La Brossa mira i vol ser mirada

El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa ha acabat reconeixent que, els noms, com més simples millor. Està ubicat al barri de la Ribera, a l’edifici històric de La Seca, on abans hi havia el Brossa Espai Escènic, posteriorment rebatejat com a Escenari Joan Brossa. Ara, amb la Fundació Joan Brossa com a gestora única de l’espai –i que ha unificat els dos edificis que es donaven l’esquena– sembla que han reconegut que el nom “Centre de les Arts Lliures” no ha acabat de calar entre la gent, ni tan sols la del sector. “És que ja no sé com dir-li”, ens confessava la directora Glòria Balañà durant la presentació de la temporada. “La Brossa”, van contestar a l’uníson els directors del Centre de les Arts Lliures, Maria Canelles i Marc Chornet. Doncs La Brossa serà. Gràcies.

Joan Baixas presentarà l'espectacle 'Una pedra a la sabata' a la Fundació Joan Brossa. Foto: Mariona Omedes — Joan Baixas presentarà l’espectacle ‘Una pedra a la sabata’ a la Fundació Joan Brossa. Foto: Mariona Omedes

Les petites obres d’adequació que s’estan realitzant a l’entrada i el vestíbul de l’edifici van fer que la roda de premsa se celebrés al CCM Born, a quatre passes de La Seca. És vital dur-se bé amb els veïns. “El principi d’incertesa” de Heisenberg, un dels principis més importants de la física quàntica, postula que no es pot saber mai, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d’una partícula. Amb altres paraules, l’acció d’observar modifica irremeiablement allò observat. Mirar d’una determinada manera pot fer que veiem la mateixa cosa de formes molt diferents, i potser la fotografia n’és l’exemple més clar. Per què parlo ara de física quàntica? “Des de La Brossa volem mirar. Volem posar al centre la mirada, no la cosa”, expliquen els dos directors al text que explica la temporada 2022-2023. La mateixa naturalesa del centre –on tenen lloc exposicions i espectacles, residències artístiques i concerts, recitals de poesia i vermuts literaris– ja potencia la contaminació mútua i la hibridesa de mirades. Instal·lacions vives, espectacles itinerants o cicles d’art sonor conformen algunes de les mostres de les denominades arts parateatrals que tant encisaven a Brossa.

Inaugurarà la temporada un gran creador català viu, el mític Joan Baixas, fundador de la companyia Teatre de “La Claca”. Baixas estrenarà un espectacle d’objectes i teatre visual que unirà la poètica de Joan Brossa amb la de Perejaume. “Abans en dèiem varietats, ara en diuen teatre visual”, va dir un Baixas que comptava amb molts dels seus deixebles presents a la sala. Una pedra a la sabata insufla a vida a textos de Mareperlers i ovaladors del primer i la relliga amb La Barba de cordills de Brossa, en una proposta protagonitzada per tres actrius, titelles i suros del Montnegre. L’edifici continuarà acollint les exposicions Joan Brossa. La serp viva (a cura de David Bestué) o la Nova i curiosa relació (a cura del P.I.C.), aquesta última vinculant artistes vius i morts amb el taller d’Enric Tormo i els integrants de Dau al Set. En una sala petitíssima del primer pis hi trobarem L’ull de veure exposicions, comissariada per Roser Bastida i Javi Morera, en què diversos poetes han escrit una peça sobre el fantasma que habita La Seca.

Si a La casa de Bernarda Alba semblaria que la matriarca que dona títol a l’obra n’és la protagonista absoluta, la jove companyia Entrance ha decidit fer un exercici molt estimulant: a La casa sin Bernarda, adaptació de Paula Errando a partir del text de Lorca, han eliminat el personatge de la mare. Les cinc filles continuen tancades en aquesta casa on no hi pot entrar l’aire del carrer, i la proposta suposa una estimulant actualització d’un text que al final ens parla de joventut i repressió, de desig i rebel·lia. Servidor de vostès en va poder veure un assaig obert, fa uns mesos a la Nau Ivanow, i els pot assegurar que l’experiment funciona.

Les contaminacions entre lletres, cossos, dansa i música seran altament potenciades al nou Festival TRO, un cicle de relectures performàtiques que és un projecte d’Edicions Poncianes comissariat per La Sullivan. Una editorial que només publica poesia i assaig ja és, per definició, radical, i en el seu desig de sortir dels circuits literaris han programat tres sessions de vermuts literaris, de les quals pròximament ens donaran més detalls. Si la temporada passada vam poder gaudir d’una “Marató Pasolini” a l’edifici de La Brossa, enguany més i millor. Les arts en viu també ocuparan tots els racons de la casa, sigui amb instal·lacions escèniques com Allí donde no estamos, de la Cia. Monte Isla, o la relectura del clàssic de Tennessee Williams Desig. Un tramvia, amb direcció i dramatúrgia de Paul Berrondo. Parlar de Blanche Dubois al segle XXI és parlar de malalties mentals, de la mateixa manera que Stanley Kowalski és un dels emblemes de la masculinitat més tòxica. També ens agrada molt que La Brossa recuperi i reprogrami espectacles com La setena porta, dels Pirates Teatre, o El més bonic que podem fer, de Sixto Paz: dos muntatges que mereixen vides (i exhibicions) més llargues de les que van tenir en el seu moment. Des d’aquí diem un “sí” molt gran a intentar rebaixar el nivell de producció escènica d’aquest país (no arribem a tot, estimats) i a donar segones oportunitats als espectadors (i els espectacles).

No desgranarem ara tota la temporada, perquè l’oferta de La Brossa en arts en viu, arts visuals i pensament (així ho classifiquen al seu web) és múltiple i variada. Entre les propostes que veurem els pròxims mesos destaca la instal·lació sonora R muda, del músic i compositor reusenc Gerard Marsal Norte sobre l’imaginari de Gabriel Ferrater; l’exposició Altres Brosses, comissariada per Joan Maria Minguet Batllori i dedicada a les relacions del poeta/paleta amb les arts parateatrals, que ocuparà tot l’edifici; o els espectacles El missioner (de la companyia La Virgueria) i Els ossos de Montaigne, amb dramatúrgia de Sadurní Vergés i direcció de Glòria Balañà Altimira, dos muntatges recuperats del Grec passat.