Les 10 propostes del TNT que has de veure

Aquest dijous 30 de setembre es dona el tret de sortida al Terrassa Noves Tendències, que fins al 3 d’octubre oferirà la possibilitat de gaudir de 22 espectacles en diferents espais de la ciutat. Sota la direcció de Marion Betriu, el TNT ha omplert la seva programació de missatges crítics cap a allò que necessita un canvi de perspectiva en la societat. Des de Núvol us presentem 10 espectacles que no et pots perdre.

Se respira en el jardín como en un bosque

El Conde de Torrefiel s’allunya de la convencionalitat d’aquells espectacles en què el públic s’asseu i mira amb Se respira en el jardín como en un bosque, una experiència pensada per a tots els públics que reflexiona sobre el mateix fet escènic. Tania Beyeler i Pablo Gisbert construeixen un bosc simbòlic en què l’espectador juga el rol d’observador al mateix temps que el d’intèrpret. Combinant moments en què es mira i moments en què s’actua, El Conde de Torrefiel pretén brindar a l’assistent un exercici escènic individual per rumiar sobre què és el teatre i la creació d’universos que se’n deriva d’aquest.

Aquellas que no deben morir

Buscant l’equilibri entre la ironia i el ridícul i en un context de pandèmia en què la mort s’ha convertit en una realitat ben present, Las Huecas han donat llum a Aquellas que no deben morir. Utilitzant el to de denúncia que caracteritza aquest col·lectiu, aquest projecte parla sobre el negoci i l’economia que rodeja el tema de la mort, la vulnerabilitat dels cossos i la fragilitat. Durant 60 minuts es barregen símbols funeraris, danses rituals i altres elements que configuren una crítica cap al capitalisme. Més enllà de formar part de la programació del TNT, Aquellas que no deben morir també es podrà veure a l’Antic Teatre del 14 al 24 d’octubre.

Mix

La Barcelonina Laia Estruch fa uns quants anys que explora la frontera entre les arts visuals i l’acció performativa i experimenta les possibilitats de la veu a cappella i el teatre sense teatralitzar. Mix és una producció del Festival Domingo de La Casa Encendida de Madrid en què la veu es converteix en la principal protagonista. Aquest espectacle aposta per un solo en què l’artista ens convida a fer un recorregut sonor per les diferents veus amb les quals ha anat treballant prèviament en els seus projectes, des del seu debut el 2010 fins a l’actualitat. Mitjançant un mix de fragments i modulacions vocals de projectes anteriors, Estruch submergeix a l’espectador en una profunda investigació entre cos i veu en relació amb l’escultura i el caràcter performatiu del llenguatge.

It don’t worry me

El gener de 2020 l’escena teatral catalana va poder gaudir de la col·laboració de la companyia Atresbandes i Bertrand Lesca & Nasi Voutsas amb l’estrena d’It Don’t Worry me. Aquest espectacle ha trepitjat diferents escenaris i ara torna formant part de la programació del TNT. Com si es tractés d’una sessió de teràpia, i a través d’un format de metateatre, aquesta performance versa al voltant de temes actuals com la tensió entre la correcció i la llibertat o la fricció entre art i correcció política. Dos intèrprets donen el tret de sortida a l’espectacle adoptant el rol de comentaristes que dialoguen sobre la mateixa obra de teatre. D’aquesta manera, i en un context en què problemàtiques com la censura estan a l’ordre del dia, el projecte empeny al públic a pensar en les raons que ens porten a callar, sigui per un excés de responsabilitat o prudència o per una qüestió de bones formes.

We are (t)here

L’objectiu principal d’Aurora Bauzà i Pere Jou és el de fer música, ara bé, no ho fan de qualsevol manera. A We are (t)here l’escena s’omple de diferents cossos que envaeixen l’espai i de repeticions sonores; corporalitat i so es converteixen en peces d’un mateix llenguatge. Bauzà i Jou compten amb la col·laboració del coreògraf Alessandro Sciarroni, cosa que els permet explorar més a fons noves formes de relació entre veu, so i acció. La peça ens mostra un cos atrapat, un subjecte que està en conflicte amb la seva identitat; i aquesta trama, combinada amb un llenguatge escènic que ens presenta nous horitzons semàntics, sacseja les velles relacions i jerarquies, una crítica constant en les peces d’aquest duet d’artistes.

PARAMECIS I METEORITS. Understory: episodi 1

Entre els diferents objectius que s’ha marcat l’edició anual del TNT en destaquen dos; canviar la forma en què nosaltres ens relacionem amb el nostre entorn, i establir vincles amb el públic i les iniciatives locals. Paramecis i meteorits. Understory: episodi 1, la primera peça d’una sèrie de l’escenògrafa Xesca Salvà i el dramaturg Marc Villanueva, s’adhereix a aquestes dues intencions del festival. L’espectacle gira entorn la figura de Lynn Margulis (1938-2011), una biòloga nord-americana que va destacar per una teoria sobre fongs i bacteris. El tàndem d’artistes ha perfilat a Margulis mitjançant converses amb una sèrie de biòlogues locals, que animen al públic a impregnar-se d’aquesta figura protagonista i de les seves teories. Segons la nord-americana, la Terra és una enorme xarxa d’interdependències, Salvà i Villanueva s’aferren a aquest argument i llencen una proposta que desbanca la mentalitat antropocèntrica actual.

La llista

La programació anual del TNT inclou diversos espectacles que reflexionen sobre el mateix fet escènic, La Llista de Quim Bigas n’és un. Partint del concepte “llista”, un lloc on, segons el coreògraf català, es troben per primera vegada i comencen de zero una sèrie de paraules, se’ns convida a entendre el fet escènic com un espai de trobada i de creació de relacions. Durant una hora i quart, l’espectacle converteix l’entorn on es desenvolupa en el que és pel mateix autor de l’obra una llista: un espai creat per a la col·lectivitat, l’imprevist i el present. Bigas compta amb la col·laboració de Vincdesdevenir, un grup de joves que es va agrupar per un projecte de l’anterior edició del TNT, i també amb la participació de Montse Salda, fundadora de Rodamón, companyia amateur de la ciutat dissolta actualment.

Parné

Glòria Ribera agafa el cuplet, el gènere musical que ha mamat al llarg de tota la seva vida, i l’omple d’innovacions per reivindicar-ne la importància i vitalitat. Tot i que el cuplet és un estil musical que actualment sembla inexistent al nostre territori, Catalunya sempre ha tingut un vincle estret amb les cupletistes, només cal tenir en compte la història del Paral·lel. La cantant guissonenca trenca amb la convencionalitat d’aquest gènere barrejant els estils tradicionals del cuplet amb noves tendències i omple les seves cançons de missatges reivindicatius. Gènere, poder, crítica al capitalisme, ironia, revolta i emancipació són alguns dels ingredients principals que destaquen a Parné, un espectacle que sense perdre l’essència clàssica dels cuplets, els carrega d’aire fresc. L’Oriol Puig Taulé el va veure fa poc a FiraTàrrega i assegura que “tot en Parné funciona la mar de bé.” Després del TNT, l’obra també es podrà veure a l’Antic Teatre (del 18 al 20 de novembre) i al Temporada Alta (10 de desembre).

El camping de las delicias

El públic infantil també està convidat a gaudir de la programació del festival. Enguany el TNT-Kids compta amb tres projectes pensats exclusivament per infants; El Cámping de las delicias n’és un. El col·lectiu Desplegándose, que fa temps que treballa amb públics d’aquesta edat, animen a infants d’1 a 3 anys a desenvolupar la seva autonomia a través d’una sèrie de jocs i materials. Dins de tendes de campanyes, els petits tenen l’oportunitat d’experimentar i establir connexions amb allò que troben i les emocions que els desperten. El col·lectiu recomana que els infants puguin viure l’experiència amb l’autonomia més gran que els sigui possible, tanmateix, les famílies que acompanyen al públic infantil poden intervenir en cas que sigui necessari.

Una imagen terrestre

Després d’un descans de dos anys que els ha servit per respirar aire fresc, retrobar-se i escollir nous objectius, la companyia andalusa Vértebro torna als escenaris i ho fa amb Una imagen terrestre. Aquesta proposta, com la resta d’espectacles del col·lectiu, planteja una problemàtica social: la sobrepoblació. La vida humana és superior a qualsevol altre tipus de vida? Aquesta és la pregunta que pretén llençar aquest espectacle que, servint-se de cossos en moviment, llums i una banda sonora a càrrec d’Isabel do Diego, busca despertar tensió en el públic i certs dubtes existencials.