L’alineació d’autors emergents d’aquest Sant Jordi

20.04.2017

Ara que el Barça ha quedat eliminat de la Champions, ens hem de fer una pregunta obligada: van jugar amb la millor alineació? Segurament, no. O la Juventus ho va fer molt bé. Nosaltres, en tot cas, ho veiem com un presagi, un senyal, una conjuntura de país: hem de fer un altre onze ideal. Pel Madrid-Barça de diumenge? I ca! Pel Sant Jordi de diumenge. Un onze d’autors emergents més prometedors que els jugadors del planter del Barça.

© Pascal Swier

A la porteria, Carles Rebassa, guanyador dels premis Ciutat de Tarragona de Novel·la Pin i Soler i Ciutat de Barcelona de Novel·la amb una opera prima molt identitària, Eren ells (Angle Editorial), un llibre en el qual demostra el seu domini lingüístic i la facilitat per construir una trama sòlida i fluïda sobre un món esquitxat de brutalitat, que ha deixat la infantesa al marge. Consistència narrativa a la rereguarda.

A la primera línia, defensa de quatre amb Marta Orriols, Raül Garrigasait, Marc Moreno i Silvana Vogt. Garrigasait i Moreno, els centrals, fent de Koeman i Beckenbauer. El primer, amb un llibre d’estampa carlina sota el braç, Els estranys (Edicions de 1984), escrit amb el geni de Savalls i la perícia de Pla, que retrata la Primera Guerra Carlina vista per un prussià en una Solsona ruïnosa. El segon ha guanyat el VIII Premi Crims de Tinta amb una història negra ambientada al barri barceloní de la Verneda, inquietant i sòrdida, amb fines pinzellades humorístiques, que es titula Temps de rates (RBA).

Orriols corre pel lateral dret amb la seva Anatomia de les distàncies curtes (Edicions del Periscopi), un debut literari en forma de recull de contes en què converteix escenes quotidianes en excepcionals i en què crea, d’allò més extraordinari, una situació quotidiana. Finalment, Vogt fa gambades per l’esquerra brandant La mecànica de l’aigua (Edicions de 1984), el relat d’una argentina que fuig del Corralito i es refugia amb el seu gos a Barcelona, on viurà a través de la literatura una història d’alteritat.

Al mig del camp, Tina Vallès fa de volant de contenció i reparteix el joc a l’estil Fernando Redondo, amb Elisabet Riera i Pere Maruny oberts a les bandes i Max Besora a la mitjapunta, fent de Riquelme. Vallès s’ha endut el II Premi Llibres Anagrama amb La memòria de l’arbre (Anagrama), la novel·la que centrarà el pròxim club de lectura de Núvol, el pròxim 2 de maig (Us hi podeu inscriure aquí). Vallès situa hàbilment el lector en la pell d’un nen que conversa amb el seu avi sobre la memòria i el temps, amb un desmai com a fil conductor. Riera i Maruny s’incorporen a l’atac amb els avals de Llum (L’Altra Editorial) i No anem sobrats de bona gent (Brau Edicions): erotisme religiós i memòria històrica; una relació iniciàtica entre una dona de 40 anys i una nena de 12, per una banda, i la batalla contra els mecanismes d’un estat oxidat, per l’altra.

 

El trident golejador

Besora és el clàssic enganche, que enllaça el centre del camp amb la parella d’atacants i exhibeix les filigranes que podrien fer Maradona, Zidane o Gica Hagi. La paraula filigranes no és ni gratuïta ni casual, perquè a les Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí (Les Males Herbes), Besora escriu una història absolutament rocambolesca, irònica, grotesca i delirant sobre la descoberta de la Nova Catalunya a l’altre cantó de l’Atlàntic, inspirada en les vicissituds d’un emigrant català de Piera que fa les Amèriques i funda un nou territori patri. Una barreja sui generis entre el Quixot i Gargantua i Pantagruel per penetrar a la línia ofensiva amb la creativitat d’un autor desinhibit, canalla i enginyós com el Djalminha de l’Euro Depor.

Completem l’alineació amb les dues referències ofensives, Gemma Ruiz i Anna Carreras, davanteres veloces i amb literari olfacte de gol que han publicat Argelagues (Proa) i Fes-me la permanent (El Cep i la Nansa). La novel·la de Ruiz ha estat tot un èxit de vendes i explica la història d’aquella generació que va haver de canviar el poble per la ciutat i el camp per la fàbrica. Carreras, per la seva banda, ens parla d’una relació corrosiva i sincera protagonitzada per una escriptora que alterna la poesia amb l’assolament de la seva ànima. Dos llibres que irrompen a les llibreries de la mateixa manera que Ronaldo (el brasiler, O Fenómeno) ho feia a l’àrea rival.