Gerard Ibáñez: “Si hem après alguna cosa a l’OHD, és que menys és més”

Gerard Ibáñez és el Director del cor DeuDeVeu, que ha arribat a la final del programa Oh happy days. Nascut a Barcelona el l’1 de maig de 1987, és titulat com a Intèrpret Professional de Teatre Musical, en llenguatge musical, habilitats musicals, cant, cant líric.  És professor de piano, cambra i llenguatge musical.

En Gerard ha rebut classes de cant clàssic dels tenors Manuel Cubeles i David Hernàndez. El 2010 realitzà un curs de Direcció Coral de la FCEC, també rebé  Master Class amb Lluis Vilamajor, Núria Cunillera, Fanny Marí, Dr. Klaus, Brecht; Weigele M. A., Harry Christophers, Fred Sjöberg, David Fanshawe i Pierre Kao.

Té experiència com a baríton en diferents cors com el  Cor Jove de l’Orfeó Català, el Cor Albada de la Agrupació Cor Madrigal, el Cor Jove dels Països catalans, o el grup vocal DeuDeVeu, entre d’altres. En la vessant de la Música Moderna, està en possessió del nivell I i II de Estill Voice Training System amb Paul Farrington i Helen Rowson. També ha rebut classes de la mà de Daniel Anglès i Susana Domènech.

Ha realitzat diferents tallers del musical Wicked com a Boq, Nine com a Guido, Chorus Linecom a Bobby, El somni de Mozart com a Mozart, Rent com a Collins.

Professionalment també ha representat el musical 7 núvies per a 7 germans en el paper de Ephraim a la temporada 2011-2012 del Teatre del Sol de Sabadell.

Ha realitzat arranjaments de cançons tradicionals catalanes com el Rossinyol i el Cant dels Ocells pel concurs Oh Happy Day de Tv3.

Marta Díez: Recorda l’origen de la seva afició a la música?

Gerard Ibáñez: Recordo que als 3 anys vaig començar a cantar a una coral que es deia “Els Galifardeus” a un centre cívic de Poblenou. La meva mare em va portar amb l’esperança que la meva “hiperactivitat” es relaxés, estant en un ambient harmoniós i de baixa activitat física.

MD: Quina és la teva manera de viure? Quines són les teves prioritats?

GI: Sempre he viscut lluitant per aconseguir allò que m’agrada.. Això em fa anar corrent amunt i avall perquè no hi ha hores al dia en que no tingui una activitat a fer. La música, és la meva màxima prioritat junt amb l’Aikidō. No existeix dia a la setmana que no estudiï música, canti, toqui el piano o ensenyi música. Als vespres em relaxo practicant l’Aikidō.

MD: Quin va ser el professor de direcció coral que l‘està influint més? En quin aspecte?

GI: Més que professor de direcció, m’han influït els directors que m’han dirigit durant els 23 anys que porto cantant en corals. De fet, recordo noms i cognoms de tots ells, són persones amb les que confies i arribes a admirar. Diuen que observant s’aprèn molt, i això crec que és el que m’ha passat. Veure tantes mans dirigint, comunicant un llenguatge per entendre la música davant meu, ha fet que jo també tingui la meva manera de entendre la música i transmetre-la a les persones que confien en mi.

MD: El seu gest és adquirit per vostè mateix?

GI: Penso que no hi ha dos directors que dirigeixin igual. És clar que hi ha una part tècnica a l’hora de dirigir, i un llenguatge “comú” per dirigir, però “cada maestrillo tiene su librillo”, cadascú sent la música diferent, i aquesta és la màgia de la música, que sempre està viva, mai hi ha dos concerts iguals. Amb això vull dir que el gest per dirigir és molt personal, fins i tot si diferents directors porten la mateixa pulsació marcant-la igual, el gest és diferent.

 

Una coral diferent

MD: Quin tipus de contacte humà té amb els  cantaires de DeuDeVeu?

GI: El meu contacte és molt proper. A més de director, els hi sóc amic. Això ho fa que tinguem edats tan pròximes. Jo em sento molt bé veient com persones joves confien en mi. Però com que som molt passionals a DeuDeVeu, sovint hem de respirar dues vegades perquè es creuen les vivències de fora l’assaig, dins l’assaig. Això fa que l’assaig sigui més amè i relaxat, però a vegades fa que ens relaxem massa i llavors he de treure “la batuta”.

MD: Té alguna vivència i/o anècdota des que dirigeix DeuDeVeu?

GI: L’anècdota més divertida va ser quan vaig portar la primera versió del Rossinyol. Era un Rossinyol Jazz còmic, una “anada d’olla” com em van dir. I sort que van tenir la confiança de dir-m’ho, perquè la segona proposta que vaig donar-los, que els va agradar molt, sembla que a Catalunya també ha agradat molt.

MD: Des de quan fa vostè mateix els arranjaments a capella per a DeuDeVeu?

GI: Des que vaig formar DeuDeVeu, vaig decidir que no seria una coral com les que havia cantat abans, i una diferència volia que hi fos, component jo mateix arranjaments més moderns i instrumentals que no clàssics i d’harmonies simples.

MD: Creu que això els ha donat alguna diferència respecte altres formacions d’aquest tipus?

GI: Sí, penso que els nostres arranjaments, a mínim 4 veus i màxim 9 veus, sent la formació més petita del programa, de 12 a 14 persones, fa que la complexitat harmònica i sobretot la responsabilitat de cada persona defensant una veu tot sol o amb només un company executant la mateixa veu, sigui superior. Tot i així, això és un risc que ens ha passat factura, ja que tot i que a nosaltres ens agrada molt “farcir” els arranjaments, al jurat no, i ha sigut motiu de nominacions.

Si hem après alguna cosa a l’Oh Happy Day, és que menys és més.

MD: És vostè qui treballa la tècnica vocal o hi ha alguna altra persona encarregada de fer aquesta tasca ?

GI: Els exercicis de tècnica vocal els imparteixo jo, tot i que tots ens animem a aportar els coneixements que anem aprenent fora del DeuDeVeu en les classes individuals de cant.

MD: El talent és quelcom que neix amb un director o es cultiva cada dia?

GI: Per a mi el talent és un diamant en brut que tots tenim, i cadascú ha d’anar trobant la manera d’anar polint fins a fer-lo brillar.

 

Les veus que s’enlairen

MD: Quan van fer el càsting, esperaven entrar al concurs Oh Happy Day? I arribar a ser finalistes? Com han enfocat aquest fet?

GI: Quan ens vam assabentar que volien fer aquest programa, vam plantejar-nos fer el càsting, però ens vam tirar enrere perquè la televisió ens feia respecte. Veníem d’una experiència televisiva dolenta en un programa de talents. Finalment vam pensar que TV3 era una cadena seriosa i respectuosa, i vam buscar informació sobre el càsting, vam començar a passar fases i vam entrar al programa… Va ser una gran sorpresa perquè no ens ho esperàvem. Després vam anar passant gales, ens van nominar 2 cops, no ens esperàvem arribar a la final i … una altra sorpresa … Nosaltres diem que estem vivint dins un núvol, un somni que ens agradaria que continués.

MD: A partir de començar a formar part del concurs, què ha canviat en seva teva vida? I en la dels cantaires?

GI: La vida ens ha canviat en dos sentits clarament. La gent ens reconeix pel carrer i fins i tot ens demanen autògrafs i fotografies. Mai ens hauria passat pel cap que això passaria. És una experiència molt forta. I també hem après a preparar cançons en poc temps amb un resultat molt bo, i aquesta agilitat és molt important per seguir a un ritme alt quan acabi el programa.

MD: Qui s’encarrega de la coreografia? Els és molt difícil memoritzar-la?

GI: Tenim una coreògrafa dins el programa (l’Esther Luengo), i també dins el grup Zuhaits ens fa de “capità” de coreografies. A DeuDeVeu, per sort, qui més qui menys ha ballat en algun moment de la seva vida, i també ens encanta farcir les coreografies (com els arranjaments) i no tenim grans problemes per memoritzar-les.

MD: Amb quina peça s’ha sentit més bé i per què?

GI: Personalment amb el “Quan tot s’enlaira de Txarango”, perquè, a part d’ensenyar totes les veus i crear les dinàmiques també he d’aprendre’m la meva veu i ballar la cançó. A aquesta cançó estàvem asseguts i no vaig haver de preocupar-me per la coreografia.

MD: I Deudeveu? Tenen alguns temes / gèneres preferits?

GI: Sempre ens hem definit amb el Pop-Rock a cappella, i evidentment amb el Teatre musical.

MD: Ha pensat què passarà amb Deudeveu quan s’acabi el concurs?

GI: Seguirem treballant de valent com sempre per allò que ens agrada i ens fa feliços, cantar. Amb projectes com un concert al Coliseum de Barcelona el dia 23 de desembre, un projecte d’un disc in mente, i diferents idees que volem dur a terme, sempre sent nosaltres mateixos, sense perdre el “segell DeuDeVeu” que ja existia abans d’entrar al concurs.

MD: Només em resta desitjar-li molta sort a la final del concurs Oh Happy Day. Per molts anys en continuï gaudint la música com fins ara, Mestre Ibáñez.