Un musical centenari

Si és cert que els humans tendim a sublimar la infància, un dels records infantils més sublimats (o sublims, directament) que m’han acompanyat tota la vida és el dels Pastorets de Castellar del Vallès, la meva vila natal.

Estrictament contemporanis dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, Els pastors cantaires de Betlem de Castellar també celebren aquest any el centenari de la seva estrena. A diferència dels de Folch i Torres, que al llarg d’aquests cent anys s’han representat i es continuen representant per tot Catalunya, els Pastorets de Castellar són patrimoni local i molt rares vegades s’han representat fora del poble.

Potser el tret més atractiu que distingeix Els pastors cantaires de Betlem és que són uns Pastorets musicals, plenament adscrits dins la tradició de la sarsuela catalana. Van ser compostos per Joan Abarcat, organista de la parròquia i autor de nombroses partitures que abasten gèneres molt diversos, des d’obres de caràcter litúrgic fins a sainets en la més pura tradició popular.

Si els rabadans Lluquet i Rovelló són la parella còmica de Folch i Torres que durant generacions ha fet les delícies dels catalans d’arreu, per als castellarencs, en canvi, les dues figures centrals de la funció són el Xiripiga i el Xiribec, els rabadans de Joan Abarcat. Acompanyats de tota una rècula de pastors (Elies, Neftalí, l’avi Simó, Samuel…) i un cor de joves pastores que els fan de contrapunt, omplen l’escena amb les seves peripècies, el seu humor i les inevitables ensopegades amb els esperits del mal, un Llucifer i un Escuat que han vingut a la Terra per embolicar la troca i per mirar d’impedir —amb molt poc èxit, com podem suposar— l’arribada del Messies.

Però, com ja suggereix el títol de la funció, aquests pastors de Castellar aprofiten la més mínima ocasió per arrencar-se a cantar (i els dimonis, per no ser menys, també). Els fragments parlats podríem dir que són un pretext, com passa sempre en totes les sarsueles i en tots els musicals que ens són més propers en el temps, per introduir uns fragments cantats que constitueixen el gruix i l’essència de l’obra, i que combinen números a solo, concertats, diàlegs musicals, cors i danses.

«L’obra que ens ocupa», tal com va assenyalar el musicòleg Josep Maria Pladevall, «mostra un aspecte fonamental que no està tractat tan a fons en altres obres d’ambient nadalenc: els pastors de Betlem que ens mostra Joan Abarcat són precisament, i no per casualitat, “cantaires”. La cançó no serà aquí un element decoratiu […….] del qual es pogués prescindir». Ens trobem, segons Pladevall, davant d’«una obra en què la música és més que un accessori o una excusa per a la utilització argumental [……]. Si aparentment la música es presenta com un mitjà, està tractada en la concepció del text i en l’ambició estructural com un veritable fi».

Els pastors cantaires de Betlem es van estrenar a Castellar del Vallès el 31 de desembre de 1916, sota la direcció i batuta del mateix Joan Abarcat, i les representacions nadalenques d’aquesta obra es van anar succeint sense interrupció fins al 1936.

Després de la guerra es van reprendre les funcions així que va ser possible i, amb alguna intermitència, es van seguir representant fins al 1963. Passat un llarg interval d’inactivitat, el Moviment de Colònies i Esplai del poble va recuperar Els pastors cantaires el 1985, en forma d’unes funcions en què s’impliquen infants i pares i que, amb una periodicitat biennal, s’han continuat escenificant fins avui; i és gràcies al voluntarisme i a la constància d’aquesta gent que aquests Pastorets han anat sobrevivint i ocupant un lloc en l’experiència i la memòria de les generacions més joves de les últimes dècades. Avis i néts castellarencs se saben de memòria totes les cançons d’aquest musical nadalenc autòcton.

En ocasió del centenari s’ha creat una comissió amb l’objectiu de dur a terme una posada en escena commemorativa (que tindrà lloc el dia de Cap d’Any, en funció de tarda i nit), sota els auspicis de l’entitat Pedra Fina i el suport de l’Ajuntament, amb un desplegament de recursos musicals, actorals i escènics que vol fer honor a aquests Pastorets locals i a la memòria del seu autor. 

L’espectacle comptarà amb el suport en directe d’una orquestra de músics professionals, i el repartiment es compon d’actors-cantants castellarencs amb una llarga trajectòria escènica i una sòlida experiència musical —ja sigui com a solistes o com a membres de diverses formacions corals—, amb el reforç de joves veus que han vingut de fora i que esgrimeixen un currículum on figura, entre altres coses, la participació en el popular programa Oh Happy Day de TV3.

I no cal dir que, en l’esperit de tots els implicats en la funció commemorativa d’aquest any, hi ha la voluntat i l’esperança que aquests “Pastorets de Castellar del Vallès” puguin arribar a ser un espectacle nadalenc de referència que no sols atregui el públic castellarenc, sinó que adquireixi un ressò i un atractiu més enllà de les fronteres locals.