Tina Vallès (Barcelona, 1976) ha guanyat el 2n Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb La memòria de l’arbre. El jurat, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i l’editor Jordi Herralde destaca l’habilitat narrativa de l’autora, l’estil contingut, l’alt domini de la llengua i la credibilitat de la veu del nen narrador, que fan de La memòria de l’arbre una petita joia de gran nivell literari.
La memòria de l’arbre situa el lector en la pell d’un nen, en Jan, que un bon dia veu com els seus avis, Joan i Caterina, baixen del poble de Vilaverd per instal·lar-se al pis on viu amb els seus pares, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Vallès aprofita aquesta situació per explorar la relació entre en Jan i el seu avi. Tots dos comparteixen un món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla.
Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en tots els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor.
Dels arbres i concretament d’un desmai, Tina Vallès n’havia parlat en un article esplèndid publicat a Vilaweb, titulat Els primers arbres, en què parlava del desmai que tenia a la casa on va créixer, a Premià de Mar. En aquest mateix article, l’autora citava un assaig de John Fowles, que deia: «Els arbres distorsionen el temps o, més aviat, el que fan és crear una varietat de temps: aquí dens i abrupte, allà calmat i sinuós. Mai lent i pesat, mai mecànic i ineludiblement monòton.». Tina Vallès explicava ahir durant l’acte de lliurament del premi al CCCB que “La memòria de l’arbre parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre”. El temps dels arbres és diferent del temps humà, de la mateixa manera que el temps d’una novel·la creix i s’estén amb una intensitat diferent del temps ordinari de les nostres vides. El temps d’un nen tampoc no deu ser el mateix que el temps d’un avi.
Isabel Obiols, editora i membre del jurat, celebrava ahir el consens del jurat, que ha trobat en Tina Vallès “una autora amb un món propi”. Tot plegat suposa també la consolidació d’un premi que va arrencar l’any passat amb força, premiant i publicant dos autors de la mateixa generació, Albert Forns i Anna Ballbona, guanyador i finalista respectivament. Podeu escoltar els discursos d’Isabel Obiols i Tina Vallès a l’àudio que acompanya aquesta notícia.
Tina Vallès és filòloga i es dedica a l’escriptura, la traducció i la correcció. És autora dels reculls de relats L’aeroplà del Raval (LaBreu, 2006), Un altre got d’absenta (LaBreu, 2012) i El parèntesi més llarg (Proa, 2013), que va obtenir el Premi Mercè Rodoreda 2012 de contes i narracions, i de la novel·la Maic (Baula, 2011). Al 2016 ha publicat un conte per a primers lectors (Totes les pors, La Galera) i un àlbum il·lustrat (Bocabava, Petit Fragmenta). És editora del portal de contes Paper de vidre i membre fundadora de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC).