Primera presentació de la Fàbrica de Futur Barcelona

Bibiana Ballbè, comissària i presentadora del #ffbcn, va presidir ahir un acte al Convent de Sant Agustí on tres dels deu joves talents que participen en el projecte van poder exposar els seus treballs. Educació, arquitectura i urbanisme i menjar van ser els tres àmbits en què es va centrar aquesta primera conferència, que va comptar amb tres experts en la matèria i que tindrà continuïtat amb la presentació dels altres projectes els propers 19 de juny i 3 de juliol.

Una sala plena de gom a gom esperava, puntual, que Bibiana Ballbè donés el tret de sortida a la sèrie de conferències de #ffbcn, l’interessant projecte organitzat en el marc del Tricentenari amb la col·laboració de l’ICUB i de l’Obra Social de La Caixa, que explora i dibuixa el futur des de Barcelona. Com serà l’educació en el futur? Com plantejarem les reformes urbanístiques i arquitectòniques? Què i com menjarem? Aquestes són les preguntes que tres joves talents intenten respondre en els treballs que ens van presentar ahir. La web del #ffbcn centralitzarà tots aquests treballs i serà la base del debat que s’espera acollir durant les properes setmanes.

A l’inici de la conferència, Ballbè va explicar les tres potes del projecte: la plataforma web, els 10 àmbits i els treballs concrets en cada sentit. “En un moment en què tot avança tan ràpid, una visió de futur dibuixada pels joves és molt necessària”, va afirmar. La conferència va donar la possibilitat que els assistents proposessin les seves pròpies fòrmules de futur. Creativitat, cultura, tecnologia, il·lusió, esperança… són només alguns dels ingredients que durant l’acte van ser proposats per conferenciants i públic.

EDUCACIÓ

Adrià Recasens és el jove escollit per tractar l’interessant tema de l’Educació del futur. La seva proposta és molt clara: afegir la programació, el llenguatge que ens permet comunicar-nos amb les màquines, als estudis de primària i secundària. Això ja passa en diversos països del món, com al Regne Unit o Nova Zelanda, i als Estats Units les pròpies empreses tecnològiques com Google o Apple són els grans promotors i inversors d’aquest canvi en el sistema escolar. Recasens va destacar la gran utilitat de la seva proposta, no només per encarar el món laboral o comprendre el nostre entorn, sinó per afavorir el treball mental dels nens, que es veuria molt estimulat per les virtuts de l’ordre i el pensament avançat. Però, com introduïm això en el currículum escolar? Recasens proposa un projecte online on els professors puguin aprendre com ensenyar programació. La idea és que els recursos i les estructures ja hi són, per què tots els centres disposen d’ordinadors, però falta gent que sàpiga ensenyar-ho. Una comunitat de professors que ensenyin i aprenguin a ensenyar programació, on diferents entitats col·laborin per crear plans d’estudis, seria ideal per tal que les escoles tinguin les facilitats que ara no tenen.

Genís Roca, un dels 25 espanyols més influents a Internet, va ser l’expert convidat per tractar el tema de l’educació. Roca es va mostrar en sintonia amb la proposta de Recasens, i va exposar les seves queixes sobre el sistema educatiu actual i, especialment, universitari. L’educació, segons Roca, hauria de transmetre competències: coneixement, habilitats i actituds. Els actuals sistemes educatius es queden només amb el primer d’aquests conceptes, i els resultats acaben sent nefastos: universitats inútils que només serveixen per donar certificats però que no ensenyen. Cal, doncs, reformular la universitat? Roca es va mostrar escèptic. “Algú em va dir que per fer les reformes en un cementiri no pots comptar amb els de dintre”, va explicar amb contundència. “Tot el sistema està completament viciat”. El conferenciant es va mostrar a favor d’un sistema en què s’aprengui parlant i interactuant, coneixent gent i creant converses, doncs és així com s’aprèn realment. “Cal un sistema que doni competències, no únicament coneixements”.

ARQUITECTURA I URBANISME

Les idees del jove Santi Pozo es dirigeixen a solucionar els problemes de la gent de forma immediata. Segons ell, l’urbanisme és com es desplega la ciutat, i la seva obsessió és millorar el transport, per evitar les pèrdues de temps entre els ciutadans. La seva influència pel treball que investiga és la Metodologia Lin, de Toyota: escoltar a tothom per millorar el sistema i reduir despeses. L’essència és no buscar solucions estàtiques sinó una plataforma que monitoritzi tot el que opinen els ciutadans.

L’expert que va donar suport en matèria arquitectònica va ser Claudi Aguiló, que va usar imatges de ciència ficció per explicar allò que no hauríem de voler en un futur: dependència energètica, desigualtat urbana, saturació d’estructures de transport…. Les idees d’Aquiló s’apropen a l’equilibri que aporten les energies renovables i les estructures urbanístiques democràtiques. L’anomenada economia blava va més enllà que la verda: es basa en projectar les formes arquitectòniques per tal que tanquin cicles igual que fa la natura, en una ciutat de persones i no de transports, amb un important pes de l’espai verd en la ciutat i dins els mateixos edificis. S’haurà d’aprendre, per seguir aquest camí, no a destruir-ho tot i començar de nou, sinó a reformular el que ja tenim i donar-li nous usos. En aquest sentit, la casa del futur serà oberta, desprogramada i ben orientada, s’adaptarà als canvis i introduirà la natura entre les seves parets. Una arquitectura lleugera, modular, prefabricada és algun dels sistemes de futur que ens esperen, però de ben segur que no serà l’únic.

MENJAR

Raquel Llamazares va proposar l’impactant projecte de la pastilla que condensa les sensacions d’El Bulli. Alimentació i emoció s’han d’ajuntar irremeiablement en el futur, on s’hauria de donar més prioritat a l’alimentació que la que molt sovint donem. El projecte cinematogràfic ‘El somni’, dels germans Roca, on els 5 sentits de l’espectador són posats a prova, és potser la referència més clara per les explicacions de Llamazares, que va afirmar que s’haurà de “crear el somni personal”.

La conferència de Jordi Barri, del restaurant Teresa Carles, va anar enfocada al nou model al qual l’hostaleria i la restauració s’hauran d’anar adaptant. Ja no és tan sols que la insostenibilitat mundial i els dèficits en salut obliguin a una alimentació saludable, ecològica i conseqüent a la realitat que ens ocupa, sinó que els propis models de negoci s’hauran d’adaptar a nous hàbits. Barri va destacar la importància de la nutrició i l’alimentació en el benestar físic però també psicològic de la ciutadania, i va demanar noves categoritzacions pels restaurants que aposten per un menjar sa, saborós i saludable, que s’allunyin de l’etiqueta de simplement “vegetarià” i que aconsegueixin que els clients descobreixin totes les possibilitats que ofereix la cuina del futur.