Nits de Cabaret al MACBA

Cabaret és una paraula d’origen francès, cambrette, amb significat original de taverna, que es va utilitzar internacionalment per denominar les sales d’espectacles, generalment nocturnes, que solien combinar música, dansa i cançó. Podien incloure, també, actuacions d’humoristes, il·lusionistes, mims i moltes altres arts escèniques. A Joan Brossa li interessava el cabaret, el music-hall i l’striptease per la concreció física d’uns actors que no interpretaven papers, sinó que executaven accions relacionades amb el transformisme o la prestidigitació.: «Al music-hall l’actor és un artesà que demostra les seves habilitats […] l’executant no fingeix, fa una cosa molt concreta, com al circ…». A partir d’aquests gèneres banals i ordinaris, Brossa aprofità la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden alterar per promoure en l’espectador un impacte visual i, en molts casos, incitar una rialla.

El MACBA, dipositari de bona part del llegat de Joan Brossa, ha presentat els dies 9 i 16 de novembre, per segon any consecutiu i en un espai tan singular com el Convent dels Àngels, una proposta escènica plena d’humor intel·ligent i de variétés. Comissariat per Pablo Martínez i Magüi Dávila, malden per recuperar la ironia i l’esperit subversiu del cabaret, entès a la manera del poeta, és a dir, elevant a categoria de cultura un espectacle que dissipa diferències de classe i capgira les jerarquies artístiques. La diversitat dels intervinents i la barreja de generacions, tant a l’escenari com a la platea, es dilueix en el magma de la multitud gràcies a l’alcohol, la disbauxa i el frec esporàdic. És per això que les dues edicions del Cabaret s’han inspirat en la màgica capacitat de sorprendre per la via del transformisme. Una metamorfosi -a la qual només tenim accés quan s’apaga la llum del dia- com a principal dels ingredients amb què Cabaret explora aquest meravellós laberint d’identitats.

Música i variété s’integren en un únic escenari i una sèrie d’artistes convidats de procedència diversa amenitzen el personal, conduits amb lluentó per les mestresses de cerimònia Cris Blanco + Cor Amateurismes. Intervenen figures consagrades del cabaret, algunes amb un historial més de barriada o de underground, i artistes contemporanis d’altres disciplines.

En el Cabaret d’enguany hi han participat una vintena llarga d’artistes entre els quals destaco Rodrigo Cuevas, que presentà El mundo por montera, un toc d’atenció sarcàstic en format de sarsuela bufa. Brigitta Lamoure, un dels transformistes més reconeguts en l’actualitat, molt proper al gran públic pel personatge còmic que interpreta al programa Codi de barris de Betevé. Gilda Love, mítica icona de la Barcelona més transgressora i «canalla» de les dècades dels setanta i vuitanta. Úrsula Martínez coneguda pel fet de «treure’s mocadors de la vagina!». Woolman Family, travestis d’humans que diuen ser la cola social que ajuda a la unió entre les persones. La Terremoto de Alcorcón, vedet, firaire, varieté-ra i hostalera, que inicià la seva carrera en el racó més profund de les Balears amb Diabéticas Aceleradas. Merche Mar qui al llarg de divuit anys ha actuat al Molino compartint escenari amb altres grans figures de la talla de Johnson, Escamillo o Amparo Moreno. Dada/s que han presentat una performance on tracten de fer alguna cosa precària amb elements que podrien considerar-se trash i dient-nos que «el que acumulem ho deformem i ho reinventem». Tergiversar, doblen la veu de la cantant Madonna amb textos d’allò més hilarants. Víctor Guerreo, mestre de cerimònies i presentador que ha treballat en el món del cabaret els setanta i vuitanta i esdevé una de les primeres figures…

Actuacions totes elles de molta qualitat, molt treballades però, sigui dita la veritat, la majoria amb un flaire brossiana molt difós. Però no ens amoïnem perquè en un Cabaret el que compta és gaudir de la festa desenfrenada, dins un ordre, és clar, i amarar tot el personal d’efluvis etílics i altres glòries.

El sarau sempre s’allarga entrades les hores petites i, servidor, encantat de gaudir d’aquest locus amoenus, marxava a pas insomne pensant que a l’amic Joan Brossa potser li hauria agradat embadalir-se a la pista d’un Cabaret amb rèpliques dels suggestius moviments de «la musa de la transició», Christa Leem, o descobrir «algú més ràpid» que en Frégoli o, senzillament, emocionar-se amb el glamour i «artesania» dels Raluy.

Un bon espectacle per unes nits màgiques. Esperem tornar l’any vinent amb més burlesca. Llarga vida al Cabaret!