it don’t worry me

Primera part de Signat Patrick Watson, un projecte conjunt de la companyia Atresbandes amb Bertrand Lesca i Nasi Voutsas.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El gener del Teatre Lliure va de catarsi. La temporada passada, encara sota la direcció de Lluís Pasqual, el teatre va viure una petita crisi arran de l’estrena d’Àngels a Amèrica, producció dirigida per David Selvas, que en el repartiment va donar a un actor blanc un paper que Tony Kushner havia pensat per a un actor negre. El fet, que fa uns anys hauria colat, va causar tant escàndol que posteriorment David Selvas, compungit, va reunciar al premi Butaca. Podeu recuperar aquí una mostra d’aquella polèmica.

Ara, quasi un any després i havent encetat una nova etapa amb el director Juan Carlos Martel, el Teatre Lliure ha programat una estrena mundial que podria ser catàrtica per a la institució. it don’t worry me, de la companyia Atresbandes, que es podrà veure del 16 al 19 de gener a Montjuïc, es proposa explorar els límits de la correcció política i la seva relació amb l’art. Aquest projecte tanca la programació de cinc espectacles que la companyia Ruta 40 ha anat presentant des del novembre a l’Espai Lliure. Georgina Oliva, directora de programació i continguts, feia ahir un balanç positiu de l’experiència de cedir una part de la programació a una companyia resident. S’hi han pogut veure espectacles arriscats que si no es programessin en un teatre públic potser no es podrien exhibir i pels quals lamentablement no tenim un circuit teatral alternatiu que en faciliti la gira, com exposava aquesta setmana Andreu Gomila al Temps de les Arts.

La companyia Atresbandes (de la qual us hem parlat ja altres vegades a Núvol) va aquí de bracet amb Bertrand Lesca i Nasi Voutsas, dos actors i creadors amb base a Anglaterra. Atresbandes “s’ha caracteritzat per l’exploració de nous llenguatges i maneres de representar la realitat, i per la seva constant interrogació sobre quin és el sentit de l’art avui”, diu Albert Pérez Hidalgo, un dels tres membres d’aquesta companyia formada també per Mònica Almirall i Miquel Segovia. “Atresbandes s’ha distingit per propostes de risc que haurien de deixar de ser de risc”, remata Pérez.

“El punt de partida it don’t worry me va ser la trobada al Fringe del festival d’Edimburg, on van coincidir amb Bertrand Lesca i Nasi Voutsas”, explica Mònica Almirall. “Vam veure molts espectacles i vam començar a parlar de la possibilitat de fer una cosa junts. Ens va interessar abordar la qüestió de la correcció política, i com les diferències culturals determinen els límits del que es considera correcte, tot vinculant-ho a la teatralitat. Què es pot dir i què no? Com ens mirem obres d’at antigues des d’una mirada actual? Quines sàtires hem deixat de fer, des de l’atemptat de Charlie Hebdo?”, es pregunta Almirall.

“Totes aquestes preguntes ens porten a un interrogant més gran: “Quina és la responsabilitat de l’artista ara i aquí?”, diu Nasi Voutsas. “L’obra parteix d’una situació molt senzilla. Un parell de persones entren a escena, irrompen en aquest espai buit que és l’Espai Lliure, on una funció està a punt de començar. Aquests dos comentaristes parlen de l’espectacle que faran, perquè ells mateixos són també actors de l’espectacle que estem veient”, diu Bertrand Lesca. En aquesta mise en abime metateatral, “l’espectacle que es comenta a si mateix en el mateix procés d’esdevenir performance. Hi ha un pastiche de teatre contemporani, autoreferencial, sobre el mateix teatre”, diu Lesca. I a partir d’aquí comença el joc per dotar de sentit tot el que està passant a l’escenari, i que a vegades és difícil d’explicar. La funció entrarà en una dinàmica diferent a la segona part, que no podem desvelar, en què les intervencions del públic ens portaran a un clima políticament incorrecte”.

Havent anat d’una banda a l’altra, Bertrand i Voutsas detecten que tant la conversa sobre l’art com els límits de l’humor són diferents d’un país a un altre. El grau de correcció determina en certa manera la recepció que en farà el públic. “Tenim la sensació que aquí a Catalunya hi ha una tolerància més laxa en molts apectes que a Anglaterra, on plantejar un espectacle sobre la correcció política ja seria en si mateix problemàtic. A Anglaterra l’artista és molt conscient a l’hora de calibrar quina serà la reacció del públic. Un experiment erroni en aquest sentit podria pagar-se molt car i portar-te a no poder actuar mai més. Per exemple a Anglaterra seria inconcebible que una companyia com la nostra, formada per gent blanca, plantegés una obra sobre el conflicte racial”. Bertrand i Voutsas tenen la percepció que aquí a Catalunya la discussió sobre com serà rebut un espectacle no és tan determinant a l’hora de tirar endavant projectes teatrals, però no és menys cert que es va imposant també a Catalunya la necessitat de fer un teatre inclusiu, que representi tots els col·lectius de la societat, també els més racialitzats, com es va demostrar l’any passat amb la polèmica d’Àngels a Amèrica.

En qualsevol cas, Bertrand i Voutsas també plantegen si el teatre pot o ha de ser un vehicle per al canvi social o si es pot permetre de ser només art. “Cal donar cabuda a noves veus, sí, però no fer-ho per correcció política, ni dedicar-se a predicar o a dir a la gent el que ha de pensar, seria un mal camí. Cal evitar el perill de caure en la hipocresia de l’autocomplaença en la pròpia virtut. Arriba un punt absurd en què si critiques un espectacle basat en paràmetres de correcció política et converteixes en un reaccionari”.

El Teatre Lliure acaba el mes amb una bona dosi de catarsi. Després de les funcions de it don’t worry me, que s’estenen fins al 19 de gener, el Teatre Lliure acaba el mes amb un cicle internacional de set espectacles que, aplegats sota el títol de Katharsis, es podran veure entre el 22 i el 31 de gener a l’Espai Lliure de Montjuïc. Trobeu tota la informació aquí.

Podeu comprar les vostres entrades per it do’t worry me al web del Teatre Lliure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació