Enrique Vargas: “Vivim sota l’imperialisme de la mirada”

“El joc és una activitat voluntària que es desenvolupa dins d’uns límits temporals i espacials determinats” explica Johan Huiznga a Homo Ludens. El joc és, també, la base dels espectacles de Teatro de los Sentidos. Una companyia,-tot i que ells mateixos es defineixen com “un col·lectiu de buscadors i preguntaires”-,creada fa més de vint anys per l’antropòleg Enrique Vargas per investigar la dramatúrgia de llenguatge sensorial.

Teatro de los Sentidos busca, entre altres coses, que la relació entre l’artista, l’obra i el públic trenqui la barrera espacial que els separa. I l’element centrar per arribar a aquest estat és, precisament, el joc. “El joc és el que ens permet ser: som homes perquè juguem, sense el joc encara estaríem a l’Edat de Pedra. I, a més, és la transformació d’allò simbòlic. En el joc res és el que sembla i pots transformar allò simbòlic i, alhora, transformar-te a tu mateix”explica Enrique Vargas.

El més important del joc és, per Vargas, el plaer i l’experiència. No el producte final. El mateix que en teatre: “Una obra de teatre t’ha d’escoltar i t’has de sentir escoltat pels actors. És o ha de ser una experiència i no una informació” diu el director. Vargas sosté que, a pesar del que ens ha volgut fer creure la societat i el procés educatiu, la informació no és coneixement. Només les experiències són transformadores, arribar a allò que no sabies que sabies. I, per tant, només les experiències difuminen la línia que separa l’actor del públic.  El problema, segons Vargas, és que “hem oblidat que el teatre és una fàbrica d’experiències” i vivim sota l’imperialisme de la mirada.

Un bon exemple d’aquesta manera d’entendre i concebre el teatre, és Renéixer, el primer espectacle dedicat al món del cava. El muntatge, que es podrà veure del 27 de novembre al 13 de desembre, s’endinsa en l’univers del cava i explora en la memòria dels habitants de Sant Sadurní d’Anoia per recuperar tradicions i records.

Segons la pròpia companyia, Renéixer és un projecte difícil d’explicar donada la seva genuïnitat: experiències en lloc d’espectacles, jugadors i no espectadors, immersió sensorial en comptes de narrativitat, una experiència poètica que parteix de la recerca antropològica i la investigació amb l’objectiu de crear dramatúrgia de la curiositat.

El públic, doncs, recorrerà tot el camí que fa el raïm des de la terra fins que es converteix en vi i, després de tres mesos, torna a renéixer per convertir-se en cava. Una aventura sensorial que obliga a preguntar-se: I nosaltres, com el cava, ens podem reinventar? Podem renéixer?