Joc i resistència a la Fabra i Coats

Dimecres 14 de febrer, una cinquantena llarga de persones ens reunim a la Fabra i Coats per assistir a una de les sessions del cicle «Feedback» on els artistes residents de la Fàbrica de Creació ofereixen mostres públiques i gratuïtes dels seus processos creatius tot esperant un retorn constructiu per part del públic. És Sant Valentí, però preferim celebrar-ho compartint l’amor que sentim per les arts en viu. En el fons, el nostre dia dels enamorats sempre serà Sant Jordi. A cada sessió, el «Feedback» mostra el treball d’una parella de projectes residents; en aquesta ocasió veurem les propostes de La Sala de Escritores i Las Calatrava, dues companyies acomboiades per la periodista cultural Alba Cuenca Sánchez que farà d’amfitriona de tota la jornada i exercirà com a presentadora i dinamitzadora del diàleg posterior entre públic i creadors.

Abans de començar, Juli Moras, Matias Lo Cascio i Nuris Blu, els tres integrants de La Sala de Escritores, ens conviden a «viure l’experiència» i a deixar-nos portar. Han preparat una mena d’instal·lació o performance participativa, titulada Putreficción, on la implicació (o no) del públic és clau. Abans d’entrar en una de les grans sales de la planta baixa de la Fabra i Coats, poblada de columnes blanques i cortinatges foscos, ens demanen que ens «alliberem» i «siguem com nens». I, certament, durant els pròxims vint minuts jugarem com a infants.

Al «Feedback» la majoria de les companyies hi fan provatures. Mai presenten una peça tancada i definitiva, sinó que aprofiten aquest espai per experimentar quina és la millor manera de transmetre, escènicament i artística, allò que han teoritzat durant els seus processos d’investigació. Com assenyala Cuenca al programa de mà de la jornada, es tracta «d’una prova del que pot arribar a ser», d’aterrar la teoria en la pràctica i de validar o desmentir els camins empresos durant la creació i, si escau, modificar-los per a obtenir un millor resultat. Aquest cicle, on la relació amb el públic s’integra com a part del procés creatiu dels artistes, és idoni per fer-ho. És per això que la figura d’un professional de la comunicació com l’Alba Cuenca és cabdal. Vinculada a la plataforma Recomana, a la revista Entreacte i a l’agrupació de crítica jove Novaveu, l’acompanyament que brinda a artistes i espectadors és indispensable, perquè ens ajuda a contextualitzar millor tot allò que veiem i experimentem.

La gent de La Sala de Escritores ens proposen un joc amb l’objectiu d’ajudar-nos a desconnectar del món digital. Entrem en un espai fosc, il·luminats per la llum de les llanternes dels mòbils, per tot seguit apagar-los i deixar-los de banda. Després d’uns breus instants de presa de consciència corporal completament a les fosques, una tènue il·luminació dirigeix l’atenció dels presents cap a una instal·lació de fils vermells amb notificacions penjades. Els més curiosos si atansen i, de mica en mica, comencen a actuar de forma peculiar.

Com la tortuga de Momo o el pastís i el flascó d’Alícia, les notes ens conviden a obrir-les i ens suggereixen diversos reptes. En pocs segons la sala s’omple de gent que riu, salta, balla, pica de mans, miola o borda sense cap motiu aparent. La disbauxa s’interromp quan, al cap d’una estona, un nou focus ens descobreix una taula circular plena de retalls de diaris i revistes que conviden el públic a compondre les seves pròpies paraules i frases en un exercici de collage col·lectiu. Finalment, un dels membres de la companyia ens convida a posar fi a l’experiència amb un acte destructiu que esborrarà d’un sol cop totes les creacions efímeres que han sorgit en aquest breu lapse de temps a l’espai en penombra.

Al col·loqui posterior descobrirem que hi ha gent a qui la proposta de La Sala de Escritores la descol·locat completament i d’altres que s’hi han sentit molt a gust, però el cert és que, per molt divertida que fos l’experiència, a la companyia li cal perfilar millor la seva justificació. Ens expliquen que, per a ells, el concepte de «pudrició» indica el retrocés d’allò «orgànic», és a dir el cos, enfront d’allò «transgènic», en aquest cas, el món digital. I si bé és cert que durant la performance tots hem connectat amb el nostre cos i hem executat diverses accions físiques, no és menys veritat que la reflexió sobre la desconnexió del món digital només ens ha arribat quan els mateixos artistes l’han verbalitzada. Com indica algú durant la conversa final: «la instal·lació era viva, però no generava prou espai de reflexió crítica ni convidava a tothom a participar-hi de forma amable». Heus aquí una línia de millora per a Putreficción.

Abans d’aquest col·loqui final, però, ens vam submergir, a la sala del costat, dins la peça Kenòpsia de la companyia Las Calatrava. Aquest projecte va ser un dels beneficiaris de la darrera convocatòria de les Beques SOS Cultura de la Fundació Carulla i fa pocs mesos el vam veure, en forma força embrionària, al festival Escena Poblenou. Allà, Nil Martín, Laura Riera, Cristina Sanz-Gadea i Júlia Valdivielso ens van presentar una acció comunitària al carrer, a mig camí de la manifestació ciutadana espontània i d’una cercavila informal. A la Fabra i Coats, en canvi, les filles bastardes de Santiago Calatrava han volgut explorar com funciona el seu dispositiu escènic en un recinte tancat, és a dir, una possible translació del seu espectacle del carrer a sala.

Al col·loqui posterior, els creadors de Kenòpsia confessaran que encara no tenen del tot clar el format final de la seva peça i que encara ho estan investigant. Esperem que les conclusions que hagin pogut extreure del «Feedback» els ajudin a decidir-se. El que sí que tenen clar, com els seus companys de La Sala de Escritores, és que volen una interacció directa amb el públic, però a diferència de la proposta anterior, Las Calatrava ens presenten una dramatúrgia més lligada tot i que encara inconclusa. Retrobem les pancartes amb cites de polítics, arquitectes i urbanistes il·lustres que ja vam veure al Poblenou –aquest cop recolzades a les columnes de la Fabra com si fóssim en una exposició d’art– i, de seguida, irrompen a escena en Nil Martín i la Laura Riera per mostrar-nos diversos exemples sobre l’especulació urbanística.

Kenòpsia és un terme que prové del grec i que descriu l’atmosfera trista d’un lloc que havia estat ple de vida i que ara es troba abandonat, com aquell aeroport valencià sense avions o el mateix recinte de la Fabra i Coats que encara no ha acabat de definir del tot els seus usos. Després de fer-nos escollir entre unes quantes falses dicotomies, un programari de la companyia dissenya la ciutat ideal que hem escollit la cinquantena de persones del públic. El resultat és que volem viure en un indret pacificat, amb moltes zones verdes, ple d’equipaments culturals, espais comunitaris i moviments veïnals, però, malauradament, hipergentrificat, massivament turístic, lleig i decadent i on sovint regna la inseguretat.

En aquesta vida no es pot tenir tot, venen a dir Las Calatrava. No pots tenir un forn de pa Turris a cada cantonada i, alhora, evitar que puguin els preus dels lloguers de la teva zona. No pots queixar-te perquè construeixin un equipament cultural com la Fabra i Coats al teu barri i, a la vegada, ser-ne artista resident dues temporades seguides. O sí? Sobre aquestes dicotomies estan treballant i, al final de la seva mostra, una pregunta queda suspesa en l’aire: el sector cultural contribueix a fer créixer o a frenar la gentrificació?

Sigui com sigui, si alguna cosa tenen en comú les dues peces que vam poder veure al «Feedback» el dia de Sant Valentí és la seva aposta per la col·lectivitat com a eina de resistència, ja sigui contra l’auge del món digital o contra els nyaps arquitectònics i urbanístics. Estimant-nos i escoltant-nos més els uns als altres, podem millorar i canviar un futur desesperançador i, precisament, això és el que van fer els artistes residents de la Fabra i Coats: estimar-nos i escoltar-nos. I és el que continuaran fent fins al dia 27 de març, quan tindrà lloc la darrera sessió del cicle «Feedback».

La pròxima sessió del «Feedback» tindrà lloc el dimecres 6 de març i acollirà el projecte musical de SINCRO i la proposta escènica de Lunática Teatre. Els moderadors de la sessió seran el mateix Nil Martín, que també és periodista cultural al programa Plaça Tísner de Betevé i a diversos pòdcasts de Ràdio Primavera Sound, i l’actriu i comunicadora Judit Martínez, vinculada a Recomana i a Novaveu.

Podeu consultar totes les sessions del «Feedback» en aquest enllaç.