Un TNC en descomposició a Praga

Per tercera vegada des del 2015, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona representarà Catalunya a la Quadriennal d’Escenografia de Praga, que se celebra del 8 al 18 de juny a la capital de la República Txeca. Es tracta de l’exposició internacional d’escenografia més important del món, que té lloc cada quatre anys des del 1967. La quinzena edició del certamen serà, de nou, un espai de trobada i intercanvi entre professionals, estudiants, pedagogs d’escoles de disseny i d’arquitectura, investigadors i públic interessat en el món escenogràfic en el sentit més ampli del terme.

Enguany, la presència catalana a la Quadriennal, coorganitzada per l’Institut del Teatre i l’Institut Ramon Llull, es concretarà en dues instal·lacions a les seccions «Països i Regions» i «Estudiants», dos dels apartats competitius més destacats i prestigiosos del certamen. A més a més, també s’exhibirà una maqueta del projecte escènic que la reconeguda escenògrafa Montse Amenós va elaborar per a l’últim espectacle de l’enyorat Carles Santos: Patetisme il·lustrat (TNC, 2015). Amenós mostrarà el seu disseny a la secció «Fragments II», on també impartirà una conferència sobre aquest projecte. Serà la primera vegada que Catalunya participa en aquest apartat de la Quadriennal.

Pel que fa a les noves instal·lacions que s’hi presentaran, ambdues han partit del concepte «rar», el tema central d’enguany. Les propostes catalanes s’han centrat sobretot en el paper del vestuari escènic, entenent la relació que s’estableix entre el cos dels intèrprets i la peça de roba com a generadora de relat i epicentre de l’acció. Si més no, així ho han exposat els comissaris del festival a Catalunya, els professors de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre Marta Rafa i Pau Masaló.

De fet, es dona el cas que a la darrera edició de la Quadriennal, la del 2019, la instal·lació Prospective Actions (Catalunya 2004 -2018), ideada pel mateix Masaló juntament amb les escenògrafes Laura Clos “Closca” i Xesca Salvà, i el dramaturg Marc Villanueva i Mir, va obtenir un guardó com a millor instal·lació de la secció «Països i Regions». Es tractava d’un dispositiu interactiu que convidava el públic a jugar i prendre consciència sobre els enfrontaments entre les estructures de poder i la societat i que posteriorment es va poder visitar al vestíbul del Mercat de les Flors.

La proposta partia de sis conflictes urbans succeïts entre el 2004 i el 2018 a Catalunya, com són l’ocupació el 2004 de la Catedral de Barcelona per part d’immigrants sense papers, les accions d’Aturem el Parlament el 2011, el desallotjament de Can Vies el 2014 i el del banc expropiat el 2016, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i les manifestacions amb motiu de la sentència de la Manada.

Enguany, el tàndem de figurinistes i escenògrafs format per Albert Pascual i Carlota Ricart, presentaran, juntament amb la directora i dramaturga Raquel Cors, la instal·lació Crop a la secció «Països i Regions». La proposta ens situa més enllà del 2053 i parteix de les restes d’indumentària i vestuari que queden de les vides i ficcions que han transitat pels espais del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), des de la seva fundació el 1996, fins a la seva sobtada dissolució el 2053 per motius inconeguts i oberts a la imaginació de cadascú.

Com Prospective Actions, es tracta d’una instal·lació interactiva on el públic podrà descobrir, a través d’uns auriculars, una lupa i diversos codis QR que activaran una guia sonora, les realitats i experiències de les piles de roba, teixits i altres peces de vestuari i indumentària en descomposició procedents d’aquest hipotètic TNC del futur. L’artista Sara de Ubieta, que ha col·laborat en el tractament dels teixits, oferirà dos tallers per explicar els tractaments tèxtils que s’han utilitzat en la proposta.

Per altra banda, els alumnes de l’ESAD Quim Palmada, Pol Roig i Mireia Sintes competiran a la secció «Estudiants» amb la proposta El cant de la Sibil·la, una interpretació lliure d’aquest famós cant litúrgic que cada solstici d’hivern profetitza la fi del món. Es tracta d’una estructura transitable pels visitants que durant quatre cops al dia acollirà una acció on el públic que ho desitgi podrà participar activament i jugar a imaginar el destí de la humanitat.

La directora de l’Institut del Teatre, Sílvia Ferrando, qualifica l’assistència a la Quadriennal com una experiència i oportunitat per a les noves generacions, «ja que és un espai de convivència amb professionals de tot el món». Ambdós comissaris coincideixen a assenyalar que el més important de la Quadriennal «és establir un diàleg entre els creadors per eixamplar la mirada». Els equips seleccionats per aquesta edició han estat treballant en els seus projectes durant els darrers tres anys i, igual que en anteriors edicions, es podran consultar les seves instal·lacions a través de la pàgina web de la Quadriennal de Praga.