISBN: 978-84-16181-54-4
    DL: M-26964-2014