“No podem triar el circ, trobem el circ”, declara Mateo Castelblanco, especialista en trapezi Washington i un dels integrants de la companyia que aquest Nadal presenta Glatir al Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 barris. “El circ va en cercles com el món i juguem amb aquest moviment. El circ té la mateixa història que la humanitat. Quan en som conscients, podem comunicar-ho com un instint”, diu aquest trapezista en la seva declaració d’amor al circ que trobareu al vestíbul del teatre.

Glatir ens convida a un viatge, a recórrer un terreny compartit per diferents tradicions de la península Ibèrica. A través de tècniques com el trapezi Washington, la perxa xinesa, el verticalisme o l’acrodansa, revisitem manifestacions folklòriques com les Falles valencianes, els capgrossos, la pujada al Pal de Maig, les processons o l’aurresku, una dansa popular basca que es balla amb gran solemnitat en homenatge a personalitats destacades de la comunitat.

La gràcia del circ consisteix en obrar davant nostre un desplaçament de les nostres expectatives. Veure un capgròs en un escenari, al costat d’una trapezista, ens provoca un xoc de context, una estupefacció interessant. Aquest circ no busca deformar ni exagerar el grotesc d’aquesta herència folklòrica sinó depurar-la, estilitzar-la, fins i tot posar-la acrobàticament en suspensió. A Glatir hi trobareu una preciosa fusió de dansa i acrobàcia feta amb la tècnica més exquisida.

• 

  Properament

  El circ fa glatir la tradició

  Joana Justícia Cerdà

Glatir tant pot voler dir ‘bategar, el cor, amb força’ com ‘estar agitat’. És un verb intransitiu, que no ens porta a un objecte ni ens garanteix un objectiu. Ens remet a una experiència que podem viure sense l’obligació d’entendre-la. L’espectacle vol transmetre una inquietud, “traslladar al públic les preguntes perquè no tenim les respostes”, diu Magda Puig, codirectora de Glatir amb Oriol Escursell. Quines són aquestes preguntes? Bàsicament qüestions lligades al gran tema que ens preocupa també a Núvol: la transmissió i la revisió crítica dels nostres llegats. “Cap on va una societat deslligada del seu passat? Què és el que venerem ara? Què passaria si elevéssim a sagrades certes accions quotidianes?”. Vet aquí algunes de les preguntes que s’ha plantejat aquesta companyia multidisciplinària formada per Amaya Goñi, especialitzada en trapezi; Silvia Capell, en perxa xinesa; Alicia Saez, enfocada en l’acrodansa; Mateo Castelblanco, especialista en trapezi Wahington; i Juan Carlos Panduro, en verticalisme.

No us vull enganyar. Si aneu a veure Glatir amb la canalla, val la pena que els prepareu una mica. Ja ho sabeu, a l’Ateneu Popular 9 barris no fan mai circ de carpa i crispetes. No hi trobareu núvols de sucre. És una proposta que eixampla els límits del circ tradicional tot explorant espais de comunió i confluència amb les arts en viu, aquí sobretot amb la dansa d’arrel i el cant. He anat a veure Glatir amb la meva filla de deu anys i el meu fill de catorze. Quan s’ha acabat la funció la meva filla, que ha estat atenta durant tota l’estona, m’ha dit: “No sé si ho he entès. Això és circ contemporani, oi?”. “No ho podem entendre tot, però heu estat ben desperts”, els he respost. “Ja us he avisat que no sabíem quin circ veníem a veure. Heu passat una hora veient una cosa ben diferent, que no us esperàveu i sense pantalla interposada. I això ja és molt”. Missió complerta.