Els autors romàntics van voler plasmar el seu amor i desig més profund cap a la natura a través de la pintura, una manera en què nosaltres, des de fora, podem sentir i entendre el paisatge. Ara, l’art contemporani ha pres una nova mirada sobre com interpretar i representar la nostra relació amb tot el que ens envolta, establint dins el marc uns límits o explorant nous horitzons. La petjada humana, el passat, la història, la tecnologia i el futur són alguns dels temes que aborda Horitzó i límit. Visions del paisatge, la nova exposició que es podrà visitar fins a l’1 de setembre al CaixaForum Barcelona. 

Amb un total de 61 obres d’art de 39 artistes diferents, la mostra es presenta com una ampliació de la itinerància anterior als CaixaForum de València i de Madrid. Segons Nimfa Bisbe, directora de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació “la Caixa” i comissària de l’exposició Horitzó i límit, en la seva etapa fina a Barcelona, «la mostra s’articula com l’exposició més gran del projecte on hem afegit 18 peces de 7 artistes on es poden veure grans obres de la Col·lecció». Ho trobem peces d’artistes com Anne Imhof, Joan Fontcuberta, Ignasi Aballí, Andrea Galvani, Albert Merino, Oriol Vilanova, Anna Talens, Perejaume, Miquel Barceló o Xavier Ribas, entre d’altres. 

L’exposició pretén mostrar el concepte de paisatge des de perspectives de representació amb suports i llenguatges artístics tan diversos que viatgen des de la fotografia, el vídeo i la pintura fins a la música, el so, la performance o la instal·lació. El paisatge és, avui en dia, un gran tema d’actualitat que prové d’una extensa tradició cultural on el paisatge «surt a conseqüència d’emmarcar i enquadrar la natura i l’entorn natural, establint uns límits i horitzons» assenyala Arola Valls, investigadora i cocomissària. Cada enquadrament parteix de la mirada i la imaginació de l’artista i, a partir d’aquesta premissa, l’exposició es divideix en quatre àmbits temàtics que indaguen sobre la ficció del paisatge, la vivència del paisatge, la natura emmarcada i l’impacte humà. 

El recorregut comença a la primera sala -el preludi- on trobem Els quatre horitzons (1991) de Perejaume i Cloud IV de Anne Imhof, un gran núvol que representa «la bellesa i la inquietud al mateix temps. És un núvol o el fum d’una gran explosió?» afegeix Bisbe, que ho compara amb un «Turner del s.XXI». La primera part de l’exposició, la ficció del paisatge es pot veure representada amb obres contemporànies com un paisatge creat digitalment a partir d’un bitllet de 200 € de l’artista Joan Fontcuberta o Landscape painting (1983) de Julius von Bismarck, un paisatge que ens enganya a través d’una il·lusió visual a partir de la perspectiva i els gravats. De l’artista manresà Oriol Vilanova l’exposició ens presenta Sunsets from… (2012), una gran instal·lació creada a partir de postals on es reuneixen gairebé mil postes de sol des de diferents paisatges, i que acaba creant una gran imatge cromàtica.  

Horitzó i límit desplega un gran ventall de llenguatges i suports com l’obra L’Écho (2003) de Su-Mei Tse, un vídeo on l’artista toca el violoncel davant d’un massís muntanyós mentre el so de l’instrument i l’eco juguen per crear un diàleg entre el paisatge i la música. Una representació de la natura emmarcada —i com a nova aportació a la mostra de Barcelona— veiem l’obra Horitzons (2022) de l’artista Ignasi Aballí, on el barceloní ha compost una gran peça feta a partir d’imatges de diari i revistes que conforma un llarg paisatge marí. 

Per acabar, el recorregut acaba amb una selecció d’obres que representen com la natura s’ha vist modificada a partir de la petjada humana. Una obra que pertany a la Col·lecció és Santa 2 (2005) de l’artista Miguel Ángel Rojas, on el colombià denuncia els estralls causats als boscos de Colòmbia en les fumigacions per erradicar els cultius de coca. Així mateix, els artistes Gursky i Dawood mostren amb Les Mées (2006) l’altra cara de les energies renovables amb una imatge impactant: uns turons verds generen un paisatge d’impotència amb la presència de milers de panells solars que canvien per complet l’estètica de l’entorn. L’exposició comptarà amb diverses activitats complementàries com una conferència a càrrec de Perejaume el 6 de juny, un cicle de cinema anomenat Paisatges de l’esperit sota el comissariat de José Luis Guerin amb pel·lícules que ens conviden a pensar sobre els discursos rere el paisatge filmat. Per a més informació consulteu la pàgina web del CaixaForum Barcelona. 

• 

  Vet-ho aquí

  ‘Venerades i temudes’: el poder (o la condemna) de la feminitat

  Ona Fàbrega