Guia insubornable per a petits lectors

En motiu de la celebració de la fira Liberis Liber, la fira d’editorials independents, l’1 i 2 d’octubre a Besalú, i de la convocatòria del seu premi Xic de literatura infantil i juvenil, ens proposem fer un repàs de la tasca d’aquestes editorials en la incorporació de nous temes i nous tractaments, i també d’algunes de les seves últimes novetats.

Liberis Liber convida a Besalú editorials independents, la majoria de petit format que destaquen per tenir un marcat projecte cultural o ideològic. Moltes d’elles ofereixen un producte de proximitat, amb consciència ecològica, on es reconeix explícitament la feina de molt dels implicats (l’autor i el traductor però també  el corrector, el dissenyador, el maquetador). Les seves pàgines de crèdits editorials són ja molt distintives: hi trobem des de motxilles ecològiques com la de Pòl·len (on s’especifica el cost que ha tingut l’edició del llibre per al medi ambient) fins a altres recomanacions divertides, com les de BiraBiro, que conviden a fer circular els llibres quan ens atipem de tenir-los.

Les editorials independents que publiquen per a infants i joves sovint s’ocupen de posar llum a temes que habitualment no es toquen o bé que es tracten de manera massa edulcorada. Fer un tema comprensible per a un infant no ha d’implicar manipular-lo, és sobretot qüestió de trobar el to, tractar-lo amb delicadesa. No cal tampoc  que tot el que envolti els nens sigui bo i que acabi bé; que tingui vida o que parli; ni tampoc ha de ser tot figuratiu i perfectament comprensible.

L’Àlbum per a dies de pluja, (Cal·lígraf) se serveix d’una càmera de fotos per evocar la mirada d’un nen des d’una cadira de rodes. Les il·lustracions de D.Torrent donen aquesta mirada lírica i suggerent. El mateix il·lustrador, en col·laboració amb A.-G. Féjoz, en El nen rere la finestra (Comanegra), ens situa en un espai tancat, que evoca les sensacions d’angoixa i inseguretat, que deuen sentir sovint persones que pateixen autisme, sense la necessitat d’aclarir si es refereixen només a gent amb aquest trastorn. Són molt d’agrair els autors i editorials que saben que els nens estan habituats a conviure amb les ambigüitats i les coses mig dites i que suggerir en literatura és jugar -i als nens els agrada jugar. La tassa (Símbol) és un llibre suggerent i subtil, i per això mateix frapant i dolorós, sobre infants que han hagut de deixar el seu país i llançar-se al mar. R.Young i M. Ottley representen la solitud, la por, la dificultat per reconstruir la vida, a través de metàfores molt subtils com la del títol: una tassa fràgil, plena de terra del lloc on solia jugar el protagonista, un úlitm record.

Quim, el nen que no volia ser res (Arcàdia) escrit per D. Nel·lo i acompanyat per il·lustracions de J. Vila, és també una història subtil, simple d’estil però molt evocador, d’un nen que no té les ambicions comunes en molts de nosaltres. Podem reconèixer en aquesta història un un rebuig a la competitivitat i al consumisme, una apologia al budisme i l’espiritualitat oriental però el seu autor té el detall de deixar-ho decidir als nens i nenes.

Un tema que ha esdevingut habitual els últims deu anys, tant en editorials alternatives com les més grans, són els llibres sobre llibres: apologies més o menys subtils sobre la lectura. Per a què serveix un llibre? (BiraBiro) de C. Legeay n’és un bon exemple impregnat d’humor que retrata molt bé com fan servir els llibres els més menuts.

Cal destacar també alguns llibres estranys, preciosos, exòtics, que els nens potser sabran apreciar amb més naturalitat que l’adult, si no els en prevenim. Llibres sense paraules però amb moltes metàfores, com la novel·la gràfica Glup, de D. Piqueres Fisk (Narval), que evoca el fet de fer-se gran, les llibertats i el goig de viure; llibres surrealistes, com Quan les vaques suren, d’Abadia (Takatuka),  on d’un dia a l’altre la gent comença la seva vida a l’aire; llibres que es podrien considerar poesia visual, com Mil orelles, de P. Gutiérrez i S. Castaño,  (Libros del Zoro Rojo) que amb sensibilitat i imatges molt suggerents ens situen en el món sonor dels sords; o àlbums il·lustrats, com Formigues a l’aspiradora, de J.Camises i M. Contreras (Piscina. Un petit oceà),  que presenta una història on un “ós formiguer de l’Amèrica del Sud” (que troba la protagonista dins de l’armari de casa seva) xucla totes les formigues, però engoleix també tota la resta de la casa i fins i tot es cruspeix els números de pàgina.

Aplaudim també els avenços en la intermedialitat: text i imatge es fonen a Liberis Liber de noves maneres sorprenents, exhuberants i molt suggerents. És el cas, per exemple, d’Una sola cosa (Apila) en què el text i imatge de C. Sánchez es contrarien i és en aquesta escletxa on l’infant pot entreveure una crítica mordaç a la domesticació animal.

A l’altra banda, és interessant destacar el que podríem anomenar llibres de tesi, llibres que volen explicar un conflicte social o un fenomen des d’una perspectiva ideològica clara per tal de sensibilitzar els infants. Són llibres en què es prioritza tractar el tema amb una certa profunditat i precisió -ja que potser ha estat fins fa poc un tabú- i oferir-ne una interpretació clara. En aquests casos el component literari i la il·lustració fan sobretot d’embolcall, permeten tractar la qüestió amb la delicadesa necessària però té un paper més secundari

És el cas de Quan perdem la por,  de L. Todó i J. Turu (Pol·len), que explica els efectes debastadors dels desnonaments en els infants i les famílies i el paper clau que ha tingut la PAH els últims anys per deixar de veure’ls com una sentència inapel·lable: el llibre combina la història de la Laia amb pàgines documentals i informatives; i Les aventures de Tulipán de S. Gergman i S. Malik (Bellaterra), un conte que parla de la transexualitat de forma molt tangencial, des de la perspectiva d’una fada dels desitjos a qui li van arribant els anhels i les pors d’en Gabriel, que vol dir-se Gabriela, i tota la família. Són llibres molt útils per portar temes nous a debat.

El llibre més alt dels castells (Brau), per la seva banda, és mig llibre de coneixements i àlbum il·lustrat; és una obra magnífica per entrar al món dels castells -conèixer-ne l’origen i la tipologia. El llibre de F. Montoya, R. Sansa i C. Arbat no peca en absolut d’etnocentrisme sinó que es combina la tradició catalana amb l’explicació d’altres tradicions culturals  similars que també comparteixen la fal·lera de fer torres humanes. I és un encert també acompanyar el contingut amb un format allargat i de grans dimensions.

Les editorials independents fan també una tasca encomiable de recuperació de clàssics de la nostra i d’altres literatures: és el cas El buen soldado Svejk antes de la guerra (La Fuga), una sàtira a la guerra i als exèrcits de l’autor txec Jaroslav Hašek, d’una vigència espaordidora.

Finalment, com que es tracta d’una fira editorial, volem fer visible la importància de les col·leccions, amb les quals es defineix un criteri i unes prioritats i són alhora una guia important per orientar els lectors i per fidelitzar-los. En destaquem una de valenta, la col·lecció Diánoia, de l’editorial Casus Belli, destinada a joves i no tan joves, que aborda temes diferents d’actualitat però des de la filosofia.

Tots aquests llibres tan eclèctics ens han de servir per fer entendre als joves lectors que afirmar que no els agrada llegir sona tan absurd com si afirmessin que no els agrada el cine o no els agrada menjar. És qüestió d’anar configurant el seu perfil lector i saber trobar els llibres que realment els estimulin. I per aconseguir-ho cal ampliar el repertori de prescriptors, també d’editorials.