Cinc novetats ebrenques

27.05.2017

Regenta la llibreria Bassa, a Móra d’Ebre, i és un dels puntals de la Fira del Llibre Ebrenc, que se celebra aquests dies coincidint amb Litterarum, la fira d’espectacles literaris. Sergio Bassa ha reivindicat aquests dies el terme ebrenc-a, que ha estat recollit fa poc al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ens recomana cinc títols d’autors ebrencs:

El llibreter Sergio Bassa, ahir a Móra d'Ebre | Foto de Marta Escolà

El llibreter Sergio Bassa, ahir a Móra d’Ebre | Foto de Marta Escolà

Li deien Lola, de Pilar Romera

Amb Li deien Lola, editada a Columna, Pilar Romera torna a la literatura amb una gran novel·la que tanca la trilogia iniciada amb L’esperit de vidre(1993) i Dins la boira (1997). En aquests dinou anys de silenci, l’escriptora s’ha preparat per tornar i per quedar-s’hi, perquè parlem d’un text ambiciós, molt ben escrit -cosa que, per desgràcia, no es pot donar per suposat en molts casos-, d’un artilugi amb una sòlida arquitectura narrativa amb constants salts cronològics que el lector no només tolera, sinó que agraeix, pel ritme amb què es desplega la història.

Terres de l’Ebre, frontera i frontissa de Xavier Vega

Xavier Vega (Flix, 1955) acaba de publicar un llibre lluminós sobre un dels territoris més infrarepresentats del país. Terres de l’Ebre, frontera i frontissa (Pagès Editors). Vega hi aborda les contradiccions i la transformació d’unes comarques que tenen com a centre neuràlgic la ciutat de Tortosa, nucli d’una enorme riquesa cultural i ambigüitat política. Vega parteix de la idea que aquest és un territori travessat pel gran riu i envoltat de tota mena de tòpics i malentesos, un lloc misteriós per a la resta dels catalans, que sempre hem tingut tendència a mirar “nord enllà, on diuen…”, etc. Vega ha estat professor de filosofia d’escriptors com Marta Rojals o Valero Sanmartín, i també s’ha dedicat a la política i l’activisme cultural.

El nostre pitjor enemic, de Jesús M. Tibau

La prosa de Jesús M. Tibau a El nostre pitjor enemic (Cossetània) és un treball d’orfebreria, un treball de punta al coixí. Com diu Sílvia Veà Vila, “has d’aturar-t’hi a assaborir totes les paraules, les expressions, la construcció de les frases, perquè si t’hi atures, gaudeixes de la filigrana, del regust persistent que et deixa al cervell…” A El nostre pitjor enemic, hi trobarem la història d’un antiheroi, però el tema no és el perdedor, ni el dictador, ni la illa… el tema és: qui marca el teu destí ets tu mateix i ningú més que tu mateix; i si no ets conscient d’això o t’ho amagues perquè no t’agrada, o perquè és més còmode no dirigir la pròpia vida i donar les culpes de les coses al món o als altres o a la mala sort, o perquè et fa por tenir tant poder a les mans… allà tu. En rebràs les conseqüències. El nostre pitjor enemic ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.

Fàtima Llambrich | Foto Adrià Calvo / Verbàlia

Sense cadàver, de Fàtima Llambrich

La periodista Fàtima Llabrich ha publicat a Ara Llibres un reportatge d’investigació Ramón Laso. Des de fa tres dècades, el nom de Ramón Laso es passeja per arxius policials, despatxos d’investigadors privats i redaccions de diari. El seu cas, per insòlit i esfereïdor, deixa petja allà on arriba. La tardor de 2014 Laso va ser condemnat a 30 anys de presó per doble homicidi, un doble homicidi que la policia no ha pogut provar ni amb els cossos de les víctimes, ni amb restes biològiques ni amb confessions. Sense cadàver narra amb detall com treballa la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, com avancen els processos judicials o com funciona la ment d’una persona amb psicopatia.

Negre estalzí, de Francesca Aliern.

Aliern és una de les grans desconegudes de la literatura catalana contemporània. Autora d’una obra prolífica, que va començar la seva carrera autoeditant-se fins que l’editor Jordi Farré la va acollir a Cossetània, ha retratat el món de les dones treballadores de les Terres de l’Ebre. Negre estalzí és una novel·la molt ben ambientada en l’època fosca de la postguerra i s’hi descriu en detall el treball en les carboneres. Analitza molt bé els valors humans de les persones i reivindica l’amistat sincera, malgrat les diferències, que aconsegueix traspassar per dalt tots els entrebancs.