Aquest jovent no hi toca

El grup de joves crítics Nova Veu ha publicat el primer número del fanzine 'Fila Zero'.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

La cartellera teatral està, ja ho sabeu, aturada. La premsa en paper, qui ho diria, en estat comatós. La crítica escènica s’ha convertit en l’últim mico, a la majoria de mitjans. Suma-li una pandèmia sanitària global. Doncs bé: els amics de Nova Veu, el grup millenial i Gen Z (entre 18 i 30 anys) de Recomana.cat, han decidit publicar un fanzine: Fila Zero. Sí, sí, com ho sentiu. Un fanzine. En paper. En ple 2020. Sobre arts escèniques. Si aquest jovent no està ben boig, que baixi ara mateix Santa Mary Santpere i ens canti un cuplet a cau d’orella.

Els membres de ‘Fila Zero’. Disseny: Anna Molinet.

Ara fa una setmana, la plataforma Recomana i la revista Entreacte van organitzar un debat sobre la crítica escènica, via Zoom. Va ser una conversa entre representants del ram del paper (Laura Serra, cap de cultura de l’Ara, Juan Carlos Olivares, crític de La Vanguardia), el dramaturg Guillem Clua i l’acadèmica Mercè Saumell, moderada pel sempre elegant Manuel Pérez i Muñoz (el periodista cultural més ben pentinat de Catalunya). Mentre ells debatien sobre l’estat de “la germaneta pobra de la crítica” (la definició és meva), un grup d’espectadors i teatraires professionals seguíem el debat a Youtube i fèiem comentaris de tota mena, a mig camí entre la pregunta seriosa i l’aportació eroticofestiva. L’endemà del debat, servidor de vostès va anar a recollir el seu exemplar (en paper!) de Fila Zero, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, un dels punts de recollida del fanzine a Barcelona.

Fila Zero fa patxoca. Coordinat per Nil Martín i Anna Molinet, l’edició és a càrrec del primer i el disseny i les il·lustracions són de la segona. Estem davant d’una publicació d’una gran qualitat, tant en forma com en contingut, cosa que posa en crisi, un cop més, l’etern debat entre la professionalitat i l’amateurisme. El rigor i l’exigència amb què està fet aquest fanzine fan que pugui competir perfectament en la lliga de les publicacions culturals. Podria ser la revista d’un festival, o el suplement dedicat a les arts escèniques de qualsevol mitjà. La seva periodicitat semestral (i la situació actual, és clar) fan que Fila Zero eviti la crítica d’espectacles i estigui centrat en articles de fons i d’opinió. En aquest present convuls que estem vivint, on l’estrena d’un espectacle pot coincidir (gràcies al nostre Govern) amb la darrera funció, no tindria cap mena de sentit una publicació lligada a la cartellera. Fila Zero és una revista que haurien de llegir tots aquells que treballen en les arts escèniques, des de la cultura de base fins a les altes institucions, i tota aquella persona interessada en el fet teatral.

Imatge gràfica de ‘Fila Zero’. Disseny: Anna Molinet.

Anem al gra. Les seccions de Fila Zero que trobo més estimulants són aquelles que connecten amb el caràcter jove de la publicació: estem davant d’un fanzine sense anuncis, publicat amb Creative Commons i que es ven a preu de cost (3 euros). Tot costa, gent. Em refereixo a apartats com Noms propis, que posa el focus sobre artistes joves, La tieta va al teatre (columna que promet molt) o articles sobre la cultura de la cancel·lació. A dalt de tot del meu podi particular poso la imprescindible secció Jurassic Park (Els dinosaures de la cultura), que divideix els nostres sauròpsids teatrals en les categories següents: “Espècies protegides”, “En perill d’extinció” i “Fòssils”. Així sí, amigues. A casa som deixebles (entre diversos mestres escènics, cronistes pretèrits i dives nostrades) del gran crític televisiu Ferran Monegal, que sempre ha defensat les mossegades i defugit els massatges. I la mossegada sempre cap amunt, cap al poder! També m’agrada molt el reportatge de caràcter més periodístic Digue’m el teu gènere i et diré on treballes, que ha escrit l’Alba Cuenca Sánchez sobre la paritat a les oficines dels nostres teatres. O el test final, on pots descobrir Amb quin festival fas match? Relacionar diferents tipus de drogues recreatives amb els nostres festivals d’arts escèniques és una idea brillant. Em trec el barret, reines.

Pel que fa a totes les altres seccions, no vull dir que em desagradin, però sí que podrien encaixar en altres publicacions de l’àmbit escènic. Les anàlisis que Mar Panyella Bonet fa dels textos Esperant Godot i Una gossa en un descampat podrien incloure’s perfectament a la revista (Pausa.). L’article sobre els espais escènics que han desaparegut (i nascut) o l’entrevista a l’actriu Kathy Sey quedarien de meravella en una publicació de caràcter sectorial com Entreacte. El Beef Filosòfic entre Bertran Salvador i Júlia Boixader té un estil 100% Núvol, per aquest to entre acadèmic i divulgatiu tan nostre, tan nuvolaire. El crític teatral més jove d’Igualada, Martí Rossell Pelfort, reivindica el teatre familiar en una peça que hauria d’estar al portal de la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya). Amb tot això no vull dir que Fila Zero sigui un calaix de sastre (escric a Núvol, no puc dir res), però potser sí que amb aquest primer número no m’acaba de quedar clar quin és el to de la publicació. Ho entenc: joventut no significa superficialitat, i ser millenial no significa farcir el discurs de paraules com crinch, crush i Chitty chityy bang bang. Però sabeu què vull dir, oi? A l’editorial s’afirma que Fila Zero vol tractar els temes «des d’una mirada actual –i una mica trash, per què no?–, allunyada de les elits». Però a les pàgines següents el que trobem són pàgines plenes de correcció i rigor. Que estan molt bé, la correcció i el rigor… Però on és el trash que prometíeu, companyes?

El naixement d’una nova publicació cultural sempre és una bona notícia. Si ens trobem en l’àmbit de les arts escèniques ja podem parlar, directament, de miracle. Estic segur que Fila Zero no serà flor d’un estiu, com aquella llunyana revista El Virus, que un col·lectiu de companyies teatrals va publicar, ara fa uns anys, i que mai va passar del número zero. (“Som el virus”, era el seu pre-pandèmic eslògan).

Fila Zero ha superat el seu número u, i amb molt bona nota. Ja esperem el següent.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació