La pausa de Montaigne

Després d’una breu estrena de tres dies al passat festival Grec de Barcelona, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa recupera Els ossos de Montaigne, l’obra de Sadurní Vergés, dirigida per Glòria Balañà Altimira, que explora la potència subversiva i regeneradora de la pausa. Una unió de teatre, filosofia i dansa, ideada durant el confinament provocat per la pandèmia, on les idees de diversos pensadors surten a la palestra per interrogar-nos sobre la nostra relació amb la vivència del temps.

Durant el confinament del 2020 tots vam experimentar, en més o menys mesura, una certa sensació d’irrealitat, de temps suspès i, fins i tot, d’alleujament, gràcies a la pausa forçada provocada en les nostres vides permanentment accelerades. Les repercussions d’aquesta aturada, tant a escala individual com comunitària, han estat ben diverses. Hi ha qui es va bloquejar davant d’aquesta interrupció sobtada de la quotidianitat i hi ha qui va aprofitar el parèntesi per reorientar la seva vida.

Sigui com sigui, el confinament va suposar un punt i a part en la vida de moltes persones. Què passa quan un fet accidental, com una guerra o una pandèmia, esquerda la pretesa seguretat i fortalesa de la humanitat? Què passa quan s’altera el flux i la inèrcia vital a la qual estàvem avesats? Les pauses i els silencis són essencials en la composició musical, però també, en les arts escèniques i en la mateixa vida. La interrupció que provoquen, obren espais a la reflexió i ens preparen per a noves i incertes possibilitats futures.

Recollint totes aquestes reflexions, Vergés i Balañà van voler crear un espectacle que combinés el llenguatge físic i coreogràfic per enfrontar-se al fruit impredictible del compàs d’espera que tots vam viure el 2020.

La proposta de Sadurní Vergés, interpretada per Daniela Brown, Marina Fullana i Laura Lliteras, s’inicia amb la recerca de les despulles mortals del cèlebre pensador renaixentista francès Michel de Montaigne, que es va retirar de la vida pública durant una dècada per escriure els seus cèlebres Assaigs, obra cabdal de la literatura moderna i un dels referents indiscutibles de la cultura europea (els podreu trobar publicats en català gràcies a la traducció que Vicent Alonso va fer per a l’editorial Proa).

A partir d’aquesta premissa, el dramaturg de Prats del Lluçanès desplega una arquitectura sonora on sentirem, a més de l’humanista francès, fragments de reconeguts pensadors com ara Plató, Pascal, John Cage, Susan Sontag, Slavoj Žižek, Franco “Bifo” Berardi o Paul B. Preciado, entre altres. Aquesta dramatúrgia sonora, composta i editada pel veterà dissenyador de so Àlex Polls, amb una llarga trajectòria escènica sobre les espatlles, és escoltada pel públic a través d’uns auriculars individuals, sense fils, fent, així, més pròxima i íntima la comunió dels espectadors amb el punt de vista dels creadors de l’espectacle.

Mentre l’audiència es delecta amb els pensaments dels filòsofs, a escena s’executa una elaborada dramatúrgia coreogràfica, dissenyada per la directora Glòria Balañà Altimira, que fa tot juts un mes exhauria entrades al Lliure de Gràcia amb el monòleg Tot el que passarà a partir d’ara, escrit per Joan Yago i interpretat per Nil Cardoner. Per idear aquesta coreografia, Balañà ha comptat amb l’ajuda de les ballarines de la companyia Unaiuna, liderada per les mateixes Marina Fullana i Laura Lliteras.

Els ossos de Montaigne és un peculiar exercici d’hibridació de llenguatges que va rebre el suport d’una de les beques extraordinàries dels Premis Barcelona 2020 i que es podrà veure al teatre de la Fundació Brossa fins a l’11 de juny.