«Uppgivenhet» o viure sense perdre l’esperança

L’Ivan i en Petar arriben a Estocolm il·lusionats, buscant una vida millor. L’Inge rep els nouvinguts. En Tarik fa anys que gaudeix de la generositat i el benestar nòrdic i col·labora amb l’Inge animant els qui acaben d’arribar a crear una nova història. Les històries d’aquests quatre individus segueixen el seu curs, fins que passa alguna cosa que trenca amb les seves esperances. Aquest és el punt de partida d’Uppgivenhet, la nova obra de Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez, coproduïda pel Teatre Nacional de Catalunya, que es veurà a la Sala Tallers de l’11 al 29 de gener.

Durant la presentació de l’obra, que inclou algunes funcions escolars matinals, Meyer ha fet especial èmfasi en la necessitat de reservar espais pel públic jove «sense infantilitzar-lo, explicant històries universals». El tàndem artístic, que ja va triomfar amb la peça A.K.A. (also known as) l’any 2018, i que s’ha representat des de llavors en espais com la Sala Flyhard, l’Espai Lliure o La Villarroel, obtenint nombrosos premis i reconeixements, repeteixen rols. Montse Rodríguez s’encarrega de la direcció escènica i Meyer és l’autor del text, escrit ara fa quatre anys.

«Viure per no perdre l’esperança» és el reclam d’una obra que parla sobre el sentiment de pertinença a un lloc i la dificultat, i alhora la necessitat, d’ajudar els nouvinguts. Un espectacle pensat especialment per adreçar-se als joves amb una barreja de text, dansa, música en directe i un llenguatge visual «potent», que es desenvoluparà en un espai neutre dissenyat per Anna Alcubierre, que s’anirà transformant en les diverses ubicacions de la història. El repartiment està format per en Quim Àvila (Tarik), en Biel Castaño (Petar), en Pau Escobar (Ivan) i la Diana Gómez (Inge). L’equip no ha volgut detallar el significat de la paraula sueca Uppgivenhet, que dona títol a l’espectacle, per no revelar secrets que són clau per la trama de l’obra i demanen, en la mesura del possible, que els espectadors no el busquin abans d’hora. 

Uppgivenhet brinda als espectadors l’oportunitat d’entendre com és el procés d’acollida d’uns nouvinguts des del punt de vista de quatre realitats diferents. L’obra representa la «lluita constant per mantenir l’esperança de sentir-se inclòs», apunta el dramaturg i, de fet, és aquesta esperança l’eix que vertebra el conjunt de l’obra. 

L’actriu Gómez es pregunta si l’esperança pot ser col·lectiva per aconseguir la unió. «Els personatges estan plens de contradiccions, però tenen moltes ganes de canviar les coses». Aquesta força per combatre les injustícies i les diferents visions que es presenten converteixen Uppgivenhet en una obra universal amb dilemes que poden afectar a tothom. Segons Àvila, la proposta assenyala que «el procés [d’acollida] ha de ser bidireccional, no pot ser un diàleg d’adaptació i prou» i ens mostra uns personatges «en un sistema del qual ells desconeixen les normes, i que imposa una manera de fer».