Llonovoy i l’art de reciclar joguines

Divendres al vespre, es va inaugurar a l’Arts Santa Mònica l’exposició de joguines reciclables de Miquel Àngel Joan, “Llonovoy”, presentada per l’IF Barcelona. La mostra es podrà visitar fins al 10 de gener de l’any que ve.

El mallorquí Miquel Àngel Joan, “Llonovoy”, és actor i escenògraf, però també es dedica a fer actuacions i muntatges d’una altra mena. Concretament, per crear joguines fetes amb materials reciclats, reciclables, trobats a qualsevol indret, repescats perquè, a través de la mixtura més absoluta, acabin tenint una utilitat, un valor conceptual i, alhora, una significació artística i reivindicativa.

La seva col·lecció de joguines es compon com un pessebre infinit, amb peces de tot tipus distribuïdes en quatre taules diferents, que fan anar la ment per les vies intangibles del simbolisme i el surrealisme: la Moreneta amb uns peus d’ànec, un goril·la llegint el diari, figuretes resant al costat d’animals que barregen els seus caps i els seus cossos, àngels amb motocicleta, pistoles i trompetes conjuminades, Elvis Presley ajuntat amb una escombra, trossos d’Scalextric amb figures anodines que s’hi passegen… El conjunt és molt heterogeni, oníric i captivador, i ressalta d’una manera una mica inquietant damunt una base de cartolina blanca que provoca un contrast brillant i accentuat.

Tal com es pot llegir al panell informatiu que hi ha a l’entrada de l’exposició, la “residència artística” de Llonovoy es fonamenta en quatre verbs: observar, regirar, destriar i compondre. Ell mateix ens explica que, de fet, tot plegat va començar sense cap intencionalitat determinada; simplement passejava, badava, es fixava en objectes o fragments que li cridaven l’atenció i els recopilava. I encabat els barrejava, i creava. Però el seu propòsit era simplement (i ho segueix essent) jugar. Jugava i construïa joguines. L’acció i la finalitat es trobaven. El resultat: un muntatge amb joguines collage format per plàstics dispars, trastopoemes i peces espenyades hàbilment intervingudes. El seu treball és delicat i enginyós.

La tasca d’artesania de Llonovoy és alhora deformadora i recompositiva. I no només la podem veure en les seves joguines o en el seu teatre, sinó que també la podem llegir en una recopilació de pregons, monòlegs i parlaments de l’autor que donen forma al llibre aMaceta: Diari d’un indígena (Lleonard Muntaner, 2014). Miquel Àngel Joan és el demiürg d’un món de robots, animals, pallassos, soldats i capses de música (im)possibles, que evoquen sinècdoques i deliris captinguts en una bombolla lleugera de formes i colors.

El seu museu itinerant ha fet parada arreu de les Illes Balears, a la Fira del Circ de Reus, a Le Pavillon Jaune de París, al festival de titelles Kilkis de Grècia, al Basurama de Madrid i al Drap Art Barcelona, entre d’altres. El 8 de gener, a les 20.30h, hi haurà un concert del grup CODO, que introduirà “la gran música en petit”, amb els seus sons d’ukulele, a la mostra de joguines de l’univers de Llonovoy.