Darrere els bastidors

Una proliferació de pòdcasts de l’escena teatral catalana donen veu i posen paraules a tot allò que passa dalt i baix dels escenaris

Núria Escribà Planes

Núria Escribà Planes

Comunicació i pensament contemporani.

Els llums s’han apagat, el teló s’ha deixat caure i el teatre ha decidit precipitar-se de la palestra i travessar el pati de butaques fins a arribar a nosaltres. Aquesta vegada, en format pòdcast. Convertint així l’experiència teatral en un acte de revelació que, com un secret a cau d’orella –d’aquells que no saps guardar–, ens descobreix tot allò que s’amaga darrere els bastidors, al contraplà de l’escena, al revers del guió. Així és com se’ns situa en una conjuntura perillosa; allí on els límits entre la realitat i la ficció han quedat desdibuixats, fent-nos partícips d’un espectacle narratiu on diferents veus de l’escena teatral catalana ens ensenyen que darrere la polsosa cortina de vellut vermella, s’obre una panoràmica artística i cultural tan àmplia que, per molt que parlem sobre teatre, mai no arribarem a dir-ho tot. I sense màscares, ni guions, ni assajos previs, professionals i aficionats del món del teatre aconsegueixen erosionar aquella quarta paret que separa el públic de l’escena. I ho fan a través de múltiples converses que furguen entre totes aquelles anècdotes que els han acompanyat dins i fora dels teatres.

Collage de Laia Serch.

El pòdcast de Recomana

Des de Recomana, la plataforma que acompanya el públic de les arts escèniques per guiar-lo i orientar-lo dins del viver cultural, han impulsat un pòdcast de la mà d’artistes, professionals de la crítica i del periodisme escènic. Entre entrevistes i converses que remenen històries que un comença a escoltar amb la boca cada vegada més oberta, ens posen al dia d’aquells espectacles en cartellera que no ens podem deixar perdre.

El pòdcast de Fila Zero

Amb poca innocència i la frescor precipitant-se per les seves venes, els joves de Nova Veu, el grup millennial i genZ de Recomana, han impulsat Fila Zero. Un projecte que funciona com una espècie de fanzine que recull tots aquells retalls i detalls sobre el món de la faràndula. Una proposta que des d’una mirada relaxada i amb una naturalitat que els fa estranyament propers, ens atansen al món del teatre, les arts vives i la cultura, en la seva definició més àmplia. 

Els Imprescindibles de Teatre Barcelona

Des de Betevé i el Teatre de Barcelona, l’Andreu Rami i el Rubén Garcia ens inviten al seu vídeo pòdcast: Els Imprescindibles. Una proposta on, amb una peculiar barreja de mordacitat, sensatesa, humor i provocació molt ben mesurada, ens parlen d’arts escèniques, cultura, i molta cháchara. I sota el pretext d’haver de parlar de teatre, els Imprescindibles repassen la cartellera teatral barcelonina per encetar el que podria ser una sobretaula entre amics on, amb el que tu trigues a fer-te un cafè, et recomanen tots els espectacles que no t’has de deixar perdre per a res.

El Barra Lliure

Com si repenjats a la barra del bar ens coléssim a les converses d’aquells que fan una cervesa a la nostra vora, al Barra lliure, el pòdcast del Teatre Lliure, ens invita a formar part d’aquest espai de trobada, de brindis i de debat; presentat per la periodista Anna Pérez Pagès amb la col·laboració de Bernat Reher i amb Anna Mauri a la realització sonora. A cada episodi s’enceta una conversa distesa amb l’equip artístic de les produccions pròpies de la temporada, on allunyats dels focus dels escenaris, ens parlen dels processos de creació, els materials de recerca, els assajos i les funcions.

El pòdcast del Teatre Nacional de Catalunya

Com un acte de professió, sincer i intuïtiu, el pòdcast del Teatre Nacional de Catalunya és una rigorosa proposta que aprofundeix en els espectacles de la mà dels seus directors per endinsar-nos en les múltiples capes, contradiccions i lectures de cada funció. Una conversa que dona veu i posa paraules a tot el que s’escapa del nostre camp visual amb tanta sensibilitat i meticulositat que aconsegueix convertir l’experiència teatral en alguna cosa molt més profunda.  

El pòdcast del Temporada Alta

El festival de tardor de Girona i Salt va estrenar el seu pòdcast en la seva darrera edició. Coordinat pel periodista cultural Jofre Font, cada episodi està dedicat a un tema, que es vincula a diversos espectacles del Temporada Alta tot conversant amb alguns dels seus protagonistes. Els capítols de la primera tongada estan presentats pels crítics i periodistes culturals com Jofre Font, Neus Molina, Gema Moraleda, Xavi Pardo, el nuvolaire Oriol Puig Taulé o Laura Serra.

El Zoo de vidre d’Andreu Gomila

Sota aquest títol manllevat del gran dramaturg estatunidenc Tennessee Williams, el poeta, escriptor, crític literari i periodista mallorquí Andreu Gomila fa temps que desgrana les intimitats del panorama escènic català en un pòdcast dedicat a les arts escèniques produït per El Temps de les Arts. Des de l’any 2020, Gomila ha entrevistat alguns dels creadors i artistes més destacats de l’escena contemporània catalana, des de Blai Mateu a Calixto Bieito, passant per Llàtzer Garcia, Denise Duncan, Àlex Serrano, Àlex Rigola, Magda Puyo o Carme Portaceli, entre altres.

Sota l’iceberg de Martí Figueras

Tot i que no és exclusivament teatral, el pòdcast que el col·laborador i crític escènic de Núvol Martí Figueras fa per El Temps de les Arts, sovint abasta moltes professions escèniques, des de cartellistes i productors, a escenògrafs, coaches i traductors. Figueras es proposa fer emergir, a través del diàleg i la conversa amb diversos professionals culturals, aquells oficis artístics menys coneguts o que, sovint, queden ocults per a bona part del gran públic.

Són moltes les idees que queden esbossades i encara més els suggeriments teatrals proposats per aquesta proliferació de veus culturals. Totes elles ens parlen amb tonalitats, ritmes i formats diversos sense cap mena de pretensió d’anar a l’uníson. Però tot i les seves diferències, les seves aportacions sonen com una mateixa veu. La veu d’una consciència col·lectiva que funciona com un homenatge a l’escena teatral i insisteix en la necessitat de rescabalar, ni que sigui només una mica, la seva realitat. Per tornar a omplir les sales, esgotar les seves localitats i apagar els telèfons perquè la funció ha començat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació