El circ fa glatir la tradició

Les falles valencianes, els capgrossos, la pujada al Pal de Maig, les processons o el ball d’homenatge basc aurresku són algunes de les tradicions de la península Ibèrica que mantenim avui dia, però per què i com ho fem?

El poeta i escriptor Lluís Calvo opina a Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia, 2021) que “la tradició no s’ha de venerar acríticament, com si es tractés d’un cadàver incorrupte, sinó que s’ha de vivificar des del present, des de la singularitat, i si convé amb respostes impertinents i rebels. La tradició, però, és necessària per orientar-nos”. L’obra de Calvo ha estat el punt de partida per a la direcció de Glatir, l’espectacle de circ presentat aquest dimarts a l’Ateneu Popular 9 Barris.

El treball de Magda Puig, provinent del teatre i d’Oriol Escursell, del món del circ, planteja la idea que la tradició és un espai de trobada de la comunitat i que cal tenir-la en compte, però que, alhora, s’ha de confrontar i qüestionar què cal revisar i preservar. Magda Puig explica a Núvol que l’espectacle «trasllada al públic les preguntes perquè no tenim les respostes».

“L’espectacle trasllada al públic les preguntes perquè no tenim les respostes”, diu Magda Puig, directora de Glatir

D’aquesta manera, el muntatge fa un recorregut a través de diverses manifestacions folklòriques de Catalunya, el País Valencià i el País Basc amb la voluntat de reflexionar sobre el lloc que ocupa la tradició en la nostra societat. L’espectacle, recomanat a partir de 8 anys, no només agafa el motiu de la tradició per treballar les dinàmiques inherents en aquestes festivitats de la península Ibèrica, com la mètrica, la repetició, el cercle, el salt o el desequilibri.

A banda del missatge inherent en l’espectacle, Glatir inclou un alt nivell tècnic i artístic per part dels cinc artistes presents a l’escenari: Amaya Goñi, especialitzada en trapezi, Silvia Capell, en perxa xinesa, Alicia Saez, enfocada en l’acrodansa, Mateo Castelblanco, especialista en trapezi Washington i Juan Carlos Panduro, en verticalisme.

Tal com han explicat els directors de l’espectacle, cada disciplina juga un paper clau en la construcció del relat. Per exemple, la feina de Silvia Capell a la perxa explora el camp de la introspecció, el trapezi Washington de Mateo Castelblanco, que aporta un equilibri inestable i constant, treballa la fragilitat i la tasca d’Amaya Goñi juga amb els espais buits i la seva tècnica parla sobre «què passa quan escrivim des del full en blanc», explica Oriol Escursell.

Algunes de les artistes de l’espectacle participen per primera vegada en un projecte que combina el circ i el teatre. Aquest és el cas d’Alicia Sáez, que prové del món del teatre: «M’ha semblat molt interessant fer aquesta mescla i em sento molt afortunada de poder participar-hi», comparteix.

En contraposició, Silvia Capell ja havia combinat les dues arts en anteriors projectes i de fet, prefereix que així sigui pel valor del seu resultat. A més, Capell destaca la bona sincronia que s’ha generat amb els membres grup, que prèviament no coneixia. Diu que ha estat gràcies a la bona direcció i afegeix que ha viscut «algun moment de vulnerabilitat» durant el procés creatiu, ja que és la més gran del grup i segons comenta, «sovint em preguntava quin era el meu lloc». Qui també valora la tasca dels directors és Juan Carlos Panduro. «Ens han tractat com a princeses», diu amb un somriure, i explica que han creat una comunitat perquè tots viuen el circ des d’un «mode expansiu».

El projecte Circ d’Hivern, cabdal en la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris

A l’acte també hi havia present Javi Casado, tècnic de l’àrea de creació de circ de l’Ateneu Popular 9 Barris, que ha posat en relleu el projecte Circ d’Hivern, que es va iniciar el 1996 amb la intenció de fomentar la creació de companyies estables professionals relacionades amb el circ i d’oferir propostes inèdites i de qualitat adreçades a tota mena de públic a través d’una convocatòria pública. Circus Klezmer (2004) i Invisibles (2016) han estat dues de les seves creacions més reeixides.

Cal destacar que l’Ateneu produeix espectacles propis, on destaca el Circ d’Hivern, però també fomenta altres propostes artístiques que esdevenen laboratoris d’experimentació i difusió en el camp del circ i les arts escèniques amb projectes com les residències i els combinats de circ.

Casado ha reivindicat, a més, el context en el qual es desenvolupa el projecte: «El Circ d’Hivern es crea des de la perifèria de Barcelona en un espai de gestió comunitària que vol que continuï la tradició». Enguany la 28a edició del projecte ofereix Glatir un espectacle que es podrà veure del 15 de desembre al 21 de gener i que de segur farà glatir, saltar i commoure el cor.